Història de Luxemburc

L'història de Luxemburc està inherentment entrellaçada en l'història dels països circumdants, les seues gents, i dinasties gobernants. A lo llarc dels anys, el territori de Luxemburc ha segut erosionat, mentres la seua propietat ha canviat repetidament, i la seua independència política ha creixcut gradualment.

Encara que l'història Luxemburguesa documentada es remonta als temps dels romans, l'història de Luxemburc es considera que comença pròpiament en l'any 963. Els cinc sigles següents varen contemplar l'aparició de la poderosa Casa de Luxemburc, l'extinció de la qual va poder posar fi a l'independència Luxemburguesa. Despuix d'un chicotet periodo de govern per part del Ducat de Borgonya, Luxemburc va passar a mans dels Habsburc en l'any 1477. Des de 1556, va formar part dels Països Baixos espanyols, sent el seu sobirà el Rei de Espanya.

Despuix de la Guerra dels Huitanta Anys, Luxemburc va formar part dels Països Baixos del Sur. En l'any 1713, despuix del tractat de *Utrecht, va ser cedit per Espanya a la llínea austríaca de la dinastia Habsburc. Despuix de l'ocupació per part de la França Revolucionària, en 1815 el Tractat de París va transformar Luxemburc en un Gran Ducat en unió personal en els Països Baixos. El tractat també va dividir Luxemburc, que ya havia segut dividit en 1659 i tornaria a dividir-se també en 1839. Encara que estos tractats varen reduir gran part del territori de Luxemburc, al mateix temps varen incrementar la seua independència, lo que es va confirmar despuix de la Crisis de Luxemburc en 1867.

En les següents décades, Luxemburc va caure més dins de la esfera d'influència de Alemanya, en concret, despuix de la creació d'una casa de govern separada en 1890. Luxemburc va ser ocupada per Alemanya [[Ocupació alemana de Luxemburc en la Primera Guerra Mundial|des de l'any 1914 fins a l'any 1918. Des de la Segona Guerra Mundial, Luxemburc s'ha convertit en un dels països més rics, impulsat per un gran creiximent en el sector dels servicis financers, l'estabilitat política, i la integració Europea.