Anar al contingut

Halaphritis platycephala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El congolli de cap pla[1](Halaphritis platcephala) és una espècie de peix perciforme pertanyent a la família Bovichthyidae. És originària de la mar del surest d'Austràlia. És l'únic membre conegut del gènero Halaphritis.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Va ser descrit formalment per primera volta en 2002 per Peter R. Last, Arkady Vladimirovich Balushkin i J. Barry Hutchins, i varen establir la localitat tipo en Port Davey, Tasmania. És l'única espècie del gènero Halaphritis.[3] El nom del gènero és un compost de halos que significa «mar» i aphritis que és un nom que es remonta fins a Aristóteles, qui ho va utilisar per a nomenar un tipo d'anchova o pejerrey, pero els autors ho varen usar com una referència a Pseudaphritis. El seu nom específic platycephala significa «cap pla» en alusió al cap aplanada d'esta espècie.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Té un cos aplanado, allargat i prim. El seu cap és prou gran, en una llongitut d'al voltant del 31% de la seua llongitut promig, està aplanada i té un morro ample i redonejat. Els seus ulls són grans, estan prop un del otrodorsalmente. La seua boca és gran i té menudes dents en forma de cerdes disposts en bandes en cada mandíbula. Presenta una espina menuda, dèbil i aplanada prop de la vora superior de cada opèrcul. El seu cap i cos, aixina com les aletes cabal i pectorals estan cobertes de menudes escamas ctenoides. La llínea lateral és recta i molt notòria.[1]

La primera aleta dorsal té 9 espines,[5] és menuda, en una base curta i el seu orige està just davant de la base de les aletes pectorals; i la segona aleta dorsal té una base que té de llongitut aproximadament tres voltes la de la primera.[1] La aleta anal presenta 23 radis blans,[5] té una base llarga i és similar en forma i es troba oposta a la segona aleta dorsal, encara que està posicionada llaugerament cap a arrere. Les aletes pectorals són grans i redonejades. Les aletes pèlviques es troben darrere del cap i tenen forma aproximada de flecha, sent els radis de l'aleta central els més llarcs.[1]


La llongitut total màxima registrada d'este peix va ser de 16.8 cm.[6] És de coloració obscura a pàlida en la part ventral, en al voltant de cinc bandes obscures amples a lo llarc de l'esquena i els flancs, mentres que les aletes tenen màrgens de colors pàlits.[1]

Biologia

[editar | editar còdic]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És endèmic del surest d'Austràlia, a on es troba al voltant de Tasmania i front al promontori Wilsons en Victoria. Es troba en secs poc profunts i semiexpuestos, a on es refugia baix de rebancs i en lo profunt de coves durant el dia. És poc comú observar-ho en profunditats.[1]

Comportament

[editar | editar còdic]

Està adaptat per a arrastrar-se pel substrat en espais reduïts.[1] Són alimentats en camarones i atres menuts crustacis en captiveri.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Bray, D.J.. . Museums Victoria. Consultat el 13 de giner de 2025.
  2. . Consultat el 2025-01-13.
  3. . Consultat el 2025-01-13.
  4. . Christopher Scharpf i Kenneth J. Lazara. Consultat el 13 de giner de 2025.
  5. 5,0 5,1 (2002).Copeia.2002(2)
    433–440.doi:10.1643/0045-8511(2002)002[0433:HPNBAN]2.0.CO;2.
  6. 6,0 6,1 . Consultat el 2025-01-13.