Gyrocarpus jatrophifolius

támbula (Gyrocarpus jatrophifolius)

La támbula o Gyrocarpus jatrophifolius, és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família Hernandiaceae.

Descripció

És un arbre que es distribuïx en la selva baixa caducifolia del municipi de Huetamo, alguns autors consideren a l'espècie com invasora, lo cert és que s'adapta molt be als sols existents en el municipi i presenta un ràpit creiximent sense problemes de sanitat. La seua altura total és de 10 a 13 metros aproximadament en condicions naturals (Lara S., 2014), presenta un tronc recte quan es desenrolla baix molta competència, la corfa d'1.3 cm de gruixa total, l'interna de 3 a 6 mm i l'externa de 4 a 7 mm, difícil de desprendre; copa mijanament ramificada i cobertura molt aclarida; fullage vert clar, fulls simples, sanceres o palmatilobadas, alternes, largamente pecioladas; fruts en arracades colgantes semejando un rehilete, cada u consistix d'una anou en dos grans ales primes en un extrem. La fusta no presenta diferència de color entre albura i duramen, és de color groc pàlit, en jaspeaduras de color gris rosat que corresponen als gots, té olor picante i sabor amarc, lluentor baixa, veteado pronunciat, textura grossa i fil entrecreuat. Els anells de creiximent estan marcats per fibres. La floració es produïx en giner - març i la fructificació en abril - agost.

Distribució

Es distribuïx per Sinaloa, Nayarit, Jalisco, Michoacán, Mèxic, Morelos, Pobla, Guerrero, Oaxaca, Veracruz, Chiapas, Campeche i Yucatán (Espill, 1991).

Característiques de la fusta

De la Pau Pérez Olvera C. (1993) menciona que la fusta de Gyrocarpus jatrophifolius no presenta diferència de color entre albura i duramen, és de color groc pàlit, en jaspeaduras de color gris rosat que corresponen als gots, té olor picante i sabor amarc, lluentor baixa, veteado pronunciat, textura grossa i fil entrecreuat. Els anells de creiximent estan marcats per fibres.

Característiques macroscòpiques i microscòpiques

Els poros són visibles a simple vista, de distribució difusa, solitaris, múltiples radials de 2 a 3, tangencials de 2 a 6 i la majoria agrupats de 3 a 13, poc numerosos i de diàmetro tangencial moderadament gran. Els elements de got són moderadament curts, en puntuacions areoladas alternes i placa perforada simple. El parènquima axial és visible a simple vista, de tipo vasicéntrico, aliforme en rombo i marginal de 4 a 11 rencs de cèlules. Els rajos són visibles a simple vista, els uniseriados molt escassos i els poliseriados de tipo homogéneu, poc numerosos, extremadament baixos i moderadament fins. Les fibres són de tipo libriforme, de llongitut moderadament curta, diàmetro mijà i parets molt primes.

Usos actuals de la fusta

S'ampra per a fer instruments musicals com tapes de vihuelas i guitarrones, les quals es decoren en pirograbado, en el municipi de Huetamo esta fusta s'ampra per a elaborar estants rústics i atres mobles per a us domèstic i sense fins comercials, en atres regions esta fusta s'ampra per a fabricar basses i #artesania.

Taxonomia

Gyrocarpus jatrophifolius va ser descrita per Karel Domin i publicat en Bibliotheca Botanica 22(Heft 89–2): 682, t. 23, f. 4. 1925.

Sinonímia

• Gyrocarpus americanus var. schiedei Schltdl.
• Gyrocarpus jatrophifolius var. pavonii (Meisn.) Domin

Bibliografia

1. De la Pau P., C. (1993) Anatomia de la fusta de huit espècies en importància en les #artesania de l'estat de Michoacán. Acta Botànica Mexicana, núm. 23, setembre, 1993, pp. 103 - 136, Institut d'Ecologia, A.C. Mèxic
2. Lara Contreras, Sergio. OTC Ejido L'Estància Mpio. de Huetamo, Michoacán. Gerència Silvicultura Comunitària. CONAFOR 2014 Informe Final
3. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.

1. Burger, W. C. 1990. Family 81. Hernandiaceae. In: W. C. Burger (ed.) Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 23: 129–138.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Cycadaceae a Connaraceae. 2(1): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
4. Espill S., A. 1991. Notes sobre el gènero Gyrocarpus (Hernandiceae) en Mèxic; un nom nou: Gyrocarpus mocinnoi Espill. Acta Bot. Mex. 13: 39–51.
5. Espill Serna, M. A. 1992. Hernandiaceae. Fl. Veracruz 67: 1–22.
6. González Ramírez, J. 2007. Hernandiaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 5–9.
7. Kubitzki, K. 1969. Monographie der Hernandiaceen. Teil II. Bot. Jahrb. Syst. 89(2): 149–209. View in

Botanicus # Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.

1. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.