Anar al contingut

Història general del Piru

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Història general del Piru

La Història general del Piru és una obra històrica sobre conquista espanyola d'Amèrica del Sur, escrita per Martín de Murúa, germà Mercedario, a la que Guamán Poma va afegir ilustracions. Esta obra, conservada en dos manuscrits antics, terminada en Poyanne en 1590 i Los Àngeles en 1613, va ser publicada en els sigles XX i XXI.

Felipe Guamán Poma d'Ayala escriu una crítica a esta crònica en un moment en que Murúa encara no havia publicat la seua redacció, ademés qüestiona l'excessiu enfocament de Murúa en les pràctiques idolátricas prehispánicas, argumentant la suposta cristiantat indígena anterior al cristianisme espanyol:

I escriuió un atre lliure fra Martín de Morúa de l'horden de La nostra Senyora de les Merzedes de Redenció de Cautibos; escriuió de l'història dels Yngas. Comensó a escriuir i no va acabar per a millor dezir ni va escomençar ni va acabar perque no deglara d'on prosedió el Ynga ni cóm ni de quina manera ni per on ni declara ci li benía el dret i de cóm es va acabar tot el seu linage. Ni escriuió dels rreys antigos ni dels senyors grans ni d'atres coses, cino tot contra yndios gentils i de les seues rritos i de les seues herronías i espantat d'ells que com a gentils lo herraron, com els espanyols d'Espanya varen ser gentils i rromanos tubieron herronía, ýdulos al Júbeter i al bezerro. I per la misericòrdia de Deu i per les seues sanctos apòstols de Jesucristo, Sant Pedro, Sant Pablo, patró de Roma i del Santiago Major, apòstol, patró d'Espanya, són cristians. I ací els yndios som cristians per la rredimció de Jesucristo i de la seua mare beneïda Santa María, patrona d'este rreyno i pels apòstols de Jesucristo, Sant Bartolomé, Santiago Major i per la santa crus de Jesucristo que varen aplegar a este rreyno més primer que els espanyols. D'això som cristians i creem un sol Deu de la sanctícima trinitat.[1]
Felipe Guamán Poma d'Ayala

Referències

  1. ↑ «34. El capítul de les cròniques anteriors (1088-1091) [1090: Guaman Poma, Nova corónica i bon govern (1615)]». poma.kb.dk. Consultat el 2026-05-25.

Bibliografia

Edicions
Vore també
107.ISSN 0069-9896.doi:10.7146/fof.v44i1.40640.


Referències