Huaca Cante Chic
Huaca Cante Chic és un lloc arqueològic dels assentaments i representatius del districte de Sant Joan de Lurigancho en la ciutat del Lima. Consta d'un espai que oscila els 10,000 m². Actualment este lloc seguix sent una important font d'estudi per a investigacions sobre el història dels pobladors dels assentaments que colindar el districte i per això també la seua identitat. Plantilla:Wikipedia gravada
Història
[editar | editar còdic]Al voltant dels anys 1470, l'eixèrcit cuzqueño al mando del successor Inca Titu Cusi Yupanqui, despuix d'invadir i dominar a l'extens regne Chimú, va tindre com a missió incloure al seu naixent imperi a un dels oràculs més respectats de tots els Vages centrals: Pachacamac, els dominis del qual es varen estendre des de la vall de Lurín fins al Rímac i va anar llavors que va donar pas a constituir-se l'huaca Cante Chic.
Gràcies a les investigacions realisades pel Dr. Rogger Ravines entre el periodo de 1996 – 2000, es va aplegar a la data de que el lloc arqueològic pertany a les fases finals del periodo Intermig Tardà (1300 d. C) i conseguix el seu apogeu durant el Horisó Tardà (1470 a 1535 d. C), és dir que la major part de l'arquitectura que s'evidencia deriva de l'época Inca. Des de llavors, l'imperi Inca s'adaptaria i prendria els seus patrons religiosos, culturals i polítics al seu nou territori. Aixina mateix, va ser important la presència de l'imperi Inca en el districte de Sant Joan Lurigancho,[1] lloc que es va manifestar en l'alfarería[2] i en atres restants arqueològics deixats per la cultura. Aixina també, els santuaris descoberts en Vora Gran com el de Vora Chic, varen ser una clara mostra de l'enfortiment de les seues creències. Per un atre costat, es varen donar les reformes urbanes i la constitució dels centres administratius. Per lo tant, l'huaca Cante Chic vindria a ser un important assentament arqueològic ubicat en les faldes del cerro Sant Jerónimo i ademés, entre els assentaments humans de Sagrat Madero, Dalt Perú i Cante Chic .[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Engloba un conjunt residencial constituït per recints rectangulars fets de tàpia. Aixina mateix, el centre arqueològic pot dividir-se en dos sectors: El sector A és l'àrea de habitació a on es colocaven els abundants restants de dacsa i ceràmica; el sector B va estar constituït per estructures públiques.[4] Aixina també, en el lloc s'observa un montícul central que s'eleva pels grossos tapiales i en certes seccions s'aprecien els atobons rectangulars i massiços. Igualment, els murs constituïxen una cadena d'espais en forma rectilínea a on la seua part cèntrica s'eleva en forma escalonada posat que les farcidures internes li permeten guanyar altura.
Per un atre costat, per a elevar les grosses parets ha segut necessari cimentar-les en enormes roques. No obstant, la seua extensió originalment era molt major i en tot el seu extrem sur disponia d'una série de grans estructures i residències conformat per vivendes aglomeradas sense cap ordenament urbà. Les activitats econòmiques, segons els descobriments trobats varen ser la ganaderia i producció agrícola. Ademés varen tindre diversos oficis com la metalúrgia, textilería i ceràmica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Íconos - Revista de Ciències Socials.(65)ISSN 1390-8065.Consultat el 2022-11-22.
- ↑ «Districte de Sant Joan de Lurigancho» (en és). Els diccionaris i les enciclopèdies sobre l'Acadèmic. Consultat el 2022-11-22.
- ↑ «POR LA HISTORIA DE SAN JUAN DE LURIGANCHO: LA HUACA DE CANTO CHICO». POR LA HISTORIA DE SAN JUAN DE LURIGANCHO. Consultat el 2022-11-22.
- ↑ «Huaca Cante Chic» (en és). ARK MAGAZINE. Consultat el 2022-11-22.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huaca Canto Chico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.