Anar al contingut

Història de la fusió nuclear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Si ben encara no ha pogut concretar-se l'utilisació pràctica de la fusió nuclear com una alternativa en la producció d'energia utilisable, les investigacions associades a dit procés permeten descriure un trayecte històric que inclús entreveu els passos a seguir en el futur.

Cronologia[1]

[editar | editar còdic]

El científic soviètic Andréi Sájarov dissenya una botella magnètica, el Tokamak, apropiada per a confinar un plasma. Les seues posteriors investigacions sobre armes nuclears apartarien del proyecte a Sájarov.

Lyman Spitzer, de l'Universitat de Princeton, introduïx el Stellarator, un atre mecanisme de confinament magnètic.

Els EE. UU. detonen Ivy Mike, la primera bomba d'hidrogen.

Científics occidentals viagen a Moscou en l'objecte d'estudiar el Tokamak de Sájarov. Descobrixen que produïx plasma més calent i més dens que el del Stellarator. Els tokamaks juguen un paper fonamental en l'investigació sobre fusió magnètica (vore confinament magnètic).

El làser Shiva intenta induir la fusió per mig d'implosions per làser.

El Centre Nacional d'Ignició, en EE. UU., tenia previst començar els seus experiments de fusió de deuteri i triti.

Estava prevista la finalisació de la construcció del ITER (Reactor Termonuclear Experimental Internacional). Els primers ensajos de fusió de deuteri i triti s'esperaven en 2016.

Es genera per primera volta energia (factor de guany positiu) en un experiment de fusió nuclear per confinament inercial realisat pel NIF.[2][3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. “Investigació i Ciència” Maig 2010 – Editorial Prensa Científica SA – Barcelona
  2. «National Ignition Facility achieves fusion ignition» (en en). www.llnl.gov. Consultat el 2022-12-13.
  3. «a-la-energia-inagotable-en-la-fusion-nuclear.html EE UU anuncia un “guany científic històric” cap a l'energia inagotable en la fusió nuclear» (en és). El País. Consultat el 2022-12-13.