Anar al contingut

Grimaldiíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Grimaldiíta

La grimaldiíta és la forma mineral de l'oxihidróxido de crom, CrO(OH). Va ser cridada aixina en 1967 per Charles Milton, Daniel E. Appleman, Edward Ching-Et Chao, Frank Cuttita, Joseph I. Dinnin, Edward J. Dwornik, Margaret Hall, Blanche L. Ingram i Harry J. Rose, Jr., en honor a Frank Saverio Grimaldi (1915-1985), qui va ser químic cap del Servici Geològic dels Estats Units.[1]

Propietats

La grimaldiíta és un mineral opac o translúcido, de color roig obscur o pardo rojós i lluentor metàlica. Té una durea entre 3,5 i 4,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 4,11 g/cm³.[2][3][4]

El contingut en crom d'este mineral pot alcançar el 61% (89% si s'expressa com Cr2O3) i, com a impurees més comunes, pot contindre coure i alumini.[5] Cristaliza en el sistema trigonal, classe hexagonal escalenoédrica (3 2/m). Aixina mateix, és polimorfo en la bracewellita i la guyanaíta, minerals abdós que cristalisen en el sistema ortorrómbico.[1]

Morfologia i formació

Molt rarament forma cristals romboèdrics individuals. De forma més habitual apareix com intercreiximents paralels en mcconnellita en cristals tabular romboèdrics, podent alcançar un tamany d'1 mm. També en agregats foliares, laminares o granulars.

En la localitat tipo es troba en graves aluvials com intercreiximents de gra fi en atres oxihidróxidos de cromo. La grimaldiíta sol estar associada a bracewellita, eskolaíta, guyanaíta i mcconnellita.[5]


Referències