Gross Barmen
Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Gross Barmen (en alemà: Groß Barmen) és un assentament històric i un balneari de recree en el riu Swakop, en el centre de Namíbia, al nort de Windhoek. Està situat en la carretera del districte 1972, a 25 km al surest d'Okahandja en la regió d'Otjozondjupa. La seua proximitat a la capital Windhoek la convertix en un destí popular de fin de semana per als locals.
Història
[editar | editar còdic]Conegut originalment com Otjikango (Otjiherero: "font gran"), el lloc va ser habitat pel poble herero. Quan els misionero wesleyanos varen aplegar a Windhoek en 1844 per invitació de Jonker Afrikaner, els misionero renanos Carl Hugo Hahn i Franz Heinrich Kleinschmidt, que ya residien allí des de 1842, varen témer el conflicte i es varen traslladar a Otjikango. Ací varen establir la primera estació misionero renana en el Herero a finals de 1844. Varen cridar al lloc Barmen[1] en honor a la ciutat Barmen (hui partix de Wuppertal) en Alemània a on es trobava la sèu de la Societat Misionero Renana. Les ruïnes de la casa misionero són encara visibles.
En eixe moment, la ret de carreteres en l' Àfrica sudoccidental s'estava desenrollant baix la supervisió, i per iniciativa, de Jonker Afrikaner. Hahn i Kleinschmidt varen iniciar la creació d'un camí de Windhoek a Barmen via Okahandja, i en 1850 este camí, més tart conegut com Alter Baiweg (Camí de la Baïa Vella), es va ampliar via Otjimbingwe a Walvis Bay.[2] Esta ruta es va convertir en una important conexió comercial entre la costa i Windhoek i va estar en us fins a 1900, quan es va posar en servici la llínea de ferrocarril des de Swakopmund.
Hahn va ensenyar tècniques agrícoles occidentals i va intentar assentar al Herero en Otjikango, pero el Herero va abandonar la zona per a escapar dels recurrents atacs del Nama de Jonker Afrikaner en 1850, especialment despuix de la seua victòria en Okahandja en agost de 1950. Es va ordenar a Hahn que es reportara a Alemània, pero va ser reasignado a Kaapstad en novembre de 1852. Com els misionero wesleyanos havien abandonat Windhoek per les incursions de Jonker, Hahn va ser contractat per a ocupar el seu lloc pero no ho va assegurar i va aplegar de nou a Barmen el 13 de setembre de 1853. A principis de 1856, va retornar, pero esta volta es va establir en Otjimbingwe a on el Herero s'havia refugiat.
El següent misionero renano en establir-se en Gross Barmen va ser el reverent Peter Heinrich Brincker. Es va casar el 10 de febrer de 1864, i poc despuix va recomençar el ministeri en l'estació. Va tindre que fugir per a salvar la seua vida dels atacs de Nama a l'estació no menys de sèt voltes, només per a reasentarla de nou. Quan els residents de l'estació varen fugir finalment en 1866, Brincker va tornar a Otjimbingwe, pero uns mesos més tart va tornar a Gross Barmen perque el Herero de l'Est, o Mbandjeru, s'havia establit allí inesperadament. Va tindre cert èxit evangelizando a ells, pero es va quedar estancat quan es varen anar per a unir-se al cap Maharero en Okahandja. Tornant a Otjimbingwe una volta més, Brincker tornaria a Gross Barmen en 1869, quan la guerra estava casi terminada. Es va posar a reconstruir immediatament l'estació, esta volta en una escola i una iglésia. En els anys que varen seguir a l'anomenada «Pau de Okahandja» (13 de setembre de 1870), que els misionero varen fomentar durant una década, contava en 251 residents i 130 chiquets que assistien a l'escola. Despuix d'una visita a Alemània en febrer de 1880, Brincker va retornar al suroest d'Àfrica alemana, pero esta volta va ser en canvi a Otjimbingwe.
L'estació de missió va estar en funcionament fins al començ de la Guerra de Herero en 1904, pero va ser destruïda pels insurgents de Herero.[3] L'assentament també contava en eixe moment en una comissaria de policia[2] i un fort militar que va ser demolit durant l'alçament.[3] El poble va ser destruït per l'incendi de les tropes colonials alemanes baix el mando del tinent Eugen Mansfeld el 17 de febrer de 1904.[3]
Les aigües termals
[editar | editar còdic]El centre recreatiu de Gross Barmen va ser construït en 1977. L'aigua del manantial calent prové d'una profunditat de 2500 m. Ix de la terra a 65 °C i es gela a uns 40 °C per al bany termal.
Gross Barmen està administrada per Namíbia Wildlife Resorts (NWR), l'empresa responsable de tots els parcs nacionals i les zones de recree oficials de Namíbia. Ademés dels banys termals, contava en una estació de servici, un restaurant i estage fins a 2010, pero es va convertir en el major generador de pèrdues de NWR. Ara es troba en un periodo de reconstrucció i expansió i estava previst que es reobrira en 2013.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vedder, 1997, pp. 215–222.
- ↑ Vedder, 1997, pp. 252–253.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Mansfeld, 2017, pp. 57.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gross Barmen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.