Hipòtesis Ruddiman

La hipòtesis Ruddiman o hipòtesis de l'antropoceno antic, és una teoria desenrollada pel climatólogo nortamericà William F. Ruddiman, que diu que el calfament global causat per l'home va escomençar fa 8.000 anys com a conseqüència de les activitats agrícoles, molt abans de l'era industrial. La deforestació, el rec i la ganaderia han provocat, directa i indirectament, un aument significatiu en les concentracions de gasos d'efecte hivernàcul (diòxit de carbono i metà). Este aument es va produir a un ritme molt menor que l'observat en l'actualitat, pero acumulativamente durant milenis hauria tingut un efecte suficient per a causar un calfament global de prop de 1 °C. Segons Ruddiman, este antic calfament compensaria la tendència al refredat registrat en els cicles climàtics, lo que mantindria les temperatures a un nivell molt alt del normal per a activar una nova edat de gèl.

Ademés, Ruddiman reporta alguns periodos frets observats des de fa 2000 anys com la Menuda Edat de Gèl, anticipada en grans epidèmies que han plagat a la humanitat. L'abandó massiu de terres de cultiu i reforestació causats per estes pandèmia han provocat una disminució de les emissions de diòxit de carbono de l'agricultura i per lo tant disminuïx la temperatura durant estos periodos.

En la seua hipòtesis de glaciació de retart, Ruddiman afirma que una edat de gèl provablement hauria començat fa varis mils d'anys, pero eixa edat de gèl no va aplegar per l'intensa activitat agrícola que va escomençar a elevar el nivell de gasos d'efecte hivernàcul fa 8.000 anys. Esta hipòtesis ha segut qüestionada en l'argument de que la comparació en un interglacial anterior (MIS 11, fa 400.000 anys) sugerix que 16.000 anys deuen transcórrer ans que l'interglacial Holoceno actual aplegue al seu fi. Les senyes de núcleus de gèl molt antics com fa 800.000 anys sugerixen ciclicidad provable de llongitut interglacial i una correlació inversa en la temperatura màxima de cada interglacial. Pero Ruddiman argumenta que açò és resultat d'una falsa alliniació de l'últim màxim de insolació en els mínims del passat, entre atres irregularitats que invaliden les crítiques.