Anex:Isòtops d'heli
Heli (He)
Massa atòmica estàndar: 4.002602(2) uma
Els isòtops de l'heli inclouen dos isòtops naturals i sis isòtops exòtics inestables.
Isòtops naturals
[editar | editar còdic]Heli-3
[editar | editar còdic]L'heli-3, He-3, o 3He és un isòtop llauger de l'element químic heli. És estable i no és radiactiu. El helión, núcleu de l'àtom d'heli-3, està constituït per dos protones i un sol neutró, en contrast en l'heli ordinari (heli-4), que té dos neutrons. D'acort a CODATA, la massa d'un helión és 5,006 411 92(0) × 10–27 kg. este isòtop és molt més escàs que l'He-4
- Artícul principal → Heli-3.
Heli-4
[editar | editar còdic]L'heli-4 és un isòtop d'heli no-radiactiu i llauger. És, per llunt, el més abundant dels dos isòtops d'heli naturalment presents, formant aproximadament el 99.99986 % de l'heli en la Terra. El seu núcleu és una partícula alfa, que conté dos protones i dos neutrons. Ya que la desintegració alfa és un modo de descomposició comuna per a molts radioisòtops, açò podria explicar la seua abundància. De fet, la descomposició alfa d'elements pesats és la font de la presència natural de l'heli-4 en la Terra.
Quan es congela l'heli-4 a menys de 2.17 kelvin (-271 °C), este es torna un superfluit, en propietats molt diferents a la d'un líquit ordinari. Per eixemple, si l'heli-4 es deixa en un got destapat, una prima capa es forma als costats del got, desbordant-se. Este estrany comportament és el resultat de la relació de Clausius-Clapeyron i no pot ser explicada pel model actual de mecànica clàssica ni per la física nuclear dels models elèctrics. Ademés el seu núcleu és estable ya que posseïx majors forces d'atracció entre les partícules que de forces de repulsió.
Es pot obtindre per mig de la fusió de deuteri (hidrogen-2) i triti (hidrogen-3)
- Artícul principal → Heli-4.
Isòtops exòtics
[editar | editar còdic]Un subconjunt de nucleidos exòtics llaugers, els isòtops exòtics de l'heli, tenen masses molt superiors als isòtops naturals. Encara que tots els isòtops exòtics decauen en un periodo de semidesintegración menor d'un segon, els investigadors han creat des de fa temps isòtops de l'heli exòtics per mig de colisions en acceleradors de partícules, per a obtindre núcleus atòmics no comuns d'elements com l'heli, liti i nitrogen. Les estranyes estructures nuclears d'estos isòtops poden donar alguna llum sobre les propietats dels neutrons aïllats.
L'isòtop exòtic de l'heli més estudiat és l'heli-8. Este isòtop consistix en un núcleu normal d'heli-4 rodejat per quatre neutrons formant un "halo". Els nucleidos "halo" s'han convertit en un àrea d'investigació prou activa. S'ha confirmat la síntesis d'isòtops com el 10He, en dos protones i huit neutrons, mentres que el 4He té només dos neutrons.
Taula
[editar | editar còdic]| símbol de el nucleido |
Z(p) | N(n) | massa isotòpica (o) | periodo de semidesintegración | espin nuclear |
composició isotòpica representativa (fracció molar) |
ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| notes | |||||||
| 3He | 2 | 1 | 3.0160293191(26) | ESTABLE | 1/2+ | 0.00000134(3) | 4.6×10-10-0.000041 |
| 4He | 2 | 2 | 4.00260325415(6) | ESTABLE | 0+ | 0.99999866(3) | 0.999959-1 |
| 5He | 2 | 3 | 5.01222(5) | 700(30)E-24 s [0.60(2) MeV] | 3/2- | ||
| Molt inestable, decau en He-4. | |||||||
| 6He | 2 | 4 | 6.0188891(8) | 806.7(15) ms | 0+ | ||
| Produït a partir de el 7He, o 11Li, sofrix desintegració beta a 6Li. | |||||||
| 7He | 2 | 5 | 7.028021(18) | 2.9(5)E-21 s [159(28) keV] | (3/2)- | ||
| Molt inestable, decau a 6He. | |||||||
| 8He | 2 | 6 | 8.033922(7) | 119.0(15) ms | 0+ | ||
| Es produïx a partir de el 9He, es descompon en 7Li per mig d'una desintegració beta i despuix emet un neutró. | |||||||
| 9He | 2 | 7 | 9.04395(3) | 7(4)E-21 s [100(60) keV] | 1/2(-#) | ||
| Molt inestable, decau a 8He | |||||||
| 10He | 2 | 8 | 10.05240(8) | 2.7(18)E-21 s [0.17(11) MeV] | 0+ | ||
| Molt inestable, decau a 9He. | |||||||
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Masses isotòpiques del Ame2003 Atomic Mass Evaluation per G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon en Nuclear Physics A729 (2003).
- Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndar de Pesos atòmics dels elements. Revisió 2000 (Informe Tècnic IUPAC). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) i Masses Atòmiques Revisades (2005).
- Periodo de semidesintegración, espin i senyes dels isòmers extrets d'estes fonts:
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. Nubase2003, evaluació de les propietats nuclears i de decaiguda, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- Centre Nacional de Senyes Nuclears, Brookhaven National Laboratory. Informació extreta de la BBDD NuDat 2.1 (Sep. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden en CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, versió online. CRC Press. Boca Rata, Florida (2005). Secció 11, Taula d'Isòtops.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Taules Generals — resums per a nucleidos exòtics de l'heli i atres elements.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de helio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.