Guaiazuleno
El guaiazuleno, també conegut com guaiazulene, azulón o 1,4-dimetil-7-isopropilazuleno, és un hidrocarbur aromàtic. Un derivat del azuleno, el guaiazuleno és un sesquiterpeno bicíclico que forma part d'alguns olis essencials, principalment del oli de guayaco i del oli de camamirla, que també són les seues fonts comercials. Varis corals blans també contenen guaiazuleno com a pigment principal.[1] S'utilisa especialment en cosmètica i medicina.
Nom
[editar | editar còdic]Prové de Guaiacum, un gènero d'arbres i arbustos d'a on s'extrau este compost; i del francés azur, "blau".[2]
Propietats
[editar | editar còdic]
El guaiazuleno és difícilment soluble en aigua (aproximadament 600 µg/L).[3] No obstant, és soluble en etanol, éter etílico i acetat d'etil.[4]
El guaiazuleno pur es compon de cristals de color blau obscur, pero es comercialisa principalment en solucions líquides o mescles en components sòlits i líquits. El guaiazuleno és casi vàter.[5]
El guaiazuleno pot tindre un efecte antiinflamatorio i antialérgico local. El guaiazuleno no és un competidor de la histamina (antihistamínic) sino un antiliberador d'histamina en impedir que els mastòcits lliberen histamina.[6]
El seu baix punt de fusió fa que el guaiazuleno siga difícil de manipular, en contrast en la naturalea cristalina del azuleno original. L'estructura electrònica (i colors) del guaiazuleno i del azuleno són molt similars.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Australian Journal of Chemistry.CSIRO Publishing.36(1)
- 211-214.ISSN 1445-0038.doi:10.1071/CH9830211.Consultat el 21 d'agost de 2025.
- ↑ The Chemical News and Journal of Physical Science: with which is incorporated the "Chemical Gazette". A Journal of Practical Chemistry in all its applications to Pharmacy, Arts and Manufactures.Londres:VIIIConsultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ Chemosphere.Elsevier.47(9)
- 933–945.ISSN 1879-1298.doi:10.1016/s0045-6535(02)00069-3.Consultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ (9 de juny de 2015) CRC Handbook of Chemistry and Physics, 96th Edition (En llíneaEn llínea) (en Anglés), CRC Press. ISBN 978-1-4822-6097-7.
- ↑ (3 de setembre de 2013) Pharmakognosie, quinta edició (en Alemà), Springer-Verlag, pp. 170, 717-718. ISBN 978-3-662-09267-5.
- ↑ (1996) «3.3 Sesquiterpene», Lehrbuch der pharmazeutischen Biologie: Ein Lehrbuch für Studenten der Pharmazie im zweiten Ausbildungsabschnitt, primera edició (en Alemà), Springer-Verlag, p. 75. ISBN 3642609589.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guaiazuleno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.