Hiperalimentació

La hiperalimentación pot considerar-se com un trastorn alimentici. Menjar en excés a voltes pot ser un síntoma de trastorn per atracón o bulímia.

Un menjador compulsivo és qui consumix aliments en excés en relació en l'energia que la seua organisme requerix (o expulsa a través de l'excreció), lo que du a aument de pes i, normalment, a obesitat. Este terme també es pot usar per a referir-se a episodis específics de sobreconsumo. Per eixemple, moltes persones mengen en excés durant les festivitats o en les vacacions.

Les persones que sofrixen d'este trastorn depenen del menjar per a consolar-se a sí mateixos quan estan baix estrés, sofrint atacs de depressió, i tenen sentiments d'impotència.

En un sentit més ampli, l'hiperalimentaació inclou l'administració excessiva d'aliments a través d'atres mijos que no siguen de menjar, per eixemple, a través de la nutrició parenteral.

Tractament

Erro al crear miniatura:

Grup de Menjadors Compulsivos Anònims en Santiago de Compostela (Galícia)

La teràpia cognitiu-conductual, teràpia individual i la teràpia de grup són benèfiques en ajudar a les persones a mantindre un registre dels seus hàbits alimenticis i canviar la seua forma d'enfrontar situacions difícils.

Hi ha varis programes que ajuden als menjadors compulsivos, com Menjadors Compulsivos Anònims o Anònims Adictes al Menjar en Recuperació (Food Addicts in Recovery Anonymous FA en anglés) entre atres programes. Està prou clar, gràcies a l'investigació i varis estudis realisats, que menjar en excés provoca conductes adictivas.

En alguns casos, menjar en excés s'ha relacionat en l'us de medicaments coneguts com agonistas de la dopamina, tals com el pramipexole [1].

Referències

• Kessler, David A. The End of Overeating: Taking Control of the Insatiable American Appetite (2009) ISBN 1-60529-785-2