Hadar (Etiopia)
Hadar és el nom d'un llogaret d'Etiopia i del lloc arqueològic que es troba en les seues afores. Hadar està situat en la woreda de Mille, que forma part de la Zona Administrativa 1 de la regió d'Afar.[1] Rep també el nom homònim, formació Hadar, l'unitat litoestratigráfica a on es varen trobar fòssils d'hominini en esta zona.
Jaciment arqueològic i paleoantropológico
[editar | editar còdic]Maurice Taiebas va realisar les primeres exploracions geològiques de l'àrea. Segons pareix, va trobar Hadar en decembre de 1970, seguint un dels afluents del riu Ledi, que naix en la serra nort de Bati per a desembocar en el riu Awash. Taeib va recuperar una cantitat de fòssils en la zona en maig de 1972. En octubre de 1973 l'Expedició Afar d'Investigació Internacional en 16 persones es va donar cita en Hadar i va permanéixer allí durant dos mesos, temps durant el qual es va trobar el primer fòssil de homínit. Encara que Taeib afirma en el seu llibre de 1985 Sur la terre dones hommes primiers haver descobert els camps Hadar en 1968, Kalb sosté que esta afirmació és incorrecta. En base en les seues troballes, varen estimar que la formació geològica sedimentaria que varen examinar data de fa entre 3,5 i 2,2 millons d'anys i la varen cridar la "Formació Hadar".[2]
Un membre de l'expedició de 1973 a Hadar, l'arqueòlec Donald Johanson, va retornar a Hadar l'any següent per a fer el primer descobriment dels restants de "Lucy", de tres millons anys d'edat, fòssils de Australopithecus afarensis. El nom va ser inspirat per la cançó "Lucy en el cel en diamants", de The Beatles, que se sentia en la ràdio en el campament base.[3]
En Hadar, en 1975 es va trobar la cridada Primera família. Esta estava composta per 9 adults i 4 chiquets. Els restants d'estes 13 persones estaven enterrades juntes, per alguna causa natural. D'este sepeli fa uns 3,2 millons d'anys.[4]
En el 2000, un atre esquelet d'un Australopithecus afarensis va ser trobat en un atre aflorament de la Formació Hadar, en el yacimientoa de Dikika. L'esquelet corresponia a una chiqueta de tres anys, despuix nomenat "Selam", que significa pau en varis idiomes etíope.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "6. Three new woredas decided in Afar Region"; Update on relief and development activities: February 4th, 2007; AFAR PASTORALIST DEVELOPMENT ASSOCIATION. Consultat el 29 de juliol de 2014.
- ↑ Feibel, Craig S. & Christopher J. Campisano (2004) "Sedimentary Patterns in the Pliocene Hadar Formation, Afar Rift, Ethiopia", Denver Annual Meeting (November 7–10, 2004), Geological Society of America Abstracts with Programs 36 (5): 485.
- ↑ Johanson, Donald & Maitland Edey (1981) El Primer Antepassat del Home. Barcelona: Planeta, 1982. ISBN 84-320-4729-5
- ↑ Sáez, 2019, p. p. 28-29.
- ↑ Alemseged, Zeresenay; Spoor, F.; Kimbel, W. H.; Bobe, R.; Geraads, D.; Reed, D. & Wynn, J. G. (21 de setembre de 2006) «A juvenile early hominin skeleton from Dikika, Ethiopia»; Nature 443: 296-301.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- SÁEZ R., Ivolución humana: prehistòria i orige de la compassió; Espanya; Almuzara; Història; 2019; págs. 28-29.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hadar (Etiopía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.