Hesperoyucca whipplei
Hesperoyucca whipplei en el nom comú de yuca chaparral,[1] vés-la del nostre Senyor,[1] bayoneta espanyola,[2] yucca Quixot[1] o yucca de falda[3] és una espècie de planta fanerógama estretament relacionat en el gènero Yucca, i anteriorment per lo general inclosa en ell.
Descripció
[editar | editar còdic]Produïx una roseta de fulls llarcs i rígides que terminen en una punta esmolada. Els fulls són de 20 a 90 cm (rarament a 125 cm) de llarc i 0,7-2 cm d'ample i de color gris-vert. Les vores dels fulls estan finamente serrats.
L'única inflorescència creix extremadament ràpida, i aplega a 0,9-3 m d'altura, duent centenars de flors elíptiques (en forma de campana) blanques a violáceas de 3 cm de diàmetro en una panícula densament ramificada de fins a 70 cm d'ample, cobrint la mitat superior de l'inflorescència. La fruta és una seca càpsula alada, que es partix, obrint-se, en la madurea per a lliberar les llavors.
La planta deu tindre varis (per lo general més de 5) anys per a alcançar la madurea i florir, moment en el que per lo general mor. La majoria de les subespecies produïxen refillols de la base, de modo que encara que les flors de la planta mare mor, un grup de clons, al voltant de la seua base, continuen per a créixer i reproduir-se. També pot tornar a créixer a partir de la seua base en acabant de que la major part del seu fullage ha segut cremada pels incendis forestals que freqüenten la seua gama.[4][5][6]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És nativa del suroest d'Amèrica del Nort, inclós el sur de Califòrnia, Estats Units i Baixa Califòrnia, Mèxic, en a on es produïxen principalment en el chaparral, xara costera i boscs de roure en comunitats de plantes en altituts de 0 a 2.500 m.[7]
Usos i cultiu
[editar | editar còdic]H. whipplei s'utilisa en xeriscape en el sur de Califòrnia, pero segons els informes, és difícil que creixca fora de la seua àrea de distribució natural (encara que està àmpliament disponible en els vivers especialisats en el Regne Unit).[8] És molt resistent a la sequia i prospera en sols arcillosos.
Va ser àmpliament utilisat pels natius americans.[9] La fibra dels fulls s'utilisa per a fer sandalias, teles i cordes. Les flors jóvens són comestibles, pero poden ser amargues. Els Kumiai del comtat de Sant Diego la hervir i després aboquen l'aigua tres voltes abans de menjar-les. El talle de la planta es pot menjar. Les frutes es poden menjar crues, torrades o com a farina. Les llavors es torren i es mengen tota o mòlta en farina.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hesperoyucca whipplei va ser descrita per (Torr.) Baker ex Trel. i publicat en Annual Report of the Missouri Botanical Garden 4: 208. 1893.[10]
whipplei: epítet otorgat en honor d'Amiel Weeks Whipple (1818–1863), un inspector que va supervisar el Pacific Railroad en Los Àngeles en 1853.[11]
- Sinonímia
- Hesperoyucca peninsularis (McKelvey) Clary
- Hesperoyucca whipplei var. graminifolia Trel.
- Yucca californica Groenl.
- Yucca engelmannii Mast.
- Yucca graminifolia Alph.Wood
- Yucca nitida C.Wright ex W.Watson
- Yucca ortigiesiana Roezl
- Yucca peninsularis McKelvey
- Yucca whipplei Torr.
- Yucca whipplei var. caespitosa M.I.Jones
- Yucca whipplei subsp. caespitosa (M.I.Jones) A.L.Haines
- Yucca whipplei subsp. eremica Epling & A.L.Haines
- Yucca whipplei f. graminifolia (Trel.) Voss
- Yucca whipplei var. intermija (A.L.Haines) J.M.Webber
- Yucca whipplei subsp. intermija A.L.Haines
- Yucca whipplei var. parishii M.I.Jones
- Yucca whipplei subsp. parishii (M.I.Jones) A.L.Haines
- Yucca whipplei subsp. percursa A.L.Haines
- Yucca whipplei var. percursa (A.L.Haines) J.M.Webber
- Yucca whipplei subsp. rigata Afferni & Drovandi
- Yucca whipplei var. violacea André[12][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Taxon: Hesperoyucca whipplei (Torr.) Trel.». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2015. Consultat el 28 de juny de 2013.
- ↑ (1 de giner de 1974) [1], University of Califòrnia Press, pp. 17–. ISBN 978-0-520-02538-7.
- ↑ (1992) [2], Robin Works. ISBN 978-0-9622418-0-2.
- ↑ Flora of North America
- ↑ «Agavaceae.com – page includes a key toYucca and the three recognised species of Hesperoyucca». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2012. Consultat el 2 de juliol de 2015.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Hesperoyucca whipplei (Torr.) Baker chaparral yucca». Calflora. Consultat el 9 de maig de 2013.
- ↑ (2009) , Dorling Kindersley, p. 804. ISBN 978-1-4053-4176-9.
- ↑ Dole (1996). , Foot-loose Press, p. 59.
- ↑ «Hesperoyucca whipplei». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de juliol de 2015.
- ↑ Dona-li, N. (1986), p24. Flowering Plants of the Santa Monica Mountains. Capra Press.
- ↑ Hesperoyucca whipplei en PlantList
- ↑ «Hesperoyucca whipplei». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 2 de juliol de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Flora of North America: Hesperoyucca whipplei
- Jepson eFlora (TJM2): Hesperoyucca whipplei
- Bennyskaktus: Yucca whipplei
- Hesperoyucca whipplei — UC Photos gallery
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hesperoyucca whipplei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.