Anar al contingut

Herbert Henry Asquith

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Herbert Henry Asquith

Herbert Henry Asquith, I comte d'Oxford i Asquith KG, PC (12 de setembre de 1852-15 de febrer de 1928) va ser primer ministre del Regne Unit pel Partit Lliberal, entre 1908 i 1916. Abans del seu accés a la noblea, era conegut com a H. H. Asquith, i despuix com Lord Oxford.

Biografia

Va nàixer en Morley, West Yorkshire, fill de Joseph Dixon Asquith (10 de febrer de 1825-29 de març de 1860) i d'Emily Willans (4 de maig de 1828-12 de decembre de 1888). Els Asquith eren una família de classe mija, membre de l'Iglésia congregacional. Joseph era un comerciant de llana i va aplegar a tindre la seua pròpia fàbrica. Herbert tenia sèt anys quan va morir el seu pare. Emily i els seus fills es varen mudar a la casa del pare d'ella, William Willans, un atre venedor de llana d'Huddersfield. Herbert va rebre la seua educació allí i despuix va ser enviat al internat moravo de Fulneck, prop de Leeds. En 1863, Herbert va ser enviat a viure en un tio, en Londres, i allí va entrar en l'Escola de Londres. Va ser educat allí fins a 1870 i el seu mentor va ser el director, Edwin Abbott Abbott. En 1870, Asquith va guanyar una beca en filogia clàssica per al Balliol College, d'Oxford. En 1874, Asquith va ser premiat en la beca Craven i es va transformar en president de l'Unió d'Oxford. Es va graduar eixe any i pronte va ser elegit membre de la junta de govern de Balliol. Mentrestant, va entrar a Lincoln's Inn com a estudiant de lleis, i va servir durant un any com a aprenent baix les órdens de Charles Bowen. Va obtindre el títul d'advocat en 1876 eixercint en èxit la seua carrera a lo llarc de la década de 1880.

Matrimoni

Herbert Henry Asquith.

Es va casar en 1877 en Helen Kelsall Melland, filla d'un mege de Mánchester, i varen tindre quatre fills i una filla ans que ella morira de febra tifoidea en 1891. Estos fills varen ser Raymond, Herbert Asquith (1881-1947), Arthur Melland Asquith (1883-1939), Violet (1887-1969), i Cyril. D'ells, Violet i Cyril varen aplegar a pertànyer a la noblea per dret propi; Cyril va entrar en la Cambra dels Lores. En 1894 es va casar en Margot Tennant, filla de sir Charles Tennant, 1° baró. En Margot va tindre dos fills: Elizabeth (despuix princesa Antoine Bibesco) (1897-1945) i el director de cine Anthony Asquith (1902-1968). Tots els seus fills, llevat Anthony, es varen casar i varen tindre descendència. El seu descendent més coneguda hui en dia és l'actriu Helena Bonham Carter, neta de Violet.

Carrera política

En 1886 va ser elegit diputat pel Partit Lliberal en la circumscripció d'East Fife, Escòcia i, en 1892, es va convertir en Secretari d'Estat per a Assunts de l'Interior (Home Secretary) en el quart govern liderat per William Ewart Gladstone. Despuix de la derrota dels lliberals en les eleccions de 1895, va dedicar menys temps a l'activitat política, portant a terme, no obstant, una campanya eficaç contra l'imperialisme i les propostes aranzelàries de Joseph Chamberlain. En 1905, va ser designat ministre de Facenda (Chancellor of the Exchequer) en el nou govern lliberal d'Henry Campbell-Bannerman, qui va obtindre una arrolladora victòria en les eleccions de 1906, despuix de lo que Asquith va dur alvance la tradicional política de lliberalisme comercial del seu partit. Va ser nomenat primer ministre el 5 d'abril de 1908, despuix de la renúncia de Campbell-Bannerman. Asquith va tractar de promoure una política fiscal progressiva (aument de la despesa social i dels imposts als rics), pero la llei de presupost, ya aprovada en la Cámara, es va vore obstaculisada per la Cambra dels Lores que va impondre el seu vet, el qual tradicionalment no s'havia previst en relació en les lleis fiscals. El resultat va ser un conflicte institucional que va enfrontar a les dos cambres: la dels Comuns, integrada per una majoria lliberal que recolzava la llei, i l'atra, la dels Lores, que s'oponia fermament. Despuix de les eleccions de giner de 1910, en les que Asquith havia conservat la majoria en el respal del parlament irlandés, va ser aprovat el presupost, i en 1911, en el respal del nou rei Jorge V, una nova llei que va reduir el poder de vet dels Lores (Parliament Act). A canvi del respal del Parlament irlandés, en 1912 se li va concedir l'autonomia a Irlanda, l'entrada de la qual en vigor, no obstant, va ser posposta per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. L'esclat de la guerra va prendre per sorpresa als lliberals, en general orientats al manteniment de la pau en Europa, pero la violació de la neutralitat belga per Alemània va dur a l'intervenció de Gran Bretanya en el conflicte, al costat de França. En 1915, despuix de la derrota sofrida en la desastrosa campanya de Gallipoli, Asquith va formar un nou govern, en la participació dels conservadors, pero les constants crítiques al seu maneig de la guerra ho varen dur a renunciar, el 5 de decembre de 1916. Havia ocupat el càrrec durant més d'huit anys, elapsus més llarc d'un primer ministre britànic fins als temps de Margaret Thatcher. Asquith es va mantindre fòra del govern del nou primer ministre, David Lloyd George, i quan la guerra va finalisar, el Partit Lliberal es va dividir en dos faccions, encapçalades per Asquith i Lloyd George, un aliat dels conservadors. Quan finalment els dos grups es varen unir baix eliderage d'Asquith, varen acordar recolzar el primer govern laborista de Ramsay MacDonald, qui tenia la majoria en la Cámara (1924). Va perdre el seu escan en les eleccions que varen seguir a la caiguda dels laborista, sent nomenat Parell d'Anglaterra en el títul de comte d'Oxford i Asquith, i es va incorporar a la Cambra dels Lores. Va morir en la seua casa de camp de Sutton Courtenay, Oxfordshire, el 15 de febrer de 1928.

Nom

Quan era jove, la seua família ho cridava Herbert, pero la seua segona dòna ho cridava Henry. De totes maneres, en públic se li dia invariablement «H. H. Asquith». «Hi ha hagut uns pocs personages nacionals d'importància els noms de la qual de pila foren tan poc coneguts per al públic», escriu el seu biógraf, Roy Jenkins. Quan va accedir a la noblea en 1925, es va propondre prendre el títul de comte d'Oxford per la ciutat propenca a la qual va viure i l'universitat a la que va assistir. Varen sorgir objeccions, especialment per part de descendents d'anteriors comtes d'Oxford (títuls per a llavors ya extints), i al seu títul se li va donar llavors el nom de comte d'Oxford i Asquith. En la pràctica, de tots modos, era conegut com Lord Oxford. Durant l'el seu periodo com a segon de Sir Henry Campbell-Bannerman, «C. B.», era conegut per demanar per ell per al debat parlamentari dient: «Criden al martell», fent referència al confiable control dels fets que tenia Asquith, i a la seua habilitat per a dominar l'intercanvi verbal.

Referències

Bibliografia

Biogràfica

  • De Courcy, Ann. Margot at War: Love and Betrayal in Downing Street, 1912-1916 (Weidenfeld & Nicholson, 2014) ISBN 9780297869832 OCLC 909289608
  • Hazlehurst, Cameron. "Asquith as Prime Minister, 1908–1916," The English Historical Review Vol. 85, No. 336 (July 1970), pp. 502–531 in JSTOR
  • Jenkins, Roy. Asquith: Portrait of a Man and an Era. New York: Chilmark Press, 1964. OCLC 8991619
  • Koss, Stephen. Asquith. New York: St. Martin's Press, 1976. OCLC 2650524; scholarly biography
  • Little, John Gordon. "H. H. Asquith and Britain's Manpower Problem, 1914–1915." History 1997 82(267): 397–409. Issn: 0018-2648; admits the problem was bad but tries to exonerate Asquith; Fulltext: in

Ebsco * Matthew, H. C. G. "Asquith, Herbert Henry, first Earl of Oxford and Asquith (1852–1928)", Oxford Dictionary of National Biography, online Spender, J. A., and Cyril Asquith, Life of Herbert Henry Asquith, Lord Oxford and Asquith. (2 vols) Hutchinson, 1932. OCLC 767392

Estudis erudits

  • Adams, R. J. Q. '"Andrew Bonar Law and the fall of the Asquith Coalition: The December 1916 cabinet crisis," Journal of History (1997) 32#2 pp 185–200; sees Bonar Law as the key player
  • Blake, Robert. The Unknown Prime Minister: the Life and Claves of Andrew Bonar Law, 1858-1923. London: Eyre & Spottiswoode, 1955. OCLC 1246538
  • Blewett, Neal. The Peers, the Parties, and the People: The British General Elections of 1910. Toronto: University of Toronto Press, 1972. ISBN 0333098110 OCLC 497155
  • Cregier, Don M. "The Murder of the British Lliberal Party," The History Teacher Vol. 3, No. 4 (May 1970), pp. 27–36 online edition, blames Asquith, Lloyd George and the voters
  • De Groot, Gerard Douglas Haig 1861–1928. Larkfield, Maidstone: Unwin Hyman, 1988.
  • Fair, John D. "Politicians, Historians, and the War: A Reassessment of the Political Crisis of December 1916," The Journal of Modern History, Vol. 49, No. 3, On Demand Supplement. (September 1977), pp. D1329-D1343. in JSTOR
  • Fry, Michael. "Political Change in Britain, August 1914 to December 1916: Lloyd George Replaces Asquith: The Issues Underlying the Drama," The Historical Journal Vol. 31, No. 3 (September 1988), pp. 609–627 in JSTOR
  • Hankey, Lord. The Supreme Command, 1914–1918. 2 vols. 1961.
  • Havighurst, Alfred F. Twentieth-Century Britain. 1966. standard survey online edition
  • Hazlehurst, Cameron. "Asquith as Prime Minister, 1908-1916." English Historical Review (1970): 502-531. in JSTOR
  • Heffer, Simon(1998).«Power and Plau: the Political Consequences of King Edward VII».Weidenfeld and Nicolson.
  • Jeffery, Keith (2006). Field Marshal Sir Henry Wilson: A Political Soldier, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-820358-2.
  • Kelley, Robert. "Asquith at Paisley: the content of British Liberalism at the end of its era." Journal of British Studies (1964) 4#1 pp: 133-159. in JSTOR
  • McGill, Barry. "Asquith's Predicament, 1914-1918." Journal of Modern History (1967): 283-303. in JSTOR
  • Magnus, Philip(1964).«King Edward The Seventh».John Murray.London:
  • Nicolson, Sir Harold(1952).«King George the Fifth: His Life and Reign».Constable and Co.London:
  • Powell, David. British Politics, 1910–1935: The Crisis of the Party System. 2004.
  • Rose, Kenneth(1983).«King George V».Weidenfeld and Nicolson.London:
  • Rowland, Peter. The Last Lliberal Governments. New York: Macmillan, 1969-72. 2 vol. set. OCLC 3997
  • Taylor, A. J. P. English History, 1914–1945. New York and Oxford; Oxford University Press, 1965.
  • Simpson, William. Twentieth Century British History: A Teaching Resource Book. London; New York: Routledge, 2005. ISBN 9780415311151. OCLC 56875498
  • Turner, John. British Politics and the Great War: Coalition and Conflict, 1915–1918 (1992)
  • Wilson, Trevor. The Downfall of the Lliberal Party 1914–1935. 1966.
  • Woodward, Sir Llewellyn. Great Britain and the War of 1914–1918. 1967.
  • Woodward, David R. "Field Marshal Sir William Robertson: Chief of the Imperial General Staff in the Great War". Westport: Praeger, 1998. ISBN 0-275-95422-6 OCLC 37187474

Fonts primàries

H. H. Asquith, Letters of the Earl of Oxford and Asquith to a Friend (2 vols) London: Geoffrey Bles, 1933-4. OCLC 624755 H. H. Asquith, ed. Michael Brock and Eleanor Brock, Letters to Venetia Stanley. Oxford University Press, 1982. ISBN 0192122002 OCLC 8345827 Margot Asquith, Autobiography New York: George H. Doren Co., 1920-2. OCLC 421818

  • Max Aitken (Lord Beaverbrook). Politicians and the war, 1914–1916 Garden City, NY: Doubleday, Doren, 1928. OCLC 400531

Lord Oxford and Asquith, Fifty Years of British Parliament. Boston: Little, Brown, and Co., 1926. OCLC 715982 Lord Oxford and Asquith, Moments of Memory: Recollections and Impressions. [S. l.]: Hutchinson, n. d. OCLC 499252263

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Herbert_Henry_Asquith&oldid=1471020»