Hecastocleis shockleyi, "prickleleaf" (full espinós) en anglés, és una espècie de planta arbústiva singular, puix és l'única del gènero únic de l'única tribu (Hecastocleideae) de la solitària subfamília Hecastocleidoideae en la família Asteraceae. És endèmica del suroest d'Estats Units.[1]

Hecastocleis shockleyi
Erro al crear miniatura:
Hecastocleis shockleyi en Adolf Engler & Karl Anton Eugen Prantl, 1898 - F: Sinflorescència en les seues bràctees (no es veuen els capítuls monoflorales) ; G: capítul unifloral en preantesis

Descripció

Són arbusts o subarbusts estoliníferos en profundes raïls, densos i profusament ramificats, d'un tamany comprés entre 40 cm i més d'1,5 m. Són glandular-puberulento o glabros, llevat uns mechones de suaus pèls en les aixelles dels fulls basals marchitadas i persistents. Té les fulles dimórficas, unes —primàries i caulinares— ertes, alternes, d'1-3 cm de llarc, assentades i més o menys abrazadoras, llineals a estretament lanceoladas, paralelament trinerviadas, en els màrgens del llim engrossats, sancers o espinosos (3-6 espines d'1-3 mm en la part inferior), el fes i envés glabros o tomentosos i l'àpiç agut i habitualment espinós, més o menys persistents en forma d'espines acanalades quan seques; les atres, en facículos en les aixelles dels brots vells, més esterchas que les caulinares i generalment inermes. Els capítuls, des d'un fins a 5, s'agrupen en densos involucres de segon orde (sinflorescencia), cada u d'uns 1,5-2,5 cm de diàmetro, rodejats per bràcteas foliaceas ovalades blancuzcas, persistents, d'1-2 cm de llarc, en màrgens engrossats espinosos (3-9 espinias en cada costat), nervi mig peominente i conspicua nerviaació anostomosada. La sinflorescencia terminal conta en més capítuls monoflorales (4-10), rodejats per un involucre de 4-5 bràctees. Els involucros primaris —un per a cada flor— són cilíndrics/ fusiformes, centimétricos i assentats. Les seues bràctees, en número de 20-30 i que tenen habitualment els màrgens lanudos, s'organisen en 2-5 séries i són erectes, adpresas i de forma llineal/lanceolada en àpiç acuminado. El receptàcul és pla, pla i glabro i soporta un sol flósculo hermafrodita fèrtil. Dit flósculo, d'uns 2 cm de llarc, té una corola actinomorfa profundament pentalobulada (lòbuls lanceolado-llineal glabros iguals, palesos en l'antesis), en tubo pentanerviado i llim de similar longitudid i de color rosat-purpúreo en la preantesis i blanc en la floració. El gineceo té l'estil discretament bífido en els estigmes redonejats. Dit gineceo deriva en una cipsela de color pardo a negrenc, mediocentimétrica, cilíndrica, glabrescente i en 4-5 nervis llongitudinals difusos; el seu vilano, d'1-2 mm, està constituït per 6 escates desiguals lanceoladas o multidentadas, a sovint coalescentes i formant aixina una corona lacerada.[2][1][3][4][5][6][7][8][9]

Distribució i hàbitat

És un endemisme estricte i puntual dels deserts montanyosos del suroest d'Estats Units (Estats de Califòrnia i Nevada) a on, aparentment, no està en perill ni amenaçada. (Rounded Global Status Rank: G4

[9]). Creix en les fissures de tallats abruptes i en ales rocoses ben drenadas, sobre sols arenisados granítics, basálticos i sobre caliche entre 1700 i 2000 m en ambients desérticos. Florix des d'abril fins a juny.[4][10][1][8][9]

Referències