Groc de cromo
També cridat cromato, groc de plom o groc de París, és un pigment groc actualment usat en pintures, tintes d'imprenta, lacas i plàstics, entre uns atres. El color produït rep noms com groc tràfic.
Història
[editar | editar còdic]
Fabricat per primera volta pel químic francés Louis Nicolas Vauquelin en 1809 a partir d'unes mostres de crocoita, un mineral roig anaranjado compost per cromato de plom i descobert per Johann Gottlob Lehmann (1719-1767, mege, científic i geólogo alemà, en any 1761 i per Peter Simon Pallas en 1770.
El pigment es va usar fins a 1870, quan es va abandonar el seu us per la poca estabilitat i poca resistència a la llum. Es va recuperar a partir de 1918 quan, ya entrat el XX, l'indústria química va ser capaç de fabricar el pigment d'una forma cada volta més estable i resistent.
Composició
[editar | editar còdic]El cromato de plom (PbCrO4) s'obté per precipitació en dissolució de cromo i plom.
Pb(NO3)2 + K2CrO4 => PbCrO4 + 2 KNO3
Pb2+ + CrO42- => PbCrO4
Atres pigments de cromo
[editar | editar còdic]Vauquelin, ademés de descobrir el seu us com a pigment, també va va usar el cromato de plom per a descobrir l'òxit de cromo (III) (Cr2O3) o vert de cromo, un atre pigment usat en pintura i coloració de vidres.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Amarillo de cromo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.