Hispània visigoda
La Hispània visigoda és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del poble visigot en la Península Ibèrica, entre intervinguts del sigle V i començaments del sigle VIII.
Història[editar | editar còdic]
Les invasions germàniques a Hispània[editar | editar còdic]
Des del sigle III al V, dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els sueus i els vàndals, aixina com els alans, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al 409 o 410, es tenen notícies de l'entrada pels Pirineus d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, lo que és Gallaecia, en capital en Braccara.
El cronista Hidaci, parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:
No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no solament lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític[2].