Cicles climàtics de 1500 anys
Els cicles de Bond o cicles climàtics de 1500 anys són fluctuacions del clima que han ocorregut periòdicament cada ≈1.470 ± 500 anys durant el Holoceno. S'han identificat huit d'estos periodos, basant-se principalment en fluctuacions en els detritos rocosos transportats per icebergs. Els cicles de Bond poden ser els equivalents integlaciares dels cicles de Dansgaard-Oeschger de l'última glaciació. Les causes i factors determinants del cicle estan baix estudi, sent les principals possibles orígens les variacions en els cicles de les marees, els cicles solars o reorganisació de la circulació atmosfèrica.[1]
La teoria dels cicles climàtics de 1500 anys de duració va ser proposta per Gerard C. Bond del Lamont-Doherty Earth Observatory de l'Universitat de Columbia, basant-se principalment en les traces en els detritos rocosos transportats per icebergs en l'Atlàntic Nort.[2][3] Estes fluctuacions han mostrat correspondència en una major debilitat en els cicles monsònics en Àsia durant els últims 9.000 anys[4][5] aixina com en events de aridificación en Orient Mig.[6] També hi ha àmplia evidència d'una oscilació climàtica d'uns 1500 anys causant de canvis cíclicos en la vegetació a lo llarc de Norteamérica.[7] Per raons desconegudes, l'únic cicle de Bond en un impacte clar en els núcleus de gèl de Groenlàndia és l'event del kiloaño en 1000 a.c
L'existència d'estos cicles està ben respalada pels resultats de l'estudi dels núcleus de gèl de l'últim periodo glaciar. Per al periodo actual, l'evidència és alguna cosa més dèbil. Bond (1997) sosté una periodicitat propenca als 1470 ± 500 en la regió de l'Atlàntic Nort, que té com resultat una variació del clima. En la seua opinió, molts si no la majoria dels cicles Dansgaard-Oeschger de l'última edat de gèl seguixen un patró de 1500 anys, de la mateixa manera que els events més propencs en el temps, com la menuda edat de gèl, l'event del kiloaño 8,2 i el començ del Dryas Recent.
Segons l'hipòtesis, estos cicles presentarien un comportament no llineal i resonància estocàstica; no totes les mostres que seguixen el patró constituïxen un event climàtic significatiu.[1]
Llista de cicles
[editar | editar còdic]La majoria de cicles no tenen un impacte climàtic únic; alguns corresponen en periodos de refredat i uns atres en cicles de aridificación en algunes regions.
- ≈1.400 AP (succés climàtic 1) — es correspon aproximadament en el mínim de l'Época de les invasions (450–900 d. C.)
- ≈2.800 AP (succés climàtic 2) — es correspon aproximadament en la neoglaciación de l'Edat del Ferro (900–300 a. C.)[8]
- ≈4.200 AP (succés climàtic 3) — coincidente en l'event del kiloaño 4.2.
- ≈5.900 AP (succés climàtic 4) — coincidente en l'event del kiloaño 5.9.
- ≈8.100 AP (succés climàtic 5) — coincidente en l'event del kiloaño 8.2.
- ≈9.400 AP (succés climàtic 6) — coincidente en l'event Erdalen de l'activitat glaciar en Noruega,[9] aixina com en un periodo fret en China.[10]
- ≈10.300 AP (succés climàtic 7) —
- ≈11.100 AP (succés climàtic 8) — coincidente en la transició entre el Dryas Recent al periodo boreal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Cox, John D. (2005). Joseph Henry Press (ed.). Climate Crash: Abrupt Climate Change and What It Means for Our Future (en anglés), pp. 150–155. ISBN 0309093120.
- ↑ Bond, G.(1997).278(5341)
- 1257–1266.doi:10.1126/science.278.5341.1257.
- ↑ Bond, G.(2001).294(5549)
- 2130–2136.doi:10.1126/science.1065680.
- ↑ (2003).421(6921)
- 354–357.doi:10.1038/nature01340.
- ↑ Yongjin Wang; et al.(2005).308(5723)
- 854–857.doi:10.1126/science.1106296.
- ↑ (2006).66(3)
- 465–476.doi:10.1016/j.yqres.2006.07.001.
- ↑ (2002).30(5)
- 455–458.doi:10.1130/0091-7613(2002)030<0455:WEOYCV>2.0.CO;2.
- ↑ (2007).The Holocene.17(2)
- 177–182.doi:10.1177/0959683607075830.
- ↑ (2002).The Holocene.12(1)
- 17–25.doi:10.1191/0959683602hl516rp.
- ↑ Zhou Jing(2007).Advances in Climate Change Research.3(Suppl.)
- 1673–1719.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclos climáticos de 1500 años» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.