HEAO-2
El Observatori Einstein va ser el primer telescopi capaç de prendre imàgens en rajos X posat en l'espai i el segon dels tres que la NASA va llançar dins del programa High Inergy Astronomy Observatory HEAO-2. L'observatori va ser nomenat en honor a Albert Einstein despuix del llançament. Va ser una missió clau en el desenroll de l'astronomia de rajos X i els seus resultats científics varen canviar completament la visió del cel que tenien els especialistes en rajos X del moment.
Missió
[editar | editar còdic]HEAO-2, Einstein, va ser una missió de la NASA que va involucrar un consorci de científics de diverses institucions, incloent el Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, l'Universitat de Columbia, el Goddard Space Flight Center, i el MIT. Einstein va ser llançat a òrbita terrestre baixa per una eixida Atles-Centaur el 13 de novembre de 1978 i va operar sense interrupció fins a abril de 1981. Tenia una resolució d'alguns arcosegundos i un camp de visió de decenes d'arcominutos, en una resolució 100 voltes superior a qualsevol telescopi de rajos X anterior.
Va realisar els primers estudis d'espectroscòpia de supernovas i va trobar numeroses fonts de rajos X en la galàxia de Andrómeda
Instruments
[editar | editar còdic]Duya els següents instruments a bordo:
- Imaging Proportional Counter (IPC)
- High Resolution Imager (HRI)
- Solid State Spectrometer (SSS)
- Focal Plane Crystal Spectometer (FPCS)
- Este artícul conté una traducció derivada de «HEAO-2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.