Anar al contingut

Hongria durant el periodo del Compromís austrohúngaro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo L'història de Hongria durant el periodo del Compromís austrohúngaro (1867-1918) es va caracterisar per la normalisació parcial de les relacions entre l'emperador i l'oligarquia aristócrata que controlava la política hongaresa, encara que es varen mantindre les tensions entre els partidaris de l'enteniment en la cort i la separació. Econòmicament el país va experimentar un notable desenroll, encara que social i políticament l'evolució va ser molt menor. La Primera Guerra Mundial va supondre el fi de l'Estat, la proclamació d'una república i enormes canvis socials, econòmics, polítics i territorials que varen marcar el periodo posterior d'entreguerras.

Economia: desenroll econòmic i retart

Erro al crear miniatura:
La bossa de Budapest, ciutat que va tindre un enorme creiximent a finals del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) i principis del XX. Els successius Governs varen fomentar el desenroll industrial, el comerç i les finances sense desatendre els interessos agraris dels terratinents.

Despuix d'alcançar el govern en 1875, la negociació del concert econòmic entre les dos parts del Imperi, que va resultar més desfavorable que l'original per a Hongria, li va fer a Colomán Tisza entendre la necessitat de promoure el desenroll industrial hongarés per a poder tractar en igualtat en Àustria, en aquell moment més desenrollada.[1] Durant els seus anys de govern, es va produir una notable arrancada de l'indústria, el comerç i la banca en el país, que el Govern va respalar.[2] A finals de sigle, el país havia passat de ser casi exclusivament agrícola a contar en certes indústries prou desenrollades.[2] Una conseqüència d'este desenroll va ser la creació de Budapest com a unió de tres poblacions propenques, que no va parar de créixer.[2] l'unió aduanero entre les dos mitats de l'Imperi llimitava els tipos d'indústria que es podien fomentar en Hongria sense témer la competència austríaca pero, al mateix temps, oferia un mercat protegit a la gran producció agrària hongaresa.[2] A pesar de la dura competència del blat nortamericà des de finals de la década de 1870, l'existència d'este mercat protegit per aranzel va permetre als productors hongaresos, que disponien ara de millors métodos de cultiu, crèdit i maquinària, mantindre la producció.[2] A la seua volta, Hongria era una font segura de productes agrícoles bàsics per a Cisleitania, deficitària. Un any normal com 1911, Àustria adquiria el 86 % del gra i la farina importats (entre 1,5 i 2 millons de tonellades) d'Hongria.[3]

Pese al notable creiximent de l'indústria hongaresa durant el periodo del Compromís, la regió va seguir sent principalment agrícola.[4] L'indústria depenia grandemente del crèdit austríac.[5] L'agricultura aportava el 80 % del producte interior brut en 1850 i encara el 64 % en 1911-1913; l'indústria per la seua banda, va aumentar del 12 % al 25,9 % en el mateix periodo.[6] El percentage de població dedicada a l'agricultura va disminuir del 80 % en 1870 al 64,5 % en 1910, mentres que el de la que treballada en l'indústria va passar de l'11,5 % al 23,6 %.[6]

El predomini de l'agricultura es reflectia també en el comerç: al voltant del 50 % de les exportacions al restant de l'Imperi i a l'estranger eren matèries primeres i únicament el 37,5 % productes elaborats (dels que el 65 % eren aliments); les importacions, en canvi, eren d'una 70 % de productes elaborats i un 30 % de matèries primeres en 1900, proporció que solament va minvar llaugerament en vespres de la guerra.[6]

Encara que menys desenrollada que la mitat cisletana de l'Imperi, Hongria va reduir la diferència en el periodo del Compromís.[6]

L'agricultura

L'agricultura hongaresa del periodo immediatament anterior al Compromís es va beneficiar de l'extensió de les comunicacions ferroviàries que conectaven ya la capital imperial a través de Pest en l'orient hongarés, la regió cerealista de Szeged i la ganadera de Debrecen.[7] L'emancipació dels llauradors va fomentar la mecanisació del camp, encara que la falta de finançació va dificultar està fòra de les facendes dels terratinents.[7] Els métodos agrícoles dels llauros varen continuar sent prou primitius, encara que es varen produir certs alvanços tècnics en els mijos de producció.[7]

Erro al crear miniatura:
Cases llauradores de la planura hongaresa. La majoria de la població es dedicava a l'agricultura pese a l'expansió de les ciutats. La seua situació va empijorar en esta época per l'increment de la població, el dels latifundis i la competència dels productes agrícoles estrangers.

La prosperitat del camp i l'aument dels preus agrícoles, que havia començat a mitan de la década de 1830, varen continuar fins a mediats de la de 1870.[8] La modernisació de les facendes dels terratinents es va beneficiar de les noves institucions que concedien crèdit i de les rendes obtingudes pel lloguer de part de les terres als llauradors.[8] En 1873, no obstant, va escomençar una greu crisis que es va agudisar a finals de la década en l'arribada als mercats de cereal més barat d'atres països i d'una important epidèmia de les vinyes que a finals de sigle s'havia estés per la mitat d'elles i havia reduït la producció vinícola en un quint.[8] La crisis va conduir a la pèrdua de terres de numerosos chicotets i mijans propietaris; cent mil d'ells havien abandonat el camp cap a finals de sigle.[8] El Govern va tractar d'aliviar la crisis de preus per mig de mides proteccionistes, que varen frenar la seua caiguda.[8] A finals de sigle, la crisis havia conduït a la busca d'una major producció i d'un abaratiment dels preus per a poder competir en el mercat internacional.[8] L'aument de producció es va perseguir per mig de l'extensió del terreny cultivat, principalment antigues marismas i ciènages, i l'intensificació del cultiu dels terrenys tradicionals.[8] La producció de numerosos productes agrícoles es va duplicar o inclús va triplicar en els anys anteriors a la guerra mundial, en un aument notable de la producció per unitat de superfície.[8] La mecanisació accelerada del camp, la millora dels terrenys, l'intensificació del cultiu i l'aument dels fertilisants artificials varen contribuir a este aument de la producció.[8] Hongria va tractar també de canviar el tipo de cultius per a evitar els de preus baixos i major competència mundial i promoure l'aument de la cabanya ganadera en l'objectiu d'aumentar la producció de carn i productes làcteus.[9] Es va produir aixina mateix un significatiu canvi en el tipo d'animals en l'introducció de races més productives.[9]

Les millores i els majors aranzel imposts en 1906 varen posar fi a la crisis i varen concedir a l'agricultura el predomini casi monopolístico en l'Imperi.[9]

A pesar d'increment casi continu de la producció agrícola hongaresa (al voltant del 2,2 % anual entre 1867 i 1913), no va aplegar a alcançar la dels països d'Europa occidental per una série de factors: la mecanisació es va retardar en l'est hongarés, la majoria de la població agrària no era propietària de terres o les tenia en cantitat insuficient (en 1895, el 88,9 % de les granges posseïen a penes el 29,4 % de la terra cultivable mentres que les grans facendes de 57 hectàrees o més ocupaven el 48 %; cinc anys més vesprada, al voltant del 39 % dels agricultors eren jornaleros), la vida de gran part dels llauradors era dura (en jornades de setze o díhuit hores en estiu i un sòu que solament eren el 50-60 % del sòu mig en l'indústria).[9] La mecanisació també va disminuir la necessitat de mà d'obra, lo que va conduir a una abundant emigració (mig milló de persones entre 1880 i 1900 i un milló quatrecentes mil entre 1900 i 1914, la gran majoria d'entre les minories).[10] La situació del camp no era satisfactòria. Durant el Govern de Tisza, el número de grans propietats que eren inalienables per llei va aumentar enormement lo que, sense ser necessàriament un problema per a la productivitat de la terra, impedia la reforma agrària i agravava el conflicte en les minories del territori ya que pràcticament tots els terratinents eren magiares.[11] El Govern de Tisza va fomentar esta tendència per raons nacionalistes i socials, ya que defenia els interessos de la noblea en la que es basava.[11]

En 1900 encara el 66,5 % de la població es dedicava a l'agricultura i el ràpit aument de la població junt en la situació de la distribució de la terra va empijorar la situació del camp,[12] a on en 1890 ya hi havia prop de 3,5 millons de llauradors sense terra.[13] Les protestes de la década de 1890 en certes regions varen ser esclafades sense miraments pel Govern, temerós de l'extensió del moviment socialiste.[13] En 1895 l'organisació dels terratinents i Tisza pare es varen opondre a una moderada proposta de cessió de part de les terres estatals als llauradors sense terra.[13] Al començament del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), prop del 25 % de la població ho constituïa llauradors sense terra.[14] La major proporció d'ells era de llengua magiar, sent menor entre les minories.

Indústria

Erro al crear miniatura:
Locomotora hongaresa en 1873. El desenroll del ferrocarril va fomentar l'aument de la producció de carbó i ferro; el ferrocarril va concentrar ademés gran part de la producció de maquinària.

El desenroll industrial entre 1848 i 1867 havia segut llent.[10] L'eliminació de les fronteres internes en 1850 va favorir, no obstant, l'acceleració del procés, tant pel desenroll agrícola com pel de les comunicacions (les llínees férrees varen créixer de 178 km en 1850 a 2200 en 1867).[10]

La principal indústria del periodo va continuar sent el processat d'aliments, principalment la producció farinera.[10] Esta va aumentar substancialment, aixina com el destilat i el refinat de sucre.[10] La producció de farina, de la que Hongria es va convertir en un dels principals centres europeus, es va incrementar de les 150 000 tonellades en 1867 a les 2 400 000 en 1913.[15] Les mines de carbó i les acería es varen expandir gràcies al capital exterior.[10] Encara que la producció minera es va multiplicar, ho va fer principalment per l'obertura de noves mines, no per la mecanisació de les existents.[15] L'extensió dels ferrocarrils va animar l'aument de la producció de carbó.[10] La producció de ferro va créixer també en part per l'expansió dels ferrocarrils, pero també per l'industrialisació de Cisleitania.[16] En 1860 Hongria produïa 480 000 tonellades de carbó i, en 1865, 100 000 t de ferro.[16] L'evolució de l'aument de la producció de ferro va ser igual a la del carbó, en un creiximent sostingut que solament es va frenar en la crisis de la década de 1873.[16] En 1913 havia alcançat les 623 000 t. La producció d'acer, que va escomençar a incrementar-se més vesprada que les de ferro i carbó, va aplegar a les 800 000 t en 1913.[15] Pese al ràpit creiximent, l'indústria metalúrgica hongaresa encara era proporcionalment menor que les d'atres zones de l'Imperi (la producció per càpita era més del doble en Àustria) i que la d'atres països industrialisats (Alemània produïa huit voltes i mija més i Estats Units onze voltes en proporció per càpita).[15]

La producció de maquinària, pel contrari, era encara escassa, de la mateixa manera que les produccions de l'indústria química, maderera o del cuiro.[16] L'industrial textil tampoc es va expandir per la dura competència de la de l'atra mitat de l'Imperi.[16] La producció de maquinària es va centrar en la fabricació d'equip ferroviaris (dos terços del total).[17] A pesar de l'aument de la producció de tot tipo de maquinària, Hongria va seguir sent deficitària i es va mostrar incapaç de cobrir la demanda en la seua pròpia producció, especialment de màquines ferramentes.[17] Inclús en respal governamental, l'indústria llaugera no va aumentar a la parell que unes atres i en vespres de la guerra a penes era capaç de satisfer una part de la demanda local.[17]

A finals de sigle, varen escomençar a desenrollar-se també l'indústria química i l'elèctrica.[17] La primera es va concentrar en el refinat de petròleu i en la producció de fertilisants artificials, mentres que la segona va contribuir en alguns invents de gran rellevància tècnica com el transformador de corrent alterna, el medidor de potència o la locomotora elèctrica trifásica.[17]

El desenroll industrial es va accelerar des de 1867 per l'expansió del transport ferroviari, la millora del crèdit i l'arribada d'inversió exterior per l'estabilitat política.[16] El ritme es va frenar temporalment durant la crisis de 1873-1879, pero es va reprendre en la década següent fins a l'esclat de la guerra mundial.[16] En la década de 1880, el Govern va escomençar a fomentar l'industrialisació per mig de certes mides financeres (exenció parcial d'imposts, inversions selectives, compra de productes, etc).[16]

Finances

El número d'entitats financeres va aumentar en tot el periodo, pese al dur efecte de la crisis de la década de 1870, que va acabar en alguns dels principals bancs.[4] El número d'entitats es va duplicar en el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), fins a alcançar les 5993 en 1913; aixina i tot l'importància de les cinc més poderoses va aumentar també i en la mateixa ficha controlaven el 58 % del capital dels bancs que operaven en Hongria.[4] Encara que al començ del periodo la majoria de les inversions dels bancs se centrava en les hipoteques, més vesprada va ser aumentant l'inversió en l'indústria, molt depenent de la finançació dels bancs.[4] L'inversió cisleitana, fomentada pel Govern hongarés, encara que molt important, va ser minvant en percentage (60 % del total entre 1867 i 1873 i 25 % en 1913).[4]

Societat

A pesar del desenroll de finals del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) i començos del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), en certs aspectes el país mostrava un gran retart. Quan en 1905 el Govern imperial va propondre concedir el dret al vot als varons majors de vintiquatre anys que saberen llegir i escriure solament el 15,74 % de la població quedava inclosa en esta categoria.[18] Entre minories el percentage era encara menor.[18] Si ben va haver continus debats sobre l'ampliació del sufragi, mai va aplegar a aprovar-se una reforma electoral substancial i en 1914 únicament el 8 % de la població gojava de dret al vot.[19]

Aristocràcia i burguesia

Erro al crear miniatura:
Aristócrates hongaresos: el comte Gyula Andrássy prop de l'edifici del Parlament, Budapest, 1906.
Erro al crear miniatura:
Retrat del comte Gyula Andrássy. La noblea va dominar la política i l'administració hongareses del periodo, oponent-se als canvis socials que podien amenaçar el seu preponderancia i tractant de controlar les novetats econòmiques, a sovint en mans de judeus i alemans assimilats.

Durant este periodo la crisis agrària per la competència internacional va fer que una part substancial de l'antiga noblea abandonara el camp i passara a l'administració estatal.[20][19] Al contrari que en atres països, esta aristocràcia desposseïda de la seua tradicional font d'ingressos no va passar a desenrollar activitats econòmiques en l'indústria, el comerç o les finances, sino a controlar l'aparat de l'administració.[20][21] Inclús en les regions poblades majoritàriament per les minories, la població magiar gojava de la millor posició social i del poder polític.[12] La baixa noblea desposseïda de les seues terres vea en l'administració una nova base per a recuperar poder i prestigi.[12] El país no contava en una burguesia forta[22] que s'oponguera al control de la noblea.[23][24]

L'alta burguesia i les noves professions estaven copades en general per judeus i alemans magiarizados,[25] favorables al sistema polític que els encorajava en les seues activitats i al que a la seua volta respalaven.[26][24] La seua acceptació per la noblea va ser parcial[26] i el seu calc de les actituts i còdics de la noblea, artificial.[24] El moviment antisemita, que va conseguir dèsset diputats en 1883, es va dissoldre com a partit en 1897 davant l'hostilitat del Govern i de l'opinió pública que, encara que no acceptava totalment als judeus, vea favorablement la seua assimilació com una aportació a l'escassa població magiar.[27] Concentrats en part en les noves professions que l'aristocràcia despreciava,[28] tenien un paper molt destacat també en la vida cultural, especialment en la prensa.[28]

Al mateix temps, la rellevància de l'element judeu entre les noves corrents socials crítiques en l'orde establit feyen aumentar el recel dels tradicionalistes cap a ell, pese a ser una minoria de la seua comunitat, mentres que la majoria abraçava decididament el model lliberal-conservador predominant.[29] Com va destacar un notable sociòlec judeu de l'época, Oszkár Jászi, l'irritament de part de la classe alta en els judeus es devia al choc entre la seua cultura eminentment urbana en una tradició, cultura i valors basats en el camp.[29]

El proletariat

Erro al crear miniatura:
Treballadors de la companyia d'indústria naval Ganz & Company-Danubius, en 1902.

Encara que en 1910 les fàbriques ya produïen casi el 75 % de la producció industrial hongaresa, el predomini de l'indústria alimentària, d'escassa mà d'obra, va fer que el número d'obrers fabriles creixquera llentament.[30] El proletariat hongarés concentrava ademés una gran cantitat de població no magiar, en part per l'arribada d'obrers especialisats de l'atra mitat de l'Imperi a les mines, la metalúrgia i la producció de maquinària.[30] Aixina i tot, el número d'obrers va aumentar de 23 000 en 1846 a 620 000 en 1913.[30] Les condicions de treball d'estos treballadors va millorar molt llentament.[31] En 1867 les jornades de dotze o catorze hores eren habituals.[31] Al començament del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), encara el 70 % de les fàbriques tenien horaris de més de 10 hores de treball diàries; en vespres de la guerra els obrers hongaresos a penes contaven en els drets laborals més bàsics (rudimentos de seguritat social, un dia de descans semanal, segur de malaltia i incapacitat o prohibició del treball infantil, entre uns atres).[31] Els seus sòus era apreciablemente menors que els d'els seus homòlecs d'atres països europeus.[31]

Les seues condicions de vida, res saludables, eren objecte de la preocupació teòrica de la classe política, sempre que no suponguera un reforçament de les tendències socialistes.[14] Tant els Governs lliberals com l'oposició defenien mides que milloraren la calitat de vida dels treballadors, en part per raons econòmiques, pero veen en desconfiança i hostilitat les organisacions polítiques dels treballadors i consideraven les mides socials al seu favor com d'interés secundari.[32]

En 1890 es va fundar el Partit Socialdemócrata Hongarés, que es va afiliar a la Segona Internacional, d'ideologia marxista.[32] La restricció del dret al vot va fer que el Parlament hongarés fora l'únic d'Europa al començament del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) que no contava en diputats socialistes.[19]

Estat de les minories

Mapa físic de l'Hongria austrohúngara, en les principals poblacions del regne.

A la defensa dels interessos de l'aristocràcia magiar en el camp, que Tisza considerava essencial, es va unir l'infracció de la llei de nacionalitats de 1868, que garantisava en teoria els drets culturals i educatius de les minories,[33][34] que el Govern es va empenyorar en reduir poc a poc.[11] Durant el govern de Tisza, es va estendre l'us del magiar[35] en l'intenció de favorir el número de magiares[36] en el territori en el que a dures penes alcançaven la mitat de la població. L'hongarés es va convertir en l'idioma de les Corts, dels tribunals de justícia i de les institucions d'educació superior, encara que les llengües de les minories podien utilisar-se en les iglésies, en els Governs regionals i locals i en les institucions d'educació primària i secundària.[34] Al reforçament de l'ideal de la noblea magiar, nacionalista, es va enfrontar cada volta més el nacionalisme de les minories, que medró.[37] La noblea va reaccionar en durea a esta nova oposició,[37] favorint l'assimilació.[37] La intelectualidad nacionalista de les minories, oposta al Acort de 1867, que considerava temporal, tractava d'obtindre el respal de la cort vienesa, lo que favoria l'hostilitat dels nacionalistes magiares, que la vea com a aliada de la reacció austríaca.[35][36] Entre les mides de magiarisació de les minories, va destacar la Llei 18 de 1879, que estenia l'aprenentage de l'hongarés a les escoles primàries,[36] mentres que es tractava d'aplicar també en les institucions d'educació superior i en l'administració.[35]

Llaurador eslovaco. Les minories, casi la mitat de la població, sofrien discriminació cultural, política i administrativa i, en ocasions, econòmica. Casi tots els Governs del periodo varen portar a terme mides d'assimilació i repressió dels moviments nacionalistes no magiares.

En 1881 es va crear un cos de gendarmería per a controlar el camp i lo que el Govern considerava activitats polítiques subversivas en el mateix.[11] La repressió de les minories durant el llarc Govern de Tisza, no obstant, es va basar més en la discriminació educativa i cultural que en l'us de la força, i va ser més política i social que econòmica.[11]

Despuix d'un periodo de turbulència en la década de 1870, els dirigents nacionalistes de les minories varen adoptar una actitut més passiva en política davant l'intolerància del Govern, en la década següent i varen centrar la seua activitat en les mides socials i econòmiques.[26] Solament en Croàcia, a on el Govern va tractar d'impondre mides que infringien l'acort en la regió de 1868 (el Nagodba), va haver un conflicte sério, que es va assossegar despuix del nomenament d'un nou ban en 1883.[26]

Situació llingüística de l'Hongria autrohúngara per comtats segons el cens de 1880:
     50-100 % magiar      <50 % magiar      50-100 % alemà      <50 % alemà      50-100 % eslovaco      <50 % eslovaco      <50 % ruteno/ucranià      50-100 % rumà      <50 % rumà      50-100 % serbocroata      <50 % serbocroata      Un atre (italià, eslové...)
Aclariment adicional:
*triàngul: 5-10 % *un quadro: 10-20 % *dos quadros: 20-30 % *tres quadros: 30-40 % *quatre quadros: 40-50 %

En la década de 1890, va haver un resorgir del nacionalisme de les minories. En 1891, la Llei 15 establia l'obligació dels professors de guarderies de conéixer el magiar, alguna cosa que va disgustar als dirigents polítics de les minories.[38] En 1892 el Comité Nacional Rumà va enviar una gran delegació a Viena per a presentar un escrit a l'emperador per a demostrar la seua discriminació, pero este es va negar a rebre-la; l'escrit llavors va ser enviat per a la seua publicació, lo que va supondre el posterior encarcerament de varis dels enviats.[39] En 1895 delegats de vàries de les minories es varen reunir en Budapest per a solicitar autonomia, encara que sense moltes perspectives d'obtindre-la.[39] En 1898 la llei que regulava els noms de les localitats va dur a la pràctica a la magiarisació d'alguns, produint-se alguns abusos, especialment en territoris en població eslovaca.[38]

L'urbanisació i industrialisació del país aixina com l'extensió de l'educació també favorien la magiarisació de la població.[40][19] El cens de 1910 mostrava un aument del 3,1 % respecte al de 1900 en el número de parlants de magiar (54,4 % de la població).[40] L'assimilació i l'emigració de les minories semblava favorir el nacionalisme magiar.[40] Pero al mateix temps s'estenia el nacionalisme de les minories, cada volta menys dispostes a l'assimilació cultural.[40]

L'Eixèrcit era una atra via d'assimilació de les minories: evitat en general per l'aristocràcia, estava format principalment per elements aliens a la mateixa i a sovint per membres de les minories (l'alemana en especial), assimilats.[41]

L'influència política de les minories era escassa per la manipulació del cens, que garantisava que estaven molt poc representades en el Parlament.[42] L'idea d'ampliar el cens, que haguera concedit major poder polític a les minories i a les classes baixes, es va utilisar més com a arma política entre la Cort vienesa i els polítics de Budapest que com un fi en sí mateixa;[43] les reformes varen ser mínimes i varen mantindre l'exclusió de les minories i les classes desfavorides alluntades del poder.[44]

Referències

  1. ↑ Vermes, 1985, p. 36.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vermes, 1985, p. 37.
  3. ↑ Vermes, 1985, p. 263.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Kann y David, 1984, p. 372.
  5. ↑ Vermes, 1985, p. 114.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Kann y David, 1984, p. 373.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Kann y David, 1984, p. 363.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Kann y David, 1984, p. 364.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Kann y David, 1984, p. 365.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Kann y David, 1984, p. 366.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Vermes, 1985, p. 38.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Mocsy, 1983, p. 55.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Vermes, 1985, p. 63.
  14. ↑ 14,0 14,1 Vermes, 1985, p. 64.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Kann y David, 1984, p. 368.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 Kann y David, 1984, p. 367.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Kann y David, 1984, p. 369.
  18. ↑ 18,0 18,1 Vermes, 1985, p. 115.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Szilassy, 1971, p. 13.
  20. ↑ 20,0 20,1 Vermes, 1985, p. 42.
  21. ↑ Mocsy, 1983, pp. 2, 71.
  22. ↑ Mocsy, 1983, p. 70.
  23. ↑ Vermes, 1985, p. 44.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Mocsy, 1983, p. 76.
  25. ↑ Mocsy, 1983, p. 2.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Vermes, 1985, p. 46.
  27. ↑ Vermes, 1985, p. 47.
  28. ↑ 28,0 28,1 Vermes, 1985, p. 153.
  29. ↑ 29,0 29,1 Vermes, 1985, p. 154.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Kann y David, 1984, p. 370.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Kann y David, 1984, p. 371.
  32. ↑ 32,0 32,1 Vermes, 1985, p. 65.
  33. ↑ Szász, 1996, p. 402.
  34. ↑ 34,0 34,1 Kann y David, 1984, p. 352.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Szász, 1996, p. 404.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Kann y David, 1984, p. 354.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Mocsy, 1983, p. 77.
  38. ↑ 38,0 38,1 Szász, 1996, p. 405.
  39. ↑ 39,0 39,1 Vermes, 1985, p. 66.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 Cornwall, 1990, p. 67.
  41. ↑ Mocsy, 1983, p. 73.
  42. ↑ Kann y David, 1984, p. 355.
  43. ↑ Kann y David, 1984, p. 359.
  44. ↑ Kann y David, 1984, p. 360.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hongria_durant_el_periodo_del_Compromís_austrohúngaro&oldid=1511747»