Herrar
Herrar és l'acció de colocar en el caixco dels monodáctilos o didáctilos una peça de ferro cridada ferradura per a defendre estos òrguens de l'efecte del terreny.
Preparació
Para herrar metódicament un cavall deuen observar-se les regles següents:
- Examinar la conformació del caixco, els aplomos i els vicis de conformació de les extremitats aixina com l'acció i moviments d'estes
- La ferradura s'arreglarà i ajustarà segons la disposició particular del caixco, pero este jamai s'arreglarà a la ferradura perque açò, ademés de ser molt amolador, manifesta l'ignorança del herrador; aixina la ferradura deu tindre en totes circumstàncies la mateixa configuració que el caixco sobre el qual deu aplicar-se, perque
- si és molt llarga, açò és, que descolla dels talons pot donar lloc a que l'animal s'esvare per la major superfície que té i si l'excés de llongitut és en les ferradures de les mans, li les alcança i es deshierra en facilitat
- quan és curta impedix que el respal es faça en igualtat en tota la cara inferior del caixco, l'extremitat de les durícies comprimix més o menys les quartes parts i dona lloc en molts casos a la claudicació
- si és ampla, açò és, que les branques estan mny separades o que ixen massa de la vora de la tapa, l'animal es roça.
- la ferradura estreta o com es diu comunament, sobreposta, comprimix el caixco, l'animal marcha en treball i en molts casos coixeja
- la ferradura molt coberta o ampla de taula, és pesada i arruïna les extremitats de l'animal i la que és estreta defén poc al caixco de l'impressió del terreny
- Les ferradures de mà deuen tindre la claveras cap a les lumbres perque en esta part del caixco la tapa és més grossa i es poden clavar millor els tachas sense perill de ferir les parts vives; i en les dels peus, en les branques i cap a les durícies, perque la tapa té més gruixa en les quartes parts i en els talons que en les lumbres
- No es ahuecarán els candats perque este és un mig segur de debilitar o destruir el punt de respal que té la tapa en esta part i dona lloc a que el caixco s'estretixca molt i resulten sobreposts
- El mechó de les taches serà proporcionada a la naturalea del caixco que es va a herrar pero advertint que sempre és millor que siga més prima que grossa perque estes destruïxen la tapa i poden ferir les parts vives
- La ferradura deu ser llaugera en relació a el caixco en que s'ha de posar, a l'alçada de l'animal, perque si és pesada produïx en més o menys rapidea la ruïna de les extremitats; ademés cau en facilitat quan l'animal marcha per terrenys desiguals, perque ni el caixco ni les taches poden sostindre el seu excessiu pes
Herraje
Alçada l'extremitat i colocada del modo convenient, es lleva la ferradura vella obrint abans les redobladuras en el cortafrío, despuix s'introduïxen les tenazas entre un de les durícies de la ferradura i el caixco, es junten tós ramals en la mà dreta i en l'esquerra, es recolzen les lumbres del caixco fent obrar les tenazas de dalt avall i d'avant arrere en la direcció del membre fins que les taches s'afluixen i la ferradura se separe una miqueta del caixco. Es donarà en seguida un colp en les mateixes tenazas que proporcionarà l'eixida de les taches de les claveras, de modo que es puguen agarrar un a un i arrancar-los enterament; despuix, es fa la mateixa maniobra fins a separar-la del tot. En seguida en el cortafrío es neteja el caixco per tota la seua circumferència i per la cara plantar; fet açò es passa este instrument a la mà esquerra, es pren el martillejo en la dreta i recolzant el tall d'aquell en la part interna del caixco, se li fa obrar colpejant en el martillejo per a que brot oblicuament tota la vora de la tapa fins a la part externa. Despuix es tallen els talons en el mateix instrument en una direcció plana. Conclosa esta maniobra es pren el pujavante en la mà dreta, el caixco en l'esquerra i es talla la palma oblicuament de fòra adins per a que resulte un pla inclinat que escomence en la vora de la tapa. En les lumbres, es deixa una miqueta convexa per a que forme la juntura en un sentit invers a la de la ferradura cuidant de no tallar més de lo necessari per a que el caixco no quede molt apurat, rebaixant els talons lo necessari sense tocar la ranilla ni ahuecar els candats. Preparat aixina el caixco, es coloca sobre la ferradura ajustada de bestreta, una miqueta calenta i s'alça en seguida tallant en el pujavante tots els llocs en que haja tocat, repetint esta maniobra dos o tres voltes fins que quede perfectament assentada en tota la tapa i carn acanalada puix si la ferradura vacila i no senta com deu, la marcha de l'animal és poc ferm i ademés els mechons de les taches es mouran en facilitat i la ferradura caurà.
La ferradura no deu recolzar en tota la cara plantar del peu, sino que des de la part mija de la taula i de les branques deu quedar en buit, per a lo que contribuïx el pla inclinat de la palma. Quan ya està assentada i frigga la ferradura se subjecta en el caixco per mig de les taches, operació que es diu clavar la ferradura. Abans d'esta maniobra es escofina tota la circumferència de la tapa i l'àngul superior de la vora externa de la ferradura; colocada esta en la seua situació, es clava una tacha en les lumbres i un atre en cada taló, escomençant per l'extrem si la ferradura és de mà i si és de peu, un en cada muscle i un atre en cada u de les durícies per a que no canvie de situació. En este estat, el palafrenero deixa l'extremitat per a que l'animal la recolze en el terreny i s'examinarà si la ferradura està en la seua justa posició. En seguida, l'alça i es posen els demés taches.
La tacha es pren en el dit polze, índex i mig de la mà esquerra, el regrés mirant al polze, s'introduïx per la clavera i es coloca en una direcció llaugerament inclinada de fòra adins. Llavors en el martillejo, que deu estar en la mà dreta, es donen colps sobre el cap fins que s'ha introduït una miqueta més d'un terç de la seua llongitut; en este estat es retira la mà esquerra, se sosté en ella el caixco, se seguix colpejant en alguna més força, fins que el seu cap quede enterament embotida en la clavera, cuidant de que no es doble el mechó. Es coneixerà que la tacha du bona direcció en la resistència que presenta en el moment de clavar-ho i en una espècie de sò obscur que ferix l'oït.
Algunes voltes succeïx que la tacha en lloc d'eixir a la part externa es dirigix cap a lo viu, lo que depén de que es trenca el seu mechó o troba alguna punta que ho fa canviar de direcció ; llavors el sò és diferent que en el cas anterior, puix com es diu comunament sona bla i si ferix les parts vives, l'animal dona mostres de dolor, procurant retirar l'extremitat. En un i en un atre cas és necessari traure-ho sense acabar de clavar-ho. Es procurarà que les taches ixquen tots a una mateixa distància de la vora de la tapa i que no estiguen ni molt alts ni molt baixos; en el primer cas, pot aproximar-se molt a lo viu i fer coixejar a l'animal i en el segon, que es diu herrar somero, pot caure la ferradura per no estar ben assegurada. A pesar d'este inconvenient els antics aconsellaven que es herrase somero perque dien que era el modo de no clavar a l'animal i d'esta idea va vindre sense dubte el proverbi dels nostres autors de veterinària, de nuga curt i hierra somero i aniràs cavaller.
Es tindrà present en el moment de herrar que la quarta part interna del caixco és més prima que l'externa i per esta raó les taches es posaran més someros i ademés seran més prims en la part interna que en l'externa. En la proporció en que es claven les taches i les seues puntes ixen a l'exterior, es redoblaran sobre la tapa, dirigint-les cap a la vora de la ferradura, per a evitar que l'animal es ferixca o lastime al palafrenero en algun moviment violent que faça.
En acabant de que s'han clavat les taches es colpejarà en cada una dels seus caps per a que entren be en les claveras. Per a fer esta maniobra, es prenen les tenazas en la mà esquerra i es recolzen les seues boques en la vora de la tapa, en el lloc que correspon a cada tacha, donant en seguida un o dos colps sobre el seu cap. En seguida, en el cortafrío es lleva la tapa que descolla de la ferradura: esta operació es diu cercenar. Es deixa el martillejo i el cortafrío i prenent les tenazas en les dos mans, de modo que la dreta abrace els extrems dels ramals, es tallen les puntes de les taches lo més immediats que siga possible a la tapa. Tallades estes, es pren l'escofina en la mà dreta i el caixco se subjecta en l'esquerra i en un dels seus ànguls es escofina la tapa en el lloc en que s'ha tallat la punta de la tacha de modo que forme una espècie de mortaja per a que reba la redobladura que es fa despuix. Es deixa l'escofina i es prenen les tenazas en la mà esquerra pel lloc de la seua unió i el martillejo en la dreta; aquelles es recolzen en la punta de la tacha tallada, escomençant per la del taló del costat extern i es colpeja el cap en el martillejo alçant una miqueta les tenazas per a que la punta tallada es redoble i s'embotixca en la mortaja o muesca de que hem parlat; esta operació que es repetix en cada u de les taches, es diu redoblar. Despuix es recolzen les tenazas en els caps de les taches i en el martillejo es colpeja suaument en les redobladuras per a que queden ben assentades i es conclou l'operació aplicant la pestanya si caixco si la ferradura és de peu.
Posada la ferradura del modo que hem dit, es coloca el caixco sobre el banquet, si és una extremitat anterior o es recolzaren la cuixa de l'operador, si és posterior i es escofina en tota la seua circumferència, cuidant de no llimar molt les redobladuras per a que no s'aprimen perque en este cas seria fàcil que s'raer la ferradura per no quedar la tacha suficientment subjecta.[1]
Vore també
Erro al crear miniatura: Herrar en el Viccionari.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Herrar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.