Història del telescopi

La història del telescopi com a instrument científic ha contribuït decisivament a modelar l'image que hui es té del Univers, i es va iniciar cap a 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera volta el seu anteojo cap al cel. Des de llavors, s'ha produït una série ininterrompuda de millores en l'instrument, que ha passat de ser un modest dispositiu òptic format per dos lents colocades en els extrems d'un tubo, a convertir-se en sofisticades rets informatisades d'observatoris distribuïts tant per tot el globo terráqueo com en naus en òrbita.

Pel camí han quedat lligats al seu desenroll importants aportes en l'història de la ciència, com la confirmació de la validea del sistema heliocéntrico de Nicolás Copérnico, el coneiximent cada volta més detallat dels cossos que formen el sistema solar, i una comprensió cada volta més precisa de la dinàmica de les estreles, les galàxies i de les lleis que rigen la conformació de l'Univers.

I com a trasfondo d'estos descobriments, figuren de forma destacada les successives millores tecnològiques, especialment en el camp de l'òptica, que varen condicionar les distintes etapes històriques de preponderancia dels telescopis refractors o dels reflectores, a través d'una prolongada carrera entre lents i espills per obtindre resolucions cada volta majors. Este recorregut ha segut culminat pel moment en les rets interferométricas de grans observatoris, i en l'ampliació de les radiacions estudiades per a comprendre l'espectre electromagnètic complet, des de les ones de radi fins als rajos gamma, passant per la llum visible i les microones.