Anar al contingut

Grup Prisa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Prisa (acrònim de Promotora d'Informacions, S. A.), també conegut com Grup Prisa, és un grup empresarial espanyol líder en la creació i distribució de continguts educatius, informatius i d'entreteniment en llengua espanyola i portuguesa. Opera principalment a través de dos unitats de negoci: Santillana, dedicada a l'educació, i Prisa Media, centrada en mijos de comunicació.

Entre les seues principals marques figuren els diaris El País i As; les emissores de ràdio Cadena SER, Els 40, Ràdio Imagina, Ràdio Imagina, Ràdio Concerte, FM Dos, ADN Radio i Ràdio Caragol; aixina com l'editorial educativa Moderna en Amèrica Llatina. El grup té presència directa en 23 països d'Europa i Amèrica, i els seus mijos alcancen una audiència global de decenes de millons de persones.

Fundat en 1972 i en sèu en Madrit, Prisa cotisa en les bosses espanyoles i ha segut històricament un actor clau en el panorama mediàtic hispà, combinant presència en prensa, ràdio, educació i continguts digitals. En 2022 va registrar un creiximent del 15 % en ingressos i del 38 % en EBITDA respecte a l'any anterior.[1] En l'àmbit digital, El País va superar en eixe mateix any els 250 000 subscriptors digitals i va anar el diari més llegit en Espanya per usuaris únics.[2]


Història

La fundació de PRESSA data de 1972. Els fundadors varen ser José Ortega Spotorno, que va ocupar el càrrec president de la societat; Carlos Mendo, com a conseller delegat; Darío Valcárcel, secretari del Consell d'Administració; i Ramón Jordán Urríes i Juan José de Carlos, vocals. Eixe mateix any se sumixca, junt a atres accionistes, Jesús de Polanco, qui acabava de fundar Timó, grup que aglutinava les editorials Santillana (fundada en 1958), Alfaguara, Taurus, Altea i Mangold.[3]

La constitució de PRESSA tenia com a principal objectiu el llançament d'un nou diari: EL PAÍS. La gestació d'este proyecte va culminar el 4 de maig de 1976, en la publicació del primer número baix la direcció de Juan Luis Cebrián.[4]

En 1984, Jesús Polanco va ser elegit president de PRESSA, càrrec que eixercitaria fins al seu decés el 21 de juliol de 2007, quan el consell d'administració de PRESSA va nomenar president del grup al seu fill, Ignacio de Polanco, del que era vicepresident des de 2006.[5]


Creiximent

El Grup Prisa treballa en el seu creiximent i enfortiment en l'àmbit tant de l'informació com de l'educació. Aixina, en l'any 1985 PRESSA es convertix en l'accioniste majoritari de la cadena SER (fundada en 1924).[6]

En 1989 es fa en el diari econòmic Cinc Dies,[7] que havia segut fundat en 1978 i és hui el decà de la prensa econòmica espanyola. També en l'any 1989 el grup funda Societat Gestora de Canal+, més vesprada coneguda com Sogecable, pionera en l'emissió de televisió satèlit digital i sistema d'abonats en Espanya. El primer canal en emissió (1990) va ser Canal+.[8] En 1994 Sogecable llança canal Satèlit Digital,[9] la major oferta de televisió per satèlit en Espanya, en un paquet de quatre canals temàtics de pagament: Cinemanía,[10][11] Documania[11], [[Cineclas sics|Cineclassic]], i Minimax.[12]

En 1996 adquirix el periòdic AS, el segon diari en difusió de la prensa deportiva espanyola.[13] I un any despuix, en 1997 s'incorpora al grup el canal satèlit Digital llança la primera oferta europea de televisió digital de pagament en castellà.[14]

En l'any 2000 dona el primer bot a Amèrica en entrar en Radio Caragol[15] i eixe mateix any comença la seua cotisació en bossa.[16] Cinc anys despuix, en 2005,[17] Canal + cediria la seua senyal a la cadena generalista Quatre.[18]

Entre 2001 i 2006 Prisa enfortix la seua presència en Llatinoamèrica: adquirix l'editorial brasilera Moderna, a través de Santillana; entra en Radiópolis, un dels conglomerats radiofònics més importants d'Amèrica Llatina en la que s'integren marques com a W Radio, i completa la seua adquisició de l'empresa radiofònica Grup Llatí de Radio (GLR). Adquirix ademés les ràdios argentines Ràdio Continental i Ràdio Estéreo i compra Iberoamericana Ràdio Chile, la primera cadena de ràdio del país; establix una societat en el Grup Garafulic (incloent els diaris La Raó, Extra, els canals ATB, RTP i el lloc web Bolívia.com).[19]


Despuix del decés de Jesús Polanco

Despuix del decés de Jesús de Polanco el 21 de juliol de 2007, el consell d'administració de PRESSA va nomenar president del grup al seu fill, Ignacio de Polanco, del que era vicepresident des de 2006.[5]

En marzo de 2014, PRISA vende parte del grupo Santillana, l'editorial Alfaguara, a Penguin Random House por 72 millones de euros.[20]

En 2014, el Grup PRESSA va tancar la venda de la seua participació del 56% en el canal Digital+ comercialisat baix la denominació Canal+ Espanya a Telefònica per un import estimat en 750 millons d'euros.[21][22]

En 2017 Manuel Polanco, es convertix en nou president del Grup PRESSA. I en juliol d'eixe mateix any, Altice va anunciar l'adquisició de Mija Capital, empresa portuguesa dedicada als mijos de comunicació, que en particular és propietària de TVI, de PRESSA, per aproximadament 440 millons d'euros,[23] pero que es nega poc despuix a vendre-la a Altice.[24]

En 2018 el grup conta en nou president en l'arribada Javier Monsó, que seria substituït en 2021 per Joseph Oughourlian.

En giner de 2021, Vivendi va anunciar l'adquisició d'una participació en el capital de PRESSA,[25] que ascendix al 9,9%. En 2022 va alcançar uns ingressos de 850 millons d'euros, #lo que suponia un 15 % més, respecte a l'any anterior.[26] I en eixe mateix 2022 el grup va crear una Comissió de Sostenibilitat i la direcció de sostenibilitat i va posar en marcha el seu primer Pla Director de Sostenibilitat 2022-2025. Este full de ruta reforça el compromís del grup en la sostenibilitat i els criteris ESG, alineant-se en els Objectius de Desenroll Sostenible (ODS) de Nacions Unides.

En juliol de 2023 va ser nomenada com a Vicepresidenta Segona del Grup PRESSA Pilar Gil Miguel.[27]


Vore també



Referències

  1. ↑ «Prisa cierra 2022 con un crecimiento del 15% en ingresos y del 38% en ebitda», El País, 28 de febrero de 2023. Consultat el 23 de junio de 2023.
  2. ↑ «El País consolida su liderazgo digital y supera los 250.000 suscriptores», El País, 2 de marzo de 2023. Consultat el 23 de junio de 2023.
  3. ↑ «30 aniversario - EL PAIS». web.archive.org (2015-09-24). Archivat des de l'original, el 24 de septiembre de 2015. Consultat el 2023-07-24.
  4. ↑ Höhr, Rafael. «La primera portada, 40 años después», El País, 2015-05-04. Consultat el 2023-07-24 (en es).
  5. ↑ 5,0 5,1 Press, Europa (2007-07-21). «Polanco.- Su hijo Ignacio Polanco Moreno será su sucesor al frente de la Presidencia del Grupo Prisa». www.europapress.es. Consultat el 2023-07-24.
  6. ↑ Sevilla, Diario de (2017-10-18). «Muere Eugenio Fontán, el ingeniero que modernizó la cadena Ser» (en es-es). Diario de Sevilla. Consultat el 2023-10-16.
  7. ↑ «Cinco días (Madrid)» (en es). Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España. Consultat el 2023-10-16.
  8. ↑ «Canal+, el operador que enseñó a los españoles a pagar por ver deporte» (en es). www.palco23.com. Consultat el 2023-10-16.
  9. ↑ Pedrero, Luismi (2021-07-29). «De Canal+ a MiTele Plus: 30 años de televisión de pago en España» (en en). Medium. Consultat el 2023-10-16.
  10. ↑ «Cinemanía | HENNEO» (en es-es). HENNEO | Uno de los más importantes grupos de comunicación. Consultat el 2023-10-16.
  11. ↑ 11,0 11,1 País, El. «Los canales por satélite Cinemanía y Documanía comienzan hoy sus emisiones», El País, 1993-03-01. Consultat el 2023-10-16 (en es).
  12. ↑ «Cronologia». www.prisa.com. Consultat el 2023-10-16.
  13. ↑ País, El. «El Grupo PRISA compra el 75% del diario 'As'», El País, 1996-07-12. Consultat el 2023-10-16 (en es).
  14. ↑ «¿Qué es el Canal Satélite Digital? - Televisión por Satélite». paginasweb.tech. Consultat el 2023-10-16.
  15. ↑ País, El. «PRISA y Radio Caracol se alían para desarrollar la radio en mercados latinos», El País, 1999-07-14. Consultat el 2023-10-16 (en es).
  16. ↑ País, El. «Las acciones del Grupo PRISA saldrán a Bolsa mañana a un precio de 3.461 pesetas», El País, 2000-06-27. Consultat el 2023-10-16 (en es).
  17. ↑ «BOE-A-2005-13182 Resolución de 29 de julio de 2005, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información por la que se dispone la publicación del Acuerdo del Consejo de Ministros, de 29 de julio de 2005, de modificación del contrato concesional con Sogecable, S.A., para la prestación del servicio público de televisión.». www.boe.es. Consultat el 2023-10-16.
  18. ↑ Héctor (2016-10-02). «La historia de la tele: Cuatro, la cadena que nació de Canal+» (en es). Mi Zona TV. Consultat el 2023-10-16.
  19. ↑ País, El. «PRISA entra en Garafulic, el grupo líder de comunicación en Bolivia», El País, 2000-10-24. Consultat el 2024-08-05 (en es).
  20. ↑ Confidencial, El (2013-04-18). «Santillana vende Alfaguara y sus sellos literarios a Random House» (en es). elconfidencial.com. Consultat el 2023-07-24.
  21. ↑ J, M.. «PRISA firma la venta del 56% de Canal+ a Telefónica por 750 millones», El País, 2014-06-02. Consultat el 2023-07-24 (en es).
  22. ↑ «Prisa vend Digital + à Telefonica» (en fr). LEFIGARO (2014-06-03). Consultat el 2023-07-24.
  23. ↑ «Patrick Drahi s’offre la première télé portugaise» (en fr). Les Echos (2017-07-14). Consultat el 2023-07-24.
  24. ↑ https://www.dinheirovivo.pt/autor/elisabete-tavares.html+(2018-06-17).+«Prisa desiste de vender TVI à Altice» (en pt-pt). Dinheiro Vivo. Consultat el 2023-07-24.
  25. ↑ «Après Prisma Media, Vivendi se renforce sur le marché hispanophone» (en fr). La Tribune (2021-01-22CET10:18:00+0100). Consultat el 2023-07-24.
  26. ↑ País, El (2023-02-28). «Prisa cierra 2022 con un crecimiento del 15% en ingresos y del 38% en ebitda» (en es). El País. Consultat el 2023-09-27.
  27. ↑ G, J. S. (2023-07-02). «Pilar Gil: “Voy a reforzar la función institucional, que es muy importante para el grupo”» (en es). El País. Consultat el 2024-01-08.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Grup_Prisa&oldid=1607663»