Grumete (colonisació)

Grup de grumetes en la Guinea Portuguesa en 1892.

Un grumete, en el context de la colonisació portuguesa d'Àfrica Occidental, era un natiu africà que, atret per una factoria portuguesa, per necessitat, interés o curiositat, establia contacte en els portuguesos, terminant per assimilar els seus hàbits i comportaments, i deprenent a utilisar el criollo guineano.

Els grumetes eren cristiàs, i adquirien un estatus intermig entre els 'indígenes' i els 'civilisats'. En la seua majoria eren de les ètnia dels papers i els manjacos, sent reclutats tant per a servicis auxiliars a bordo de barcos, per lo que se'ls coneixia com 'grumetes', o per a treballar en terra com criats i sirvientes.

Els grumetes eixercien els seus oficis o prestaven servicis als colon portuguesos, ya anara com a criats, mossos de nolis o sirvientes, realisant diverses tasques i treballs solts, que els eren distribuïts segons les seues habilitats i destrea. Guanyant-se la vida, rebien la seua retribució en diners, en espècie, o en bens d'us personal que els pogueren interessar. Treballaven durant el dia en l'interior de la ciutadella colonial, i solament passaven la nit allí si el servici que realisaven ho requeria. Una volta terminat el seu treball, solien retornar, de nit, a la seua vivenda 'chão', convivint en el seu llogaret. Les dònes treballaven com a venedores, sirvientas, lavanderas o planchadoras, entre atres funcions.

Anaven a missa, es batejaven i assumien la seua cristiandat.

Les localitats guineanas en major número de grumetes varen ser, sobretot, Bisáu, la capital, i Cacheu, encara que també hi havia en Bolama.

Vore també

• Grumete
• Lançados

Bibliografia

• Ribeiro, Fernando Tabanez (2018). Guiné-Bolama: história i memórias, 1ª edició, Oeiras: Programa Fim do Império. OCLC 1033640492. ISBN 9789727806355.