Anar al contingut

Grusonia schottii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Grusonia schottii (Grusonia schottii)

Grusonia schottii, coneguda comunament com choya abrojo de Texas, nopal, nopal perrito o perritos,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Grusonia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur d'Estats Units fins al norest de Mèxic.

Descripció

[editar | editar còdic]

Grusonia schottii és una espècie de cactus de porte baix que forma mates extenses d'aproximadament 7,5 a 9 cm d'altura. Presenta raïls fibrosas.

Els brots són articulats i estan formats per segments claviformes. Cada segment medix entre 2 i 6,5 cm de llarc i d'1,5 a 3 cm de diàmetro. Presenta tubèrculs amples que poden alcançar fins a 2 cm d'altura. Les areolas tenen forma circular i contenen llana de color blanc o groc. També presenten gloquidios de color blanc groguenc a groc, que alcancen fins a 7 mm de llongitut. Els rudimentos foliares resulten menuts, de forma cilíndrica i cauen tempranament.

Cada areola desenrolla entre 11 i 17 espines, que apareixen sobretot en les areolas situades prop dels extrems dels tallos. Les espines es disponen esteses o curvades cap a avall i mostren colors que van del blanc al marró rojós, en llongituts de 3 a 7 cm. Entre elles destaquen 2 o 3 espines principals superiors, ascendents i divergents, de secció alguna cosa cilíndrica a angulosa i de color marró rojós. Les espines principals inferiors es disponen esteses o curvades cap a avall; presenten color ocre a marró, forma aplanada a angulosa i caràcter punchant.

Les flors presenten color groc lluent i alcancen fins a 2 cm de llongitut. Els fruts tenen forma cilíndrica a elipsoidal, mostren color groc i consistència carnosa. Carixen d'espines, pero contenen gloquidios grocs.[2][3][4][5]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des del sur d'Estats Units fins al norest de Mèxic. En territori nortamericà es troba principalment en la zona sur-central de l'estat de Texas. En Mèxic, la seua presència es concentra en els estats de Chihuahua, Coahuila, Nou #León, Sant Luis Potosí i Tamaulipas.[2][6]


Sobre el seu hàbitat, esta espècie es desenrolla sobretot en biomas desérticos i de xara seca,[7] a altituts compreses entre els 700 i els 1200 m s. n. m. Creix en xares xerófilos situats en planicies àrides, en sols arenencs o en grava, aixina com en tossals baixos.[4][6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia schottii, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en la revista científica Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 3: 304.[8]

Més vesprada, el botànic nortamericà Harold Ernest Robinson, va traslladar l'espècie al gènero Grusonia, per lo que va passar a cridar-se Grusonia schottii. Va registrar estos canvis en la revista científica Phytologia 26 (3): 176, publicada en 1973.[7][9]

Etimologia
  • Grusonia: nom genèric otorgat en honor a l'empresari i coleccioniste de cactus alemà Hermann Gruson (1821-1895).[10]
  • schottii: epítet específic otorgat en honor a l'artiste, ingenier topógrafo, cartógrafo, botànic, etnógrafo i geólogo alemà Arthur Carl Victor Schott (1814-1875), qui va treballar en Engelmann en la topografia de la frontera entre Estats Units i Mèxic.[11]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que posseïx una distribució geogràfica relativament àmplia i que, en l'actualitat, les seues poblacions no presenten un descens significatiu a escala global, per lo que no es considera en risc immediat d'extinció. Ademés no existixen amenaces importants per a esta espècie.[6]

Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través d'esquejes.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Choya abrojo de Texas (Corynopuntia schottii)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-03-11.
  2. 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 308. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. «TAXONOMY OF THE OPUNTIA SCHOTTII COMPLEX (CACTACEAE) IN TEXAS».Madroño.36(4)
    221–231.Consultat el 17 de juny de 2018.
  4. 4,0 4,1 Helia., Bravo-Hollis, (1978-1991). [1], 2. ed edició, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. OCLC 5139717. ISBN 9683617581.
  5. 1938-, Hunt, David R.,; P., Taylor, Nigel; 1950-, Charres, Graham,; Group., International Cactaceae Systematics (2006). [2], Dh Books. OCLC 70790655. ISBN 0953813444.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Corynopuntia schottii: Heil, K. & Bárcenas Lluna, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151777A121442956».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151777A121442956.en.Consultat el 2026-03-11.
  7. 7,0 7,1 «Grusonia schottii (Engelm.) H.Rob. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-14.
  8. «Opuntia schottii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-11.
  9. «Grusonia schottii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-11.
  10. «Grusonia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-02.
  11. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 216. ISBN 978-3-642-05597-3.