Anar al contingut

Husky siberià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Husky siberiano»)
Husky siberià

El husky siberià és una raça de gos de treball originària del nort de Sibèria en Rússia. Este gos va ser creat per la tribu Chukchi com a gos de treball per a tirar dels trineus per mig de llargues distàncies durant les seues partides de caça, servint aixina com vehícul de transport ràpit per als assuts en el regrés al poblat.[1][2]

Al contrari de lo que narra la creència popular, esta raça jamai va tindre una funció de gos pastor, ya que el poble Chukchi, originalment, no mantenia ganado propi.

Per les condicions climàtiques de les seues terres natals, la seua pelage no solament els servia com a protecció pròpia davant tan baixes temperatures, sino que també els va brindar un lloc dins de les tendes de la tribu, ajudant a mantindre calentes als chiquets durant la nit. Per això, el gos Chukchi (com era conegut originalment), era molt apreciat també (i inclús gratament reconegut per atres tribus), per la seua aportació al núcleu familiar, a pesar de ser realment un gos de treball actiu.

Des de la seua importació a terres nortamericanes a principis del XX, podem trobar esta raça en qualsevol part del món.

Història

Archiu:Alaskan Huskies - Sled Dogs - Ivalo 2013.ogv

Husky siberià de vintiquatre mesos d'edat.

El poble Chukchi es distinguix en dos tipos, els nómades i els sedentaris. El Husky Siberiano va vore la llum entre estos últims, generalment assentats en les costes de la mar de Bering, en l'Àrtic. Per això, per la seua condició sedentaria, els Chukchi es varen vore obligats a criar gossos que no solament pogueren recórrer llargues distàncies per a acompanyar els hòmens en les seues partides de caça i abastiment d'aliments, sino que també ho feren de la manera més energèticament sostenible possible per a no terminar agotats, puix l'objectiu final era fer de vehícul de transport per a dur la càrrega dels aliments de regrés als seus assentaments.


L'orige genètic d'esta raça és encara incert; no obstant, les evidències apunten a la possibilitat d'un creuament entre gossos de tipo chacal i gossos de tir importats de tribus propenques com els koryak i kamchadal, que en algun moment varen poder ser creuats en llops àrtics locals, en un intent d'afegir certes traces estructurals i adaptatius a l'entorn, útils per al gos de treball que tenien en ment. Estudis arqueològics recents semblen recolzar esta teoria en part.

Anàlisis d'ADN de restants trobats en Sibèria revelen que estem davant una de les races més antigues de gossos en el món, aplegant inclús a datacions que nos revelen al voltant de 15.000 anys d'antiguetat.

Per açò, la purea del Husky Siberiano ha tingut que ser recuperada genèticament fins a en dos ocasions i és impossible saber cóm eren exactament en els seus orígens. No obstant, podem comprovar que a lo manco, el gos criat en l'actualitat és el més similar a les primeres importacions que es varen realisar des de Siberia a Estats Units, gràcies a la ya existent fotografia en aquell llavors.

De menor tamany, més ràpits i de major resistència que els gossos comuns (entre 45 i 54 kg) usats en general, els siberianos immediatament varen dominar la carrera.[3]

En aquella época les femelles que naixien eren sacrificades en nàixer, i únicament conseguien sobreviure aquelles que presentaven una gran vitalitat, ya que eren utilisades per a la reproducció. Els mascles que naixien també tenien que passar una prova d'aptitut, corrent la mateixa sòrt que les femelles, ya que els Chukchi eren molt estrictes. Els elegits, en canvi, eren tractats de forma excepcional, en els millors contes i la millor alimentació.

En giner de 1925, a –30 °C, en Estats Units, una epidèmia de grup va assestar un dur colp a la ciutat de Nome, en Alaska. Allí el sèrum era insuficient per a atendre a tots els afectats, i una gran tormenta impedia l'envolament de l'avió que contenia la medicina. Un husky cridat Togo i tots els seus companyers, incloent a Balto, varen travessar l'estret de Bering i varen dur el sèrum necessari. L'ardit va durar 127 hores, més de cinc dies.

En l'actualitat, molts dels huskies registrats en Amèrica del Nort són descendents dels primers gossos importats des de Sibèria en 1930, havent segut entrenats per Leonhard Seppala. L'orige de domesticació és desconegut.[4]

Característiques

És un gos de tamany mijà i pes llauger, a pesar de lo que la seua aparència puga suscitar, casi tota l'envergadura d'un Husky Siberiano és, de fet, purament pelaje.Per baix del punt de congelació, el Husky Siberiano posseïx un pelage dens i gros ben pegat al cos, mai llarc (esta característica coneguda com Wooly Husky és una mutació genètica negativa).

Com moltes atres races en mants de doble capa, i degut a que inclús en Siberia també existixen temperatures estivals que superen els 24Cº, és capaç de modificar dràsticament la seua pelage segons l'época de l'any o la temperatura general del lloc en el que vixca, realisant dos grans mudes de la llana que cobrix tota la seua pell baix el pèl primari, fins a dos voltes a l'any. Generalment en primavera per a encarar l'estiu, i de nou en autumne per a preparar-se per a l'hivern.

Colors

Més allà del gran conegut mant blanc i negre, la realitat és que estem davant una de les races en major diversitat en lo que a coloració del mant es referix, podent anar des del blanc pur, fins al negre sòlit (encara que és cert, que casi sempre sol haver alguna chicoteta marca blanca en algun punt del mant). Passant per colors com el gris, l'argent, el roig, l'arena, el pinte, el sabre i el agoutí o chinchilla.

Ulls

Poden tindre els ulls de color marró, àmbar roig, o blau. És possible trobar eixemplars en els quals els ulls siguen de diferent color, fenomen conegut com heterocromía, podent implicar açò un ull de cada color o inclús un mateix ull en dos colors diferents (marble eye).

Sexe Altura Pes Temps de vida
Machos 53-56 cm 22-28 kg 11 a 15 anys
Femelles 51-54 cm 21-23 kg 12 a 16 anys

Temperament

El husky siberià pot establir una relació estreta en els chiquets

El Husky ha segut descrit com un representant del comportament de l'ancestre del gos: el llop, ya que mostra una comunicació molt primitiva. Si el gos s'educa i socialisa adequadament des de que és jove —preferentment cadell—, serà un maravellós gos familiar, ya que són molt carinyosos en les persones i senten especial devoció pels més chicotets de la casa i són molt especials. Una classe d'entrenament d'obediència diària de quinze minuts serà molt útil,[5] Necessiten capacitació constant i els va be en l'adestrament canino de reforç positiu.

És conegut per aullar o emetre una espècie de gruñido i vocalisacions en lloc de lladrar. La qual cosa no significa que no siguen capaços d'això, i de fet molts utilisaran el lladrit com a reclam d'atenció, en estats d'excitació.

El Husky Siberiano és un gos en un marcat instint de manada, per lo que no serà un gos recomanable si va a passar llarcs periodos solament mentres treballem, ya que acusen greument la soletat i poden desenrollar ansietat per separació fàcilment.

Es tracta d'un gos actiu, per lo que és primordial dur un estil de vida actiu que puga cobrir les seues necessitats més bàsiques. Açò no implica necessàriament un estil de vida deportiu, pero si algú dispost a donar grans caminades per la naturalea.

Es tracta d'un gos que precisa d'una gran estimulació mental. Per lo que serà convenient realisar eixercicis i jocs d'olfat o resolució de problemes en ell de manera diària si volem mantindre-ho feliç. En especial si no volem topar-nos en un gos destructor per avorriment i falta d'estímuls.

Mits

Existixen creències errònees sobre el seu comportament i educació, com per eixemple que es tracta d'un gos "dominant" o testarudo.

El Husky Siberiano va ser criat per a tindre capacitat de prendre decisions davant possibles perills baix la neu o el gèl, per lo que tenen capacitat de decisió pròpia molt elevada, al contrari que atres races molt més serviciales. Per lo que no és una qüestió de testarudez, sino més be de que el gos no farà res si no obté alguna cosa que verdaderament li interesse i li motive a canvi.

El Husky Siberiano, si ha segut correctament criat per mans professionals, és dir, tenint en conte també el caràcter dels seus progenitors, es tracta d'una de les races més sociables que existixen, aplegant en molts casos a ser inclús hiper-sociables; a pesar d'eixa bona característica en el seu caràcter, ells no perden una atra igual de bona, són gossos molt protectors.

Alimentació

El husky menja de tot: carns i ossos carnosos de qualsevol tipo, peixos, frutes i verdures. Les necessitats alimentícies varien segons el tamany i el sexe. En els machos, en ració de manteniment van des de 1250 fins a 1500 Kcal diàries i en les femelles des de 1050 fins a 1350 Kcal (en general entre un 2 i un 3% del seu pes ideal). Sempre dependrà del nivell d'activitat diària al que estiga somés el gos.


El suministrament de complexos minerals i vitamínicos en determinats estats fisiològics (cadells, estat de gestació, alletament) és d'extrema importància per a un normal desenroll físic. Cal complementar la dieta en olis vegetals rics en àcit grassos saturats. Tant les vitamines com els minerals, els olis vegetals i tots els components alimenticis, no deuen suministrar-se mai en dosis excessives.

Es tracta de gossos especialment selectius, per lo que generalment solen cansar-se ràpit de dietes basades en pens, aplegant-se inclús a negar a menjar. Una gran alternativa per a que mengen correctament és oferir-los dieta natural (dieta BARF), que per supost deurà ser correctament guiada per un veterinari nutricioniste o nutricioniste animal. Hui en dia podem trobar una gran bibliografia sobre alimentació natural canina en el mercat, que poden servir-nos com a guia per a iniciar-nos i adquirir coneiximents bàsics.

Una curiositat important a tindre en conte a l'hora d'alimentar a un husky, és que per la seua dieta original excessivament alta en zinc (reno, caribú, foca, ballena, peix blau...), varen desenrollar un mecanisme d'absorció disminuït del zinc. La qual cosa es traduïx hui en dia en gossos en tendència a uns nivells de zinc excessivament baixos, ya que les seues dietes actuals no són tan altament riques en este mineral com lo eren originalment. Per lo que és convenient realisar analítiques anuals específiques de zinc i si cal suministrar una suplementacó per a elevar els nivells. La carència del zinc en la seua alimentació pot provocar un mant opac i sense vida ademés de queratosis seborreica i una pèrdua molt substancial del pèl (i per conseqüència de la protecció de la seua pell).

Nivells extremadament baixos de zinc poden afectar a la vista i al cervell de manera permanent i causar convulsions.


Referències

  1. ↑ «Siberian husky | breed of dog» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2019-02-28.
  2. ↑ Smith, Tracy; Srikanth, Krishnamoorthy; Huson, Heather(2024-08-21).«Comparative Population Genomics of Arctic Sled Dogs Reveals a Deep and Complex History».Genome Biology and Evolution.16(9): 2-5.
  3. ↑ petbreeds (2022-05-13). «Husky: Characteristics, Personality & Facts - Petbreeds.org» (en en-us). petbreeds.org. Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2022. Consultat el 2022-08-01.
  4. ↑ Skoglund, Pontus; Ersmark, Erik; Palkopoulou, Eleftheria; Dalén, Love(2015-06).«Ancient Wolf Genome Reveals an Early Divergence of Domestic Dog Ancestors and Admixture into High-Latitude Breeds».Current Biology.25(11): 1515–1519.ISSN 0960-9822.doi:10.1016/j.cub.2015.04.019.Consultat el 2022-06-10.
  5. ↑ Childs, Nathan B. (2004). Shaping the Wolf Within Your Dog, Trafford Publishing, pp. 146. ISBN 1-4120-1213-9.