Helminthorhaphe
Helminthorhaphe Seilacher, 1977 és un paragénero d'icnofósilés del grup dels grafoglíptidos present en roques sedimentarias de facies marina profunda a lo manco entre els periodos Cretácico superior a Mioceno.
Este rastre fòssil que apareix com epirelieves hipicnios i es caracterisa per unes traces tubulars de gruixa constant d'entre 1 i 2 milímetros de diàmetro. Característicamente estes traces descriuen un sol orde de meandres molt tancats, més o menys uniformes i de gran amplitut i no presenten ramificacions. La llongitut total dels rastres és gran, coneixent-se fòssils en els que estos alcancen els 100 a 180 milímetros. En base en l'amplitut dels meandres, la gruixa de la traça i les característiques de les zones a on esta canvia de direcció es descriuen els seus diferents icnoespecies Helminthorhaphe miocenica, Helminthorhaphe magna, Helminthorhaphe japonica i Helminthorhaphe flexuosa.
Helminthorhaphe és un parataxon característic de depòsits turbídicos marins profunt i un dels més habituals de la subicnofacies de Paleodictyon. El seu ranc temporal conegut comprén del Cretácico superior al Mioceno. Es considera un rastre de tipo agrichnia, és dir, una estructura de pastoreig produïda per excavació en un substrat arenenc. L'organisme productor de Helminthorhaphe és desconegut.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Helminthorhaphe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.