Hoplodactylus delcourti

El gecko de Delcourt (Gigarcanum delcourti) és una espècie jaganta de gecko de Nueva Caledonia extinta des de la segona mitat del sigle XIX. Alcançava un tamany de 60 cm de llarc, en això aplega a ser l'espècie de gecko més gran que es conega.

Història

Solament es conserva una mostra del gecko que va ser "descoberta" en el sòtol del Museu d'història natural de Marsella en 1986,^[1] pero els orígens i la data de la seua recollida seguixen sent un misteri total.^[2] No obstant, els científics que varen examinar el holotip en el museu per primera volta ho varen descriure com Hoplodactylus delcourti, colocant-ho llavors en el gènero Hoplodactylus, endèmic de Nova Zelanda. Ademés hipotizaron que H. delcourti podria ser "kawekaweau", el llegendari fardacho jagant del bosc de la tradició oral maorí.

Un estudi següent del 1994 en el qual es va tractar obtindre el ADN de l'animal no va tindre èxit.^[3]En 2016 Trevor Worthy va sugerir que l'espècimen procedia d'una illa d'Nueva Caledonia i no de Nova Zelanda, per la falta de proves fòssils del fardacho en Nova Zelanda, a pesar de l'abundància de restants de totes les demés espècies conegudes de geckos neozelandesos.^[4]Açò va ser confirmat per la seqüenciació del ADN mitocondrial de l'espècimen en 2023, que va revelar que l'espècie està aniuada dins dels gèneros de Diplodactylidae d'Nueva Caledonia, en lloc dels de Nova Zelanda, i l'ADN era lo suficientment distintiu com per a justificar la seua colocació en el nou gènero Gigarcanum. En l'anàlisis de l'ADN, les relacions de parentesc dels geckos d'Nueva Caledonia estaven mal resoltes, pero en general es va trobar que Gigarcanum estava més estretament emparentat en els gèneros d'Nueva Caledonia Eurydactylodes, Mniarogekko o Rhacodactylus.^[5]

Etimologia

El nom del gènero, Gigarcanum, està format per les paraules llatines "gigues" (jagant) i "arcanum" (arcano), que fan referència al tamany extraordinari de l'animal i al seu orige misteriós. La mostra en el Museu d'història natural de Marsella va ser descoberta per Alain Delcourt - d'ahí el nom científic de l'animal.^[1]

Descripció

Gigarcanum delcourti, en una llongitut des del morro fins a la cloaca de 37 cm i una llongitut total (inclosa la coa) d'a lo manco 60 cm, és un 50% més llarc i provablement més pesat que el geco viu més gran, Rhacodactylus leachianus, també d'Nueva Caledonia. El cos és robust i la coa és cònica, cilíndrica i débilmente anellada. El cràneu és gran i ocupa aproximadament el 20% de la distància entre el morro i la cloaca. Els dits tenen garres i presenten (com tots els geckos) zones adhesives, que en este cas són rectangulars i amples.^[5] El color del cos és marró groguenc, en ralles marró rojós obscur que recorren la part superior del cos.^[6]

Ecologia

Per comparació en els seus parents vius, s'estima que era un animal arborícola nocturn. És provable que la seua dieta consistira principalment en artròpodes, pero també és possible que consumira fruta estacionalmente. Provablement posava dos ous al mateix temps, com tots els demés gecos d'Nueva Caledonia coneguts, encara que no es pot determinar si era vivípar o ovípar.<ref name=":0">

Extinció

Gigarcanum delcourti provablement ya era extremadament rar en l'época de la colonisació d'Nueva Caledonia a mitan del sigle XIX, donada l'absència d'atres descripcions de l'espècie.^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Gill, B. & Whitaker, T., New Zealand Frogs and Reptils, David Bateman Publishing, 1996. ISBN 978-1869532642.
↑ Bauer AM, Russell AP. "Hoplodactylus delcourti n. sp. (Reptilia: Gekkonidae), the largest known gecko", New Zealand Journal of Zoology (1986), Vol. 13: 141–148. doi:10.1080/03014223.1986.10422655
↑ Cooper, Alan (1994). Ancient DNA : Recovery and Analysis of Genetic Material from Paleontological, Archaeological, Museum, Medical, and Forensic Specimens (en anglés), pp. 149-165. ISBN 978-1-4612-4318-2.
↑ Worthy, Trevor H. (2016). «A Review of the Fossil Record of New Zealand Lizards», New Zealand Lizards (en anglés), Springer International Publishing, pp. 65–86. doi:10.1007/978-3-319-41674-8_3. ISBN 978-3-319-41672-4.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Scientific Reports.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-023-35210-8.Consultat el 21-12-2024.
↑ New Zealand Journal of Zoology.13
141–148.doi:10.1080/03014223.1986.10422655.

Enllaços externs

Wikispecies té un artícul sobre Hoplodactylus delcourti.
Este artícul conté una traducció derivada de «Hoplodactylus delcourti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Gill,Whitaker-1] 1,0 ^1,1 Gill, B. & Whitaker, T., New Zealand Frogs and Reptils, David Bateman Publishing, 1996. ISBN 978-1869532642.

[Bauer-2] Bauer AM, Russell AP. "Hoplodactylus delcourti n. sp. (Reptilia: Gekkonidae), the largest known gecko", New Zealand Journal of Zoology (1986), Vol. 13: 141–148. doi:10.1080/03014223.1986.10422655

[3] Cooper, Alan (1994). Ancient DNA : Recovery and Analysis of Genetic Material from Paleontological, Archaeological, Museum, Medical, and Forensic Specimens (en anglés), pp. 149-165. ISBN 978-1-4612-4318-2.

[4] Worthy, Trevor H. (2016). «A Review of the Fossil Record of New Zealand Lizards», New Zealand Lizards (en anglés), Springer International Publishing, pp. 65–86. doi:10.1007/978-3-319-41674-8_3. ISBN 978-3-319-41672-4.

[:0-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Scientific Reports.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-023-35210-8.Consultat el 21-12-2024.

[6] New Zealand Journal of Zoology.13
141–148.doi:10.1080/03014223.1986.10422655.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]