Anar al contingut

Henry Armstrong

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Henry Armstrong 1937.jpg
Henry Armstrong

Henry Jackson Jr. (Columbus, 12 de decembre de 1912 – Los Àngeles, 22 d'octubre de 1988) va ser un boxejador professional nortamericà i campeó mundial, que va barallar baix el nom de Henry Armstrong. És reconegut universalment com un dels millors boxejadors de tots els temps per molts crítics d'este deport i per atres púgils professionals.[1]

Henry Jr. forma part d'un grup selecte de púgils que han guanyat campeonats en tres o més divisions diferents (en una época en la que només hi havia 8 títuls mundials reconeguts universalment), ademés de tindre la distinció de ser l'únic púgil en tres campeonats simultàneus, pese ploma, pes llauger i pes wélter en 1938.[2] Armstrong va defendre el seu títul de pes wélter en dèneu ocasions.

En 2007, The Ring va situar a Armstrong com el segon millor lluitador dels últims 80 anys. Bert Sugar també ho va considerar el segon millor púgil de tots els temps.[1]

En 2007, The Ring va classificar a Armstrong com el segon millor boxejador dels últims 80 anys.[3] L'entrenador i comentariste de boxeig Teddy Atles considera a Armstrong el més gran de tots els temps.[4][5] Va ser inclós a títul pòstum en el Saló Internacional de la Fama del Boxeig en la classe inaugural de 1990.[6] En 2019, l'Organisació Internacional d'Investigació del Boxeig (IBRO) ho va classificar com el segon millor boxejador de tots els temps, lliura per lliura, aixina com el segon millor pese ploma, el tercer millor pes wélter i el quint millor pes llauger de tots els temps. [7][8][9][10]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Armstrong va nàixer el 12 de decembre de 1912 en Columbus, Mississipi, i a primerenca edat es va mudar en la seua família a Sant Luis, Misuri, a on aflorarien els seus dots boxísticas. Era fill d'Henry Jackson Sr., d'ascendència africana, irlandesa i amerindia, operari d'una finca, i de America Jackson, iroquesa. Armstrong es va graduar en Vashon High School i el seu nom apareix en la Passejada de la Fama de Sant Luis.[11] Armstrong era conegut pels seus renoms de Hurricane Henry i Homicide' Hank.[12]

Carrera professional

[editar | editar còdic]

Armstrong va debutar com a professional el 28 de juliol de 1931, baralla en la que va perdre per nocaut en el tercer assalt front a A el Iovino. De la mateixa manera que Alexis Argüello, Bernard Hopkins i Wilfredo Vázquez, Armstrong és un dels tants campeons del món que varen iniciar la seua carrera en una derrota en el seu palmarés.

La seua primera victòria va aplegar pocs mesos despuix front a Sammy Burns, per decisió dels juges en el sext assalt. Armstrong decidix establir-se en Los Àngeles en 1932, a on va començar perdent dos combats consecutius a quatre assalts per decisió arbitral, contra Eddie Trujillo i Al Greenfield. No obstant, a partir d'eixe moment es va fer en onze victòries consecutives, una bona racha que va mantindre fins a 1933, quan torna a perdre, esta volta front a Baby Manuel. Despuix d'esta nova derrota, Armstrong es va mantindre invicte durant 22 combats, conseguint, per això, el récort de 17-0-5.

No molt temps despuix decidix traslladar-se a Ciutat de Mèxic, a on li aguardava el seu primer rival, Baby Arizmendi. En esta ocasió, Armstrong experimenta una nova derrota. Despuix de quatre combats en Mèxic, en un palmarés de 2-2, Armstrong decidix mamprendre el seu viage de tornada a Califòrnia, a on obté un palmarés de 8-1-1.

En 1936, Armstrong va dividir el seu temps entre Los Àngeles, Ciutat de Mèxic i Sant Luis. Alguns oponents notables d'eixe any inclouen Ritchie Fontaine, Baby Arizmendi, l'ex campeó del món Juan Zurita, i Mike Belloise.[13] Al principi de la seua carrera, va lluitar algunes baralles baix el nom d'anell Melody Jackson.[14]

Entre 1936 i 1938, Armstrong seguix combatent en Los Àngeles, Ciutat de Mèxic i Sant Luis. En 1937 va disputar 22 combats, tots ells en victòria, 21 per nocaut. En 1938 gana atres sèt combats, tots per nocaut, incloent un front al futur campeó mundial Chalky Wright. Armstrong va combatre contra el germà de Fritzie Zivic, Eddie Zivic, resultant en una atra victòria per nocaut per a Armstrong.[15]

Només en 1937, Armstrong va ser 27-0 (26KO). Aldo Spoldi va ser l'únic rival que li va guanyar els 10 assalts. Noqueó a Baby Casanova en tres assalts, a Belloise en quatre, a Joe Rivers en tres, a l'ex campeó mundial Frankie Klick en quatre, i a l'ex campeó mundial Benny Bass en quatre.[13] Armstrong va tindre la seua primera baralla pel títul mundial, pel títul en la categoria de pes 126 lliures contra el campeó mundial pese ploma Petey Sarron en el Madison Square Garden. Armstrong noqueó a Sarron en sis assalts, convertint-se en el campeó del món del pese ploma.[16]

Els dos renoms d'Armstrong eren Huracà Henry i Homicida Hank.[12]

En 1938, Armstrong va començar la seua temporada en atres sèt nocauts consecutius, inclós un sobre Chalky Wright, futur campeó del món. La racha de 34 victòries seguides per nocaut d'Armstrong es califica com una de les més llargues de l'història del boxeig, segons la revista The Ring.

Entre 1939 i 1940 va defendre el seu títul de pes wélter, vencent, entre uns atres, al futur campeó de pes mig Ceferino García, Al Manfredo i Bobby Pacho. Després, no va conseguir revalidar el seu títul de pes llauger en un resquit contra Ambers, perdent per decisió dels juges despuix del quinzé assalt.


Despuix de la derrota, va tornar a la categoria de pes wélter i va revalidar el seu títul en cinc ocasions, fins que Fritzie Zivic es va fer en el cinturó per decisió arbitral despuix d'un combat a 15 assalts. En esta nova derrota, el regnat d'Armstrong com a campeó del món de pes wélter va aplegar al seu fi, deixant al púgil de Mississipi en un palmarés de 18 combats guanyats, lo que ho convertix en el boxejador en més defenses mundials en l'història en la seua categoria. En 1941 va tindre el seu resquit front a Zivic, que va perdre despuix del duodècim assalt.

En 1942 va obtindre un palmarés de 13-1, en victòries importants sobre campeons mundials com Zivic, Jenkins i Juan Zurita. L'any 1943 acaba en un récort de 10-3, en victòries sobre els campeons mundials Tippy Larkin i Sammy Angott, i tres derrotes, dos d'elles front a campeons del món com Beau Jack i Sugar Ray Robinson, en combats a dèu assalts.

En 1944 va disputar dèsset combats, 14-2-1, en una victòria front a Belloise. Un any més tart, en 1945, va prendre la decisió de retirar-se del boxeig despuix de conseguir una victòria, sofrir una atra derrota i empatar una baralla. Si be va participar en cerimònies i velades de boxeig despuix de la seua retirada, Armstrong va mantindre un perfil baix durant el restant de la seua vida. Es va dedicar a la religió i va ser ordenat pastor, ensenyant a boxear a futures promeses del deport.

Armstrong va culminar la seua carrera professional en un palmarés de 150 victòries, 21 derrotes i 10 empats, ademés de 101 victòries per nocaut.[13] Durant els primers anys de la seua carrera pugilística, va barallar en el nom de Melody Jackson.

Armstrong es va convertir en membre del selecte Saló Internacional de la Fama del Boxeig.

Defenses del pes wélter

[editar | editar còdic]

Armstrong va dedicar els dos anys següents a defendre la corona del pes welter, vencent, entre uns atres, a Ceferino García, futur Pes Mig Mundial. i a Bobby Pacho.

Armstrong va defendre el seu cinturó de pes llauger en un resquit en Ambers, que va perdre per decisió en 15 assalts. Despuix d'això, es va concentrar de nou en defendre el títul mundial del pes wélter. Ho va defendre en huit combats consecutius, l'últim dels quals fon una victòria per nocaut en nou assalts sobre Pedro Montañez de Puerto Rico.

Armstrong va tractar de convertir-se en el primer boxejador en guanyar títuls mundials en quatre categories diferents en un resquit en García, ya Campeó del Món de pes Mig, pero la baralla va terminar en empat a dèu assalts. L'intent d'Armstrong de guanyar un títul mundial en una quarta divisió es va vore frustrat.[17] Segons l'historiador de boxeig Bert Sugar, molts comentaristes de l'época varen dir que Armstrong mereixia la decisió en este combat.[18]

Archiu:Henry Armstrong (Boxer).jpg
Armstrong (dreta) demostrant algunes tècniques de boxeig a un membre de l'eixèrcit nortamericà durant una gira d'exhibició en 1943

Tornant a la divisió de pes welter, Armstrong va defendre en èxit el títul cinc voltes més, fins que Fritzie Zivic li va véncer per a fer-se en el títul mundial en una decisió a 15 assalts. Açò va posar fi al regnat d'Armstrong com a campeó del pes welter. Les díhuit defenses exitoses del títul d'Armstrong varen ser la major cantitat en l'història en la divisió de pes Welter.

En 1945, Armstrong es va retirar del boxeig. El seu récort oficial va ser de 152 victòries, 21 derrotes i 9 empats, en 101 victòries per KO.[13]

Últims anys

[editar | editar còdic]

Despuix de retirar-se del boxeig en 1946, Armstrong va obrir breument un club nocturn en Harlem, el Melody Room (que du el nom del seu primer renom).[19] Va retornar per a instalar-se novament en St. Louis, Missouri a on, aparte de les cerimònies i gales a les que va assistir despuix, va dur un tranquil retir.

Es va fer un naixcut de nou al cristianisme. Armstrong es va afiliar a l'Iglésia batista i va ser ordenat pastor. També va ensenyar a boxear a jóvens lluitadors.[14] En febrer de 1966, el reverent Armstrong va aparéixer en el programa de televisió I'veu Got a Secret en el seu triple campeonat simultàneu com a secret.

Va fallir el 22 d'octubre de 1988, a l'edat de 75 anys, en Los Àngeles, Califòrnia. Els seus restants varen ser enterrats en el Cementeri de Rosedale de Los Àngeles.[20]

Distincions

[editar | editar còdic]
  • Henry Armstrong va ser elegit boxejador de l'any en 1937 per la revista Ring.
  • Henry Armstrong va ser classificat en 2002 per la revista Ring com el segon boxejador entre els 80 millors boxejadors dels últims 80 anys.
  • Ha segut membre del Saló de la Fama del Boxeig Internacional des de la seua creació en 1990.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Historiadelboxeo.com. «Henry Armstrong (1912-1988)». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'abril de 2014.
  2. ↑ Biografies i vides. «Biografia d'Henry Armstrong». Consultat el 12 d'abril de 2014.
  3. ↑ Andrew Eisele. «Ring Magazine's 80 Best Fighters of the Last 80 Years». About.com Sports.
  4. ↑ «El millor boxejador de tots els temps - Henry Armstrong, diu Teddy Atles - Ací està la raó per la que és el GOAT».
  5. ↑ Mulvaney, Kieran. «page=greatest110 Els millors boxejadors de tots els temps». ESPN.
  6. ↑ «com/Archives/1990/04/07/Boxing-Hall-of-Fame-names-first-inductees/6244639460800/ El Saló de la Fama del Boxeig nomena als seus primers membres».
  7. ↑ «ibroresearch.com/wp-content/uploads/2021/08/01-IBRO-Pound-for-Pound-2019.pdf IBRO All-Clave Ratings - Pound For Pound Results».
  8. ↑ «ibroresearch.com/wp-content/uploads/2021/08/10-IBRO-Featherweight-2019.pdf IBRO All-Clave Ratings - Featherweight Ratings».
  9. ↑ «ibroresearch.com/wp-content/uploads/2021/08/06-IBRO-Welterweight-2019.pdf IBRO All-Clave Ratings - Welterweight Ratings».
  10. ↑ «Classificacions de tots els temps de la IBRO - Classificacions del pes llauger».
  11. ↑ «St. Louis Walk of Fame Inductees». stlouiswalkoffame.org. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2013. Consultat el 12 d'abril de 2014.
  12. ↑ 12,0 12,1 Armstrong Family. «Biografia d'Henry Armstrong». Pàgina web oficial d'Henry Armstrong. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2009. Consultat el 12 d'abril de 2014.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «BoxRec: Henry Armstrong».
  14. ↑ 14,0 14,1 El boxejador Henry Armstrong ha mort als 75 anys (in (en)).
  15. ↑ http://boxrec.com/media/index.php/Ceferino_Garcia_vs._Henry_Armstrong_(2nd_meeting)
  16. ↑ Diccionari històric del boxeig, Lanham, Maryland: The Scarecrow Press, Inc., pp. 44-45. ISBN 978-0810878679.
  17. ↑ «Henry Armstrong: Goes for Four Divisions» (en és-us).
  18. ↑ «Ceferino García vs. Henry Armstrong (2º trobada) - BoxRec».
  19. ↑ Sweet thunder the life and claves of Sugar Ray Robinson, Chicago: Lawrence Hill Books, p. 114. ISBN 978-1569768648.
  20. ↑ «Henry Armstrong». biography.com. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2016. Consultat el 12 d'abril de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Henry Armstrong en Wikimedia Commons.

Plantilla:External mija


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Henry_Armstrong&oldid=717779»