Anar al contingut

Hemerocampa leucostigma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Orgyia leucostigma (Hemerocampa leucostigma)

Orgyia leucostigma, coneguda (anglés) com la arna de mechón de marques blanques, pel mechón en l'esquena de la oruga, és una arna pertanyent a la família Erebidae. L'espècie va ser descrita per primera volta per James Edward Smith en 1797. La oruga és molt comuna, especialment a finals de l'estiu en l'est de Norteamérica, estenent-se fins a Texas, Califòrnia i Alberta.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom del gènero Orgyia prové del grec antic ὄργυια, órgyia, que significa «braços estesos». Es diu aixina perque, quan està en repòs, l'arna estén les seues pates davanteres cap a avant donant l'impressió que anaren braços.

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

En l'est d'Amèrica del Nort l'arna produïx dos o més generacions per any.[2] Passen l'hivern en estat d'ou.

Els ous es depositen en una sola massa sobre el capoll de la femella i es cobrixen en una bromera.[2] La femella posa fins a 300 ous al mateix temps.

Les larvas d'esta espècie són de colors lluents, en mechones de bolets similars a pèls. El cap és de color roig lluent i el cos presenta ralles grogues o blanques, en una ralla negra en la part mija del llom. En la part posterior del llom s'observen glándulas defensives de color roig lluent. Quatre mechones blancs similars a raspalls de dents descollen del llom, i en la part posterior es troba un llapis de pèls de color marró grisáceo. Els quatre mechones blancs en l'esquena de la larva poden imitar els capolls de les avespes paràsites.[3] Tocar els pèls provoca una reacció alèrgica en molts humans.[2] Les larves jóvens esqueletizan la superfície del full, mentres que les larves majors es mengen tot llevat les venes més grans.[4] Plantilla:Rp Les larves poden créixer fins a uns 35 mm de llarc.

Les orugas teixixen un capoll grisáceo en els clavills de la corfa i en estos clavills incorporen bolets. Les arnes emergixen a la veta de dos semanes.

Les femelles tenen ales reduïdes i no abandonen la proximitat del capoll. Els mascles són grisos en llínees negres ondulades i una taca blanca en les ales anteriors. Té gran semblat en l'arna vaporizadora, Orgyia antiqua, pero de color òxit. Les antenes són molt plumosas. Les arnes es troben en vol de juny a octubre.

Plantes hospedantes

[editar | editar còdic]

Les orugas es poden trobar alimentant-se d'una varietat extremadament àmplia d'arbres, tant caducifolios com coníferos, inclosos el manzano, l'abedull, el algarrobo negre, el cerezo, l'om, l'avet, el almez, la cicuta, el nogal americà, el làrix, el roure, el roser, la pícea, el castanyer i el sauce.[2] Ocasionalment s'han descrit brots de defoliació, especialment en el arce i el om de Manitoba en àrees urbanes.[4] Els brots generalment terminen per una malaltia viral. Per això, s'ha descobert que dos ceps de nucleopoliedrovirus, una específica de l'arna O. leucostigma i l'atra de l'arna Orgyia pseudotsugata, causen una mortalitat generalisada en poblacions d'estes arnes, per lo que s'estan desenrollant com a possibles agents de control biològic en plantacions d'arbres de Nadal (avet balsámico) en Canadà.[5]

Ecologia

[editar | editar còdic]

El fongo Entomophaga maimaiga es va introduir en Norteamérica per a controlar la arna esponjosa. Este fongo també infecta a O. leucostigma i podria tindre un impacte en anys en abundància de I. maimaiga. Les larves grans són atacades principalment per aus, i les larves chicotetes solen desaparéixer durant la dispersió. És una arna molt destructiva per al fullage d'arbres d'ombra i frutales i arbusts ornamentals.[6]

Subespecie

[editar | editar còdic]
  • O. l. leucostigma (Carolina del Sur, des de Geòrgia i Florida fins a Texas)
  • O. l. intermija Fitch, 1856 (des de Maine i Ontario fins a #Virginia, Alberta i Kansas)
  • O. l. plagiata (Walker, 1855) (Nova Escòcia, Nou Brunswick, Quebec)
  • O.l. oslari Barnes, 1900 (Nou Mèxic, Colorat)
  • O. l. sablensis Niel, 1979 (Illa Sabre, Canadà)

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Orgyia leucostigma (white-marked tussock moth)». CABI Invasive Species Compendium. CABI. Consultat el 2019-08-04.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Wagner, David L. (2010-04-25). [1] (en en), Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-3414-3.
  3. The BugLady. «White-Marked Tussock Moth (Family Lymantriidae)». College of Letters & Science Field Station. University of Wisconsin Milwaukee. Archivat des d'el original, el 2023-04-18.
  4. 4,0 4,1 Rose, AH and OH Lindquist. (1982). Insects of eastern hardwood trees. Canadian Forestry Service, Forestry Tech Rep 29. Government of Canada, Ottawa. ISBN 0-660-11205-1.
  5. «Forest Pest Insects in North America: a Photographic Guide». www.forestpests.org. Consultat el 2025-08-11.
  6. (1887) [2] (en en).