Hale (cràter marcianà)
Hale és un cràter de Mart llaugerament elongado. En unes dimensions d'aproximadament 150 km x 125 km, està localisat en les coordenades 35.7°S, 323.4°. Es troba just al nort de l'Argyre Planitia, en el quadràngul Argyre.
Presència d'aigua
[editar | editar còdic]El 28 de setembre de 2015 la NASA va confirmar l'existència estacional d'aigua líquida en el cràter Hale.[1] Les sals presents en l'aigua (perclorato i clorato de magnesi, perclorato de sodi,...) rebaixen el seu punt de congelació a 203 K (−70 °C), valor pròxim al de la temperatura mija nocturna en estiu. Hale va ser creat per l'impacte oblicuo d'un asteroide d'uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. km, fa aproximadament entre 3500 i 3800 millons anys. El brocal i els materials eyectados han sofrit un procés d'erosió posterior i mostra impactes més menuts, pero els depòsits subsegüents han cobert la majoria dels cràters menuts situats en el seu interior.[2] En el costat sur del brocal de Hale, parts de la paret interior s'han esgolat cap al centre del cràter. La superfície mostra una ret de canals fluvials, que poden haver segut causades pel fluix d'aigua.[3]
Deu el seu nom a l'astrofísic nortamericà George Ellery Hale (1868-1938).
La paret del brocal del cràter Hale presenta un número elevat de caixers. Alguns apareixen en claritat en les imàgens del HiRISE. Al contrari que alguns atres caixers en Mart, estos se situen en zones de materials de tons clars. Una investigació publicada en la revista Icarus ha ha localisat sobre la superfície del cràter Hale una série d'orificis causats per eyecciones calents que cauen sobre el terreny que conté gèl. Les fosses estan formades per vapor que sorgix de grups d'orificis simultàneament, com si bufaren cap a l'exterior.[4]
Els caixers apareixen en pendents empinades, especialment en les vores dels cràters. Es pensa que són relativament recents perque no són molts, i en alguns cràters apareixen sobre dunes d'arena, que per la seua naturalea deuen ser recents. Normalment, cada caixer té una conca de recepció, un canal, i una falda en la que es dispersa. A pesar de que s'han formulat moltes hipòtesis per a explicar-los, la majoria d'elles impliquen la presència d'aigua líquida procedent be d'acuífero o be d'antics glaciars.[5]
Hi ha evidències favorables per a abdós teories. La majoria de les capçaleres dels caixers se situen a un mateix nivell, lo que fa pensar en un aqüífer. Vàries medicions i càlculs mostren que l'aigua líquida podria existir en un aqüífer en les profunditats habituals a on escomencen els caixers.[6] Una variació d'este model és que un aument del magma calent podria haver fos el gèl contingut en el terreny, i l'aigua generada fluiria cap als aqüífers, que canalisarien la seua eixida cap a l'exterior.Estos aqüífers poden estar formats per estrats de areniscas porosas, situats sobre estrats impermeables. L'única direcció en la que l'aigua atrapada pot fluir és horisontalment, alcançant la superfície quan existix una zona de trencament, com la provocada per la paret d'un cràter. Els aqüífers són prou comuns en la Terra. Un bon eixemple és "Weeping Roc", en el parc nacional Zion d'Utah.[7]
Per un atre costat, una gran part de la superfície de Mart està coberta per un mant pla gros que es pensa que està format per una mescla de gèl i pols. Este mant ric en gèl, d'uns pocs metros de gruixa, presenta una superfície plana, pero en alguns llocs mostra una textura abultada, que recorda a gran escala a la superfície d'un baló de bàsquet. Baixe certes condicions el gèl es podria fondre i fluir pendent avall creant caixers. Ya que apareixen pocs cràters en este mant, se sap que deu ser relativament jove.
Canvis en l'òrbita de Mart i en l'inclinament del seu eix han pogut causar canvis significatius en la distribució de l'aigua gelada en regions polars en latitut equivalents a la de Texas. Durant certs periodos climàtics el vapor d'aigua es desprén del gèl polar i pansa a l'atmòsfera. L'aigua torna al terreny en latitut més baixes en forma de depòsits de gelada o de neu, mesclada abundantment en pols, molt abundant en l'atmòsfera de Mart. El vapor d'aigua es condensa sobre estes partícules de pols, que es precipiten sobre el terreny pel pes adicional del recobriment d'aigua. Quan el gèl en la part superior del mant torna a l'atmòsfera, deixa arrere la pols, que contribuïx a aïllar el gèl restant.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PBS Newshour.
- ↑ Sky and Telescope.Consultat el 5 de novembre de 2016.
- ↑ ESA – Mart Expressa – Cràter Hale en Argyre conca
- ↑ Cràter estés-va relacionar va enfrontar materials damunt Mart.
- ↑ Observacions de Martian caixers i constrenyiment en mecanismes de formació potencial. 2004.
- ↑ Observacions de Martian caixers i constrenyiment en mecanismes de formació potencial.
- ↑ Geologia de Parcs Nacionals.
- ↑ MLA NASA/Jet Propulsion Laboratory (December 18, 2003). Mars May Be Emerging From An Isse Age. ScienceDaily. Consultat el 19 de febrer de 2009, de /releases/2003/12/031218075443.htmAds by GoogleAdvertise
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hale (cráter marciano)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.