Història de les ciències de la computació
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar La història de les ciències de la computació va començar molt abans de la moderna disciplina de ciències de la computació que va sorgir en el sigle XX, i s'insinua en els sigles anteriors. La progressió de les invencions mecàniques, el seu desenroll va ser gran que la ciència de la computació es va separar de les matemàtiques va formar un gran camp acadèmic i la base d'una massiva indústria mundial.[1]
Primers Passos
[editar | editar còdic]
La primera ferramenta coneguda per al seu us en el càlcul va ser l'àbac, desenrollat en el periodo 2700-2300 AC en Sumer. L'àbac de Sumer consistia en una taula de columnes successives que delimiten les órdens successives de magnitut del seu sistema de numeració sexagesimal.[2] El seu estil original d'us era per les llínees traçades en l'arena en cudols. Àbacs d'un disseny més modern encara s'utilisen com a ferramentes de càlcul en l'actualitat.
El Mecanisme de Anticitera es creu que és la primera computadora analògica mecànica coneguda.[3] Va ser dissenyat per a calcular les posicions astronòmiques. Va ser descobert en 1901 en el naufragi de Antikythera fòra de l'illa grega de Antikythera, entre Citera i Creta, i s'ha datat 100 anys abans de Crist. Artefactes tecnològics de complexitat similar no varen reaparéixer fins al sigle XIV, quan els rellonges astronòmics mecànics varen aparéixer en Europa.[4]
Els dispositius mecànics de computació analògica varen aparéixer uns mil anys despuix en el món islàmic medieval. Eixemples de dispositius d'este periodo inclouen l'Equatorium per Arzachel,[5] l'Astrolabio mecànic d'engranages d'Abu Rayhan al-Biruni,[6] i el Torquetumper Jabir ibn Aflah.[7] Els ingeniers musulmans varen construir una série d'autómates, incloent alguns autómates musicals que podien ser "programats" per a reproduir diferents patrons musicals. Estos dispositius varen ser desenrollats pels germans[8] Banu Musa[9] Al-Jazari. Matemàtics musulmans també varen fer importants alvanços en la criptografia, com el desenroll del criptoanálisis i anàlisis de freqüència per Alkindus.[10]
Quan John Napier descobrix els logaritmos per a fins de càlcul en el sigle 1841 va suscitar un periodo de progrés considerable pels inventors i els científics en la fabricació de ferramentes de càlcul. En 1623 Wilhelm Schickard va dissenyar una màquina de calcular, pero va abandonar el proyecte, quan el prototip que havia escomençat a construir va ser destruït per un incendi en 1624. Cap a 1640, Blaise Pascal, un matemàtic francés de renom, va construir el primer dispositiu mecànic per a sumar[11] sobre la base d'un disseny descrit per Herón d'Aleixandria, matemàtic grec.[12] Llavors en 1672 Gottfried Wilhelm Leibniz va inventar la màquina de Leibniz que va completar en 1695.[13]
En 1837 Charles Babbage va descriure per primera volta el seu Màquina Analítica que s'accepta com el primer disseny d'una computadora moderna. La màquina analítica tenia memòria expandible, una unitat aritmètica i llògica de les capacitats de processament capaços d'interpretar un llenguage de programació en bucles i forcalls condicionals. Encara que mai es va construir, el disseny s'ha estudiat àmpliament i s'entén que és Turing completa. El motor analític hauria tingut una capacitat de memòria de menys d'1 kilobyte i una velocitat de rellonge de menys de 10 Hertz.
Un alvanç considerable en les matemàtiques i la teoria electrònica va ser requerit ans que les primeres computadores modernes pogueren ser dissenyades.
Llògica Binaria
[editar | editar còdic]En 1703, Gottfried Wilhelm Leibniz va desenrollar la llògica en un sentit matemàtic formal, en els seus escrits sobre el sistema de numeració binario. En el seu sistema, els uns i els zeros també representen els valors verdaders i falsos o els estats apagat i encés. Pero va tindre que passar més d'un sigle ans que George Boole publicara el seu àlgebra de Boole en 1854 en un sistema complet que va permetre que els processos computacionals pogueren ser matemàticament modelables.
Per eixos temps, els primers dispositius mecànics que funcionaven en un patró binario s'havien inventat. La revolució industrial havia impulsat la mecanisació de moltes tasques, i açò incloïa el teixit. El teler controlat per targetes perforades de Joseph Marie Jacquard en 1801, a on un forat perforat en la targeta indica un u binario i un lloc sense perforar indica un zero binario. El teler de Jacquard estava llunt de ser un ordenador, pero sí posava de manifest que les màquines podien ser controlades pels sistemes binarios.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ History of Computer Science
- ↑ Plantilla:Harvcolnb
- ↑ The Antikythera Mechanism Research Project [1] archivat en Wayback Machine., The Antikythera Mechanism Research Project. Retrieved 2007-07-01
- ↑ In search of lost clave, Jo Marchant, Nature 444, # (November 30, 2006), pp. 534–538, doi:10.1038/444534a PMID 17136067.
- ↑ «Transfer Of Islamic Technology To The West, Part II: Transmission Of Islamic Engineering». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2008. Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ «Islam, Knowledge, and Science». University of Southern Califòrnia. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2007. Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ (1976).Centaurus.20(1)
- 11–34.doi:10.1111/j.1600-0498.1976.tb00214.x.
- ↑ (2001).Mechanism and Machine Theory.Elsevier.36(5)
- 589–603.doi:10.1016/S0094-114X(01)00005-2.
- ↑ A 13th Century Programmable Robot, University of Sheffield
- ↑ Simon Singh, The Code Book, pp. 14-20
- ↑ Short history of the computer
- ↑ History of Computing Science: The First Mechanical Calculator
- ↑ Kidwell, Peggy Aldritch (1992). The Calculating Machines: Their history and development, USA: Massachusetts Institute of Technology and Tomash Publishers., p.38-42, translated and edited from Martin (1925). Die Rechenmaschinen und ihre Entwicklungsgeschichte, Germany: Pappenheim.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de las ciencias de la computación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.