Hohnbeer

Hohnbeer és un festival anual i festa popular d'Heide (Schleswig-Holstein), al nort d'Alemània. Durant tres dissabtes consecutius, tancant la temporada hivernal, els veïns de Heide, amics i aplegats, es reunixen per a celebrar l'arribada de la primavera segons les costums locals i comunicant-se exclusivament en baix alemà (Plattdeutsch).

Nom

La paraula Beer, a diferència de lo que es pot pensar, no significa «cervesa» (Bier en alemà), sino que és la paraula per a «festivitat» en baix alemà. Hohn, en el mateix dialecte, significa «gall» (Hahn en alemà), per lo que el nom de la festa ve a ser «festivitat del gall».

El gall ha segut tradicionalment el centre d'atenció de la festa, simbolisant la llibertat i fertilitat, encara que es remonta a una costum local un tant macabra, en la que es tancava a un gall viu en un barril de fusta. Els celebrantes tiraven pedres i pals cap al barril per a destruir-ho i, per això, concedir al gall la seua llibertat. Si el gall sobrevivia a esta terrible experiència, es considerava una senyal de bona sòrt i èxit per a l'any següent.

Història i tradició

La tradició de Hohnbeer està estretament lligada a el història del propi municipi, i s'organisa entorn als seus tres districtes principals (nort, sur i este). Estos districtes, coneguts com Eggen (Egge en singular), es remonten a l'Edat Mija, encara que la festa en sí té els seus orígens en el XIX. Els Eggen són mencionats per primera volta en un escrit de 1462, i se sap que cap a 1560 contaven en total en uns 1500 habitants repartits en 240 llars. Fins a la creació del municipi en 1870, els Eggen eren comunitats rurals separades que es gestionaven independentment regint-se pels principis de «terra comuna» i «treball comú». El adalid de cada u era també el seu cap de protocolari i contable. Encara a dia de hui, durant el Hohnbeer els Eggen conserven la seua autonomia, contant en els seus propis comités d'organisació (encara que coordinats) i fins a en llocs web separats.

A principis de el XIX el baix alemà era la llengua dels pobres i el seu us, per lo tant, no era socialment acceptable. Esta realitat solament va canviar gràcies als treballs del mestre i poeta Klaus Groth, oriunt de Heide, qui en la seua obra Quickborn (1852) va establir el baix alemà com a llengua lliterària alternativa.

En 1841, els representants dels tres districtes, malnomenats «germans dels Eggen» (Eggenbrüder), varen acordar celebrar les tradicions locals en un festival, en la finalitat de promoure el sentiment d'unitat entre els lugareño. Els «germans» eren l'agricultor i célebre fabricant de calcers Peter "Bur" Claußen (districte sur), el propi Klaus Groth (districte este) i Andreas Stammer (districte nort). En lloc de tancar a un gall en un barril, es va introduir com a costum el Bosseln, un joc de boles popular, molt comuna en el nort d'Alemània, que en els districtes sur i este es juga durant les festivitats a lo llarc dels carrers i camins. En el districte nort la costum és distinta, llançant les boles de Bosseln contra les aixetes de fusta dels barrils plens, guanyant els qui conseguixen obrir-los primers. El símbol del festival, de totes formes, va adquirir la forma d'un gall de peu damunt d'un barril, que es veu durant les festivitats en tots els llocs, en dibuixos o com a figures de fusta o metal.

Durant més de 170 anys el Hohnbeer s'ha celebrat tots els anys en febrer —actualment tenint lloc durant tres dissabtes seguits—, en el mateix fi que va tindre en els seus començos, a saber, desenrollar i promoure el sentir de comunitat, ademés de preservar la llengua nativa.