Grupa valenciana

Grupa valenciana és un llenç del pintor valencià Joaquín Sorolla i Bastida, expost en el Museu de Belles arts de Valéncia (Espanya). Està pintat al oli sobre llenç i mida 200,5 x 187 cm. Data, segons firma, de l'any 1906.

Grupa valenciana

Localisació

L'autor de Grupa valenciana és Joaquín Sorolla i Bastida, un dels pintors espanyols més influents i importants del sigle XX que inclús es va obrir les portes a la clientela internacional en les exposicions a París. La seua obra es pot dividir en quatre etapes: etapa de formació (1863-1888), etapa de consolidació (1889-1899), etapa de culminació (1900-1910) a on se situaria Grupa valenciana i l'etapa final (1911-1920). La seua obra s'ha catalogat com impressioniste, postimpresionista i luminista.

Esta obra va ser datada en el 28 de maig de 1906, quan Sorolla ya havia adquirit un renom europeu. Va ser feta com una primera interpretació de l'escena per a una atra pintura posterior Les meues filles Maria i Elena vestides de valencianes, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona). Abdós són retrats familiars, ya que a la Grupa apareixen representats els seus fills Joaquim i Maria Clotilde, i a la segona apareix també Maria pero esta volta en Elena. L'autor la va pintar per a la seua primera gran exposició particular a París a la Galeria Georges Petit,pràctica innovadora per als pintors espanyols de l'época. Es varen expondre prop de 500 obres de Sorolla, moltes d'elles retrats, ya que esta exposició va canviar la visió cap al retrat de societat en l'época. Una de les últimes obres pintades per a esta exposició va ser Grupa valenciana junt a Maria vestida de llauro valenciana.

En l'exposició individual l'obra va ser comprada junt en totes les expostes, a través del conte d'Antonio Hereen i Massá;. Durant la guerra civil espanyola l'obra es va traslladar al convent de les Descalces Reals, sent el propietari el seu fill Augusto. Les obres que estaven en el convent varen ser traslladades un curt periodo en el Museu del Prat per un incendi en l'edifici. Més tart, despuix de la guerra civil espanyola, Grupa valenciana va ser adquirida per Fèlix Fernández-Valdés, empresari i un dels coleccionistes d'art més importants del XXEspanya. Despuix va ser adquirida pel Ministeri de Cultura en 1981 quan es va traslladar a a on es troba actualment, per un preu de 16,5 millons de pessetes.

L'obra va ser pintada al jardí de la casa a Madrit a on vivia la família, a pesar de que per a l'entorn s'inspira en Valéncia, la seua terra natal.

Anàlisis estilístic

L'image està representada sobre un llenç casi quadrat pero se li dona importància a la horizontalidad. La pinzellada és pastosa en el fondo difuminado, típica de l'autor, i més esmerada en el primer pla, en colors vius i un clar domini de la teoria del color.

En l'obra es mostren dos figures damunt d'un cavall alazán, els personages es troben vestits en trages tradicionals, roba de la classe acomodada del XVIII, els quals són elegants i colorits, i el cavall també es troba engalanat. S'han identificat les figures com les dos filles de l'autor, Elena i María Sorolla, la primera, la més chicoteta vares vore en robes tradicionalment masculines, denominades “vestit de torrentí”, denominació que fa referència als trages tradicionals dels hòmens de Torrent quan anaven a la capital valenciana, i agarra en les dos mans les regnes del cavall que monta. La vestimenta està composta per una chupla i calçó de seda de color blau clar, camisa blanca i jupetí, en calcetas blanques i capell de madroños de color rosa.

La figura de María està vestida en roba inspirada en la moda del XVII, en un trage de llauro valenciana compost de seda i cosset, abdós en motius florals. Este fet nos recorda l'importància del comerç d'este teixit en l'Horta de Valéncia en l'época en que es va realisar l'obra. Du els cabells arreplegats en el pentinat tradicional de monyet al tós en pentine alt i carrets en pentines i pendents, ademés, sèu de costat i darrere. El cavall, situat com escorzo, du gualdrapes decorades en borles que conformen el mant sobre el que se senten els fills.

Les ombres dels trages estan constituïdes en colors complementaris entre ells per a crear una image més realista del color. Es tracta d'una obra mestra en el tractament de la llum i el color, magníficament demostrada gràcies a l'elecció del tema i la seua composició. Sorolla aprofita la riquea dels colors que acostumen a tindre les grupas valencianes per a desenrollar un ampli palmito de tonalitats que impregna de manera completa el quadro.

Ademés es mostren contrasts d'intensitat cromàtica, entre el color obscur del roig del cavall i el seu ensellament en oposició als trages de les dos figures. En un segon pla trobem la mitat de l'escena en penombra, creant un gran contrast en la part dreta a on incidix el sol en força, deixant vore diferents tonalitats de vert. Per a poder reproduir este esclat de llum s'apliquen grans pinzellades vibrants que es matisen en tonalitats pastiç en els trages.

Aproximació al significat

Grupa Valenciana fa referència a l'expressió “montar a la grupa”, una tradició festiva que fa referència a la manera en que una parella d'home i dòna monta una cavalleria. En ella, l'home es troba assentat en la part davantera duent les regnes de l'animal i darrere d'ell la dòna sobre les anques de l'ensellament, en les dos cames juntes a un costat, i en una mà se sosté del ginet. Tant el cavall com els que ho monten es troben ricament vestits, els ginets en robes tradicionals del XVIII o posteriors, i el cavall en uns ensellaments ricament colorits. La grupa, anatómicamente, és la part posterior d'un animal, just en el final de la seua esquena, ans que escomence la coa.

Esta manera de montar es portava a terme en cavalcates festives en les principals festivitats de la ciutat de Valéncia encara que també es portava a terme esta tradició en atres llocs de la península ibèrica.