HMS Hecla (1815)
El HMS Hecla va ser un buc bomba de la classe Hecla de la Royal Navy botat en 1815. Com a molts atres barcos bombardero, va rebre el seu nom d'un volcà, en este cas Hekla, en el sur d'Islàndia. Va servir en el bombardeig d'Alger en 1816.[1] Posteriorment, va participar en tres expedicions al Àrtic. Després va servir com a buc de reconeiximent en la costa d'Àfrica occidental fins que va ser venut en 1831. Es va convertir en comerciant i en 1834 en ballenera de Groenlàndia. Va naufragar en 1840.
Història del barco
El comandant William Popham va encarregar a Hecla el servici en el Mediterràneu.[2] Hecla va prestar servici en temps de guerra com a part de la flota anglo-holandesa en el bombardeig d'Alger el 27 d'agost de 1816.[3][4] En 1847, el Almirantazgo va autorisar la concessió de la Medalla de Servicis Generals Navals en fermall "Alger" a tots els reclamantes supervivents de la batalla.
Exploració àrtica
A principis de 1819, es va convertir en un barco d'exploració de l'Àrtic i va fer tres viages a l'Àrtic en busca del Passage del Noroest, va fer un intent en el Pol Nort, tots baix el mando del Tinent William Edward Parry o el Comandant George Francis Lió, i va passar molts hiverns gelats sense danys greus.[5]
En el primer viage, des de maig de 1819 fins a decembre de 1820,[6] Hecla va ser comandado per Parry. Ella i el seu barco companyer, el bergantín Griper, varen alcançar una llongitut de 112°51' O abans de retrocedir cap a l'hivern front a l'illa Melville. Cap barco va poder viajar tan a l'oest de nou en una sola temporada fins a 1910, quan Joseph-Elzéar Bernier va aplegar al cap Dundas en l'illa Melville.[7] El segon any, els dos barcos varen alcançar la llongitut 113°46 ' O abans de retornar a Anglaterra.[5]
En la seua segona expedició, des de maig de 1821 fins a novembre de 1823,[6] Hecla va estar baix el mando de Lió, mentres que Parry va dirigir l'expedició general des del seu barco germà Fury. El punt més alluntat d'este viage, l'estret perpètuament congelat entre la conca Foxe i el Golf de Boothia, va rebre el seu nom dels dos barcos: Fury i Hecla Strait.
Les condicions del gèl varen frustrar la tercera expedició d'Hecla a l'Àrtic canadenc, que va tindre lloc entre maig de 1824 i octubre de 1825,[6] novament en companyia de Fury. Hecla estava novament baix el mando de Parry, que ara era capità. Fury va sofrir greus danys en Prince Regent Inlet i va tindre que ser abandonat.[8]
En 1827, Parry va usar a Hecla per a un intent fallanc d'aplegar al Pol Nort des de Spitsbergen en pot, alcançant els 82°45 ' N.[6] Despuix d'este viage, Hecla va ser retirat del servici àrtic.[8]
El comandant Thomas Boteler va ser nomenat capità d'Hecla en decembre de 1827.[2] Després es va dedicar a inspeccionar la costa d'Àfrica Occidental en 1828-31. Despuix de la mort de Boteler en novembre de 1829, el Comandant F. Harding es va convertir en el seu capità.[6]
Hecla es va posar a la venda en 1831 en Woolwich.[9] Va ser venuda en abril per £1.990 a Sir I. Banks.[2]
Referències
- ↑ «The London Gazette» (en en). The Gazette. Consultat el 2026-08-11.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «British Warships in the Age of Sail 1793–1817: Design, Construction, Careers and Fates».Seaforth.
- ↑ «Lloyd's register of shipping.».
- v..Consultat el 2026-08-11.
- ↑ «1816 - England and the Barbary States». www. pbenyon. plus. com. Archivat des d'el original, el 2012-05-16. Consultat el 2026-08-11.
- ↑ 5,0 5,1 «Hecla rediscovered: The story of an arctic explorer | Heritage» (en en). heritage. lrfoundation. org. uk. Consultat el 2026-08-11.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «"NMM, vessel ANEU 368380"».Warship Histories, vol i. National Maritime Museum..
- ↑ Pharand, Donat; Legault, Leonard H. (1984). The Northwest Passage: Arctic Straits (en en), M. Nijhoff. ISBN 978-90-247-2979-1.
- ↑ 8,0 8,1 «Longitude Essays». cudl. lib. cam. ac. uk. Archivat des d'el original, el 2019-12-11. Consultat el 2026-08-11.
- ↑ «The London Gazette» (en en). The Gazette. Consultat el 2026-08-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «HMS Hecla (1815)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.