Heterostraci
Els heterostráceos (Heterostraci, del grec ετερoσ, "diferent" i oστρακoν, "escut") són una subclasse extinta de peixos agnatos de la classe Pteraspidomorphi, que varen viure en el Silúrico fins al Devónico.[1] Es caracterisen per una única obertura externa comuna a cada costat de l'armadura del cap junt en un número considerable de plaques òssees i un gran disc en la placa dorsal mija,[2][3] és la subclasse més diversa de tots els pteraspidomorfos, distribuint-se en els continents d'Europa, Àsia i Amèrica en estanys arenencs, estuaris o ambients marins, encara que se sap d'espècies varen poder habitar en aigua dolça.[4]
Se sugerix que eren pobres nadadors i per lo tant, preferien el fondo raspant el sol en les seues plaques orals per a alimentar-se, la majoria de heterostráceos era relativament menuts alcançat entre els 15 o 30 cm de llongitut, a excepció d'algunes espècies de l'orde Pteraspidiformes que podien alcançar fins als 1,5 m de llarc.[4] Antigament es considerava als astráspidos i eriptiquídos com a part d'esta subclasse,[5] no obstant, estes estan separades de la seua pròpia subclasse.[6] La seua anatomia interna solament es coneix a partir de les impressions dels òrguens interns en la superfície interna de l'armadura dérmica, podent-se rastrejar les impressions del cervell junt en les brànquies, globos oculars, l'orgue olfatori parell i dos canals semicirculares verticals distints del llaberint.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Les plaques dérmicas del cos no estaven formades per verdaderes cèlules òssees i al no conservar-se el seu esquelet es creu que era cartilaginoso. Generalment posseïxen una armadura de cap fusiforme i una coa en forma de palmito. La part anterior del cos estava coberta per grans plaques dorsals i ventrales, atres plaques més chicotetes cobrien les aletes laterals. Solament posseïen una obertura branquial en el lateral, els ulls es localisaven als costats del cap, i posseïen parells de sacs nassals en la superfície interna de l'escut rostral que descollava per davant de la boca. El restant del cos estava cobert per escates. També presentaven aletes cabals hipocercas, mentres que en les formes típiques del cos eren com del gènero Pteraspis, redonejades, encara que alguns heterostráceos varen tindre formes aplanadas dorsoventralment que habitaven les aigües pròximes al fondo tals com Drepanaspis.[7][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Discriminating signal from noise in the fossil record of early vertebrates reveals cryptic evolutionary history».Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.282(1800)
- 20142245.ISSN 0962-8452.doi:10.1098/rspb.2014.2245.Consultat el 2025-10-03.
- ↑ Chaline, Jean (1990). Paleontology of Vertebrates, Springer Berlin Heidelberg. ISBN 978-3-642-75103-5.
- ↑ 3,0 3,1 «Heterostraci». tolweb.org. Archivat des d'el original, el 2024-11-27. Consultat el 2025-10-03.
- ↑ 4,0 4,1 Ehrlich, Hermann (2015). Biological materials of marine origin, Springer. ISBN 978-94-007-5730-1.
- ↑ Tarlo, L. B. (1962). The classification and evolution of the Heterostraci. Acta Palaeontologica Polonica, 7(1-2), 249-290.
- ↑ Nelson, Joseph S.; Wilson, {{{nom2}}}; Gran, {{{nom3}}} (2016). Fishes of the world, Fifth edition edició, John Wiley & Sons. ISBN 978-1-118-34233-6.
- ↑ Janvier, Philippe (1996). Early vertebrates, Clarendon press. ISBN 978-0-19-854047-2.
- ↑ Long, John A. (1996). The rise of fishes: 500 million years of evolution, Repr edició, Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-5438-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heterostraci» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.