Anar al contingut

Heliconia psittacorum webus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Heliconia psittacorum (Heliconia psittacorum webus)



Heliconia psittacorum és una planta de la família Heliconiaceae en varis noms comuns (pico de loro, flor de periquito, flor de loro, banana de loro i falsa au del paraís entre uns atres), originària de Centroamérica i Sudamérica, naturalisada en Florida, el Carib, Gàmbia i Tailàndia.[1] És àmpliament cultivada com planta ornamental en regions fòra del seu ranc natiu.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne que alcança una altura d'aproximadament un metro, pero pot aplegar als 3 m i produïx rizomas en els que s'estén horisontalment. Fulls oblicuas d'entre 15 i 60 cm de llarc, i 6 a 12 cm d'ample en un marcat nervi central. En condicions favorables pot florir durant tot l'any, produïx inflorecencias en bràcteas de color taronja lluenta, que poden variar entre el groc i el rosa depenent del cultivar, arracades de 2 a 6 flors, en una llongitut de 3 a 15 cm, fruts redons d'1 cm de diàmetro de color blau obscur que contenen unes 3 llavors cada u.[4][5]

Contes i cultiu

[editar | editar còdic]

El seu ranc de temperatura està entre els 15 i els 24 °C, per baix dels 10 °C escomença a sofrir danys. Si l'aire és molt sec, pot sofrir atacs d'aranya roja i cochinilla. Durant la fase de propagació deuen previndre-se d'atacs de fongos com Pythium i Rhizoctonia. Aixina mateix, poden existir taques en els fulls causats per Helminthosporium i Septoria.[6][7]

Referències

[editar | editar còdic]