Grans artèries
Les grans artèries són les dos artèries principals que emergixen del cor i transporten la sanc des dels seus ventrículs cap a la circulació pulmonar i sistémica:[1]
- Tronc pulmonar (o artèria pulmonar): el got que transporta la sanc desoxigenada des del ventrícul dret cap als pulmons per al seu oxigenaació. Es bifurca en les artèries pulmonars dreta i esquerra.
- Aorta: el got sanguíneu més gran del cos, a través del com la sanc oxigenada provinent del ventrícul esquerre entra en la circulació sistémica, distribuint-se a tots els òrguens i teixits.
Abdós artèries són gots elàstics de gran calibre, en una paret composta per tres capes (corfoll íntim, corfoll mig i corfoll adventicia), i posseïxen una estructura que els permet soportar les altes pressions generades durant la sístole ventricular.[1]
Desenroll embrionari
- Artícul principal → Arcs aòrtics.
Les grans artèries s'originen a partir dels arcs aòrtics durant el desenroll embrionari dels vertebrats. Inicialment, es formen cinc o sis parells de gots simètrics (depenent de l'espècie) que conecten el sac aòrtic ventral (continuació del tronc arterioso) en l'aorta dorsal. Posteriorment, estos arcs sofrixen una complexa remodelació per a donar lloc a la configuració definitiva de les grans artèries.[2]
Destí dels arcs aòrtics
En els mamífers, es formen típicament cinc parells d'arcs aòrtics (arcs I al V), encara que el quint parell és inconsistente i, quan apareix, no contribuïx a l'estructura final.[2] El destí de cada arc és el següent:
| Arc aòrtic | Destí en l'adult |
|---|---|
| Arc I | Involuciona completament (contribució mínima) |
| Arc II | Involuciona completament |
| Arc III | Contribuïx a formar les artèries carótidas comunes i les porcions proximals de les carótidas internes |
| Arc IV (dret) | Forma la porció proximal de l'artèria subclavia dreta |
| Arc IV (esquerre) | Forma la porció central del arc aòrtic |
| Arc V | Inconstante; no contribuïx significativament |
| Arc VI (dret) | Involuciona casi per complet; la seua porció proximal contribuïx a la base de l'artèria pulmonar dreta |
| Arc VI (esquerre) | Forma el conducte arterioso (ductus arteriosus), que es tanca despuix del naiximent per a convertir-se en el lligament arterioso |
El tronc arterioso del cor embrionari es dividix per mig de la formació del septum aortopulmonar per a donar orige a l'aorta ascendent i al tronc pulmonar. La correcta alliniació d'estos gots en els ventrículs corresponents és essencial per a establir la circulació normal.[3]
Remodelació postnatal
Al moment del naiximent, el conducte arterioso (arc VI esquerre) és un got funcional que conecta l'artèria pulmonar en l'aorta, permetent que la sanc evite la circulació pulmonar en el feto. Poques hores despuix del naiximent, l'aument de l'oxigenaació sanguínea i la disminució de les prostaglandina locals induïxen el tancament funcional del conducte, seguit del seu obliteraació fibrosa en les semanes següents, formant el lligament arterioso.[1]
Anatomia funcional
Aorta
L'aorta es dividix en vàries porcions en característiques anatòmiques i funcionals distintives:[1]
- Aorta ascendent: emergix del ventrícul esquerre a nivell de la vàlvula aòrtica. D'ella s'originen les artèries coronarias.
- Arc aòrtic: continua l'aorta ascendent i dona orige a les branques per al cap i extremitats superiors (tronc braquiocefálico, carótida comú esquerra i subclavia esquerra).
- Aorta toràcica descendent: porció de l'aorta en el tórax, que irriga els òrguens toràcics i la paret toràcica.
- Aorta abdominal: porció de l'aorta en l'abdomen, que irriga els òrguens abdominals i es bifurca en les artèries ilíacas comunes a nivell de L4.
Tronc pulmonar
El tronc pulmonar emergix del ventrícul dret a nivell de la vàlvula pulmonar. Té una llongitut aproximada de 5 cm i es dividix en l'artèria pulmonar dreta i esquerra a nivell de la forcall pulmonar.[1]
Les artèries pulmonars acompanyen als bronquis en el seu trayecte cap als pulmons i es dividixen progressivament fins a formar els capilars alveolars, a on ocorre l'intercanvi gaseós.
Vore també
- Aorta
- Tronc pulmonar
- Arcs aòrtics
- Cardiopatia congènita
- Transposició de les grans artèries
- Coartación aòrtica
- Ductus arterioso persistent
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Standring, Susan (2020). «Cardiovascular system», Gray's Anatomy: The Anatomical Basis of Clinical Practice, 42ª edició, Elsevier. ISBN 978-0-7020-7707-4.
- ↑ 2,0 2,1 «Clarification of the identity of the mammalian fifth pharyngeal arch artery».Clinical Anatomy.26(2)
- 173–182.ISSN 1098-2353.doi:10.1002/ca.22101.
- ↑ Kirby, Margaret L. (2007). «6. Outflow Tract», Cardiac Development, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-517819-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grandes arterias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.