Homo tsaichangensis
 |
L'exactitut de l'informació d'l'atribució específica està discutida. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
Homo tsaichangensis va ser el nom d'una espècie del gènero Homo els únics restants del qual fòssils trobats fins al moment són els de una hemimandíbula coneguda com Penghu 1, que va ser descoberta en Taiwan en estrats que daten del Pleistoceno.
Dita espècie va ser desmentida en 2025, sent establit que la mandíbula era d'un denisovano masculí, per mig de l'aplicació d'un anàlisis de proteïnes antigues.[1]
El fòssil va ser recuperat en algun moment abans de 2008 per peixcadors que laboraban en el canal Penghu —entre les illes Peixcadors i Taiwan— i va ser descrita en 2015 per un equip internacional de científics japonesos, taiwanesos i australians.[2]
Estratigráficamente el fòssil té menys de 450 000 anys, i basat en el descens del nivell de la mar podria estar entre 190 000 i 130 000 anys o entre 70 000 i 10 000 anys, com a rancs més provables. Atres events relacionats en la baixada del nivell de la mar varen ocórrer fa 225, 240–280, 300?, 335–360 i 425–450 ka i no poden ser exclosos com a dates possibles per a Penghu 1, pero tal situació requerix una explicació per a la preservació a través de successos sedimentarios repetits i la distribució inusual de la hiena Crocuta crocuta ultima. Per lo tant, Penghu 1 té menys de 450 ka, i lo més provable és que estiga entre 10–70 ka o 130–190 ka.[2]
El fòssil consistix de la mitat dreta de la mandíbula, casi completa i quatre dents, incloent molar i premolars. L'espècimen va ser assignat al gènero Homo basant-se en les proporcions de les dents i la mandíbula, descrits com molt semblades a les dels fòssils d'Hexian de Homo erectus, pero l'identitat d'esta espècie o les seues relacions taxonómicas carixen de consens per lo llimitat del material.[2] El coautor Yousuke Kaifu va advertir que es necessiten parts adicionals de l'esquelet abans d'evaluar a quina espècie pertany,[3] pero el paleontòlec Mark McMenamin va afirmar que les característiques dentals úniques de la mandíbula són suficients per a establir una nova espècie, Homo tsaichangensis. Greg Laden va senyalar que Penghu 1 "provablement és una nova espècie." [4] En un artícul de 2015, Lelo Suvad va acceptar la validea de la nova espècie H. tsaichangensis no obstant, en eixe treball Suvad sosté que hi ha autors que creuen que és prematur assignar una espècie a eixos restants.[5]
Penghu 1 es troba depositat en el Museu Nacional de Ciències Naturals en Taichung, Taiwan.[2][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science.388(6743)
- 176–180.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.ads3888.Consultat el 2026-05-08.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (2015).Nature Communications.doi:10.1038/ncomms7037.
- ↑ «Ancient Human Fossil Could Be New Primitive Species». Live Science.
- ↑ «The significance of the new East Asian fossil human Penghu 1». Greg Laden's Blog.
- ↑ Prilozi fauni Bosne i Hercegovine.11
- 107–126.
- ↑ «Big-Toothed Fossil May Be Primitive New Human». Discovery News. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2016. Consultat el 11 de febrer de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homo tsaichangensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.