La gran dimissió o gran renúncia[1][Nota 1] és una dimissió laboral generalisada que va escomençar en Estats Units en juliol de 2020, despuix de la pandèmia de COVID-19, quan millons de nortamericans insatisfets en el seu treball o el seu salari varen renunciar a ell. Esta tendència laboral va escomençar a replicar-se en el món. Les ocupacions de servicis d'alimentació i de venda al por menor són les més afectades.[2] Alguns economistes han descrit a la «gran dimissió» com alguna cosa semblat a una folga general.

Cambrer en caraça quirúrgica durant la pandèmia de COVID-19, Nova York, 2020. Els treballs d'hostaleria són un dels més afectats per la gran dimissió, tant en Estats Units com en atres països. Les mals condicions laborals, baixos salaris, jornades llargues i absència de contracte laboral en molts casos afecten a cambrers, cambreres de pis, treballadors de neteja, cuiners i recepcionistes.

Aparició de l'expressió

L'expressió great resignation (gran dimissió, en anglés) va ser possiblement falcada per Anthony Klotz, professor de gestió en la Mays Business School de l'Universitat de Texas A&M, que va predir l'eixida massiva de treballadors en maig de 2021.[3][4][5]

Fenomen paradòxic

 
Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line

És cert que des de la década de 2000 fins a 2019, la taxa de dimissió d'Estats Units mai havia superat el 2,4% dels treballadors al més.[6]

Usualment, l'aument de les taxes de dimissió indica que els treballadors creuen que poden trobar un treball millor pagat; açò sol correspondre a periodos d'estabilitat econòmica[7] i taxes de desocupació relativament baixes.[8][9] Pel contrari, durant els periodos d'alta desocupació, les taxes de dimissió tendixen a disminuir a mida que les taxes de contractació també es reduïxen. Per eixemple, durant la Gran Recessió, la taxa de dimissió en Estats Units va caure del 2,0&x202f;% a l'1,3&x202f;%. En comparació, la taxa de contractació va caure del 3,7&x202f;% al 2,8&x202f;%.[7]

Les taxes d'acomiadament en Estats Units durant la pandèmia de COVID-19 varen seguir inicialment este patró. En març i abril de 2020, 13 i 9,3 millons de treballadors (8,6&x202f;% i 7,2&x202f;%) varen ser despedits. Posteriorment, la taxa de renúncies va caure al seu nivell més baix en sèt anys, l'1,6&x202f;%.[7] La majoria dels acomiadaments i renúncies varen ser de dònes, que treballen de forma desproporcionada en els sectors més afectats pels tancaments, com les indústries de servicis i les guarderies.[8][10][11]

No obstant, a mida que la pandèmia continuava, els treballadors abandonaven paradòxicament els seus llocs de treball en gran número. I això a pesar de la contínua escassea de mà d'obra i l'elevada taxa de desocupació.[12]

La pandèmia hauria accentuat la consciència de que la jerarquia dels salaris i els guanys no guardava relació en l'importància de les funcions eixercitades en l'economia. Els treballs essencials varen seguir funcionant durant la crisis, encara que estigueren mal reconeguts i mal pagats, i les finances varen florir. Segons Godin, el discurs de la societat de mercat sobre el mèrit i la justícia va resultar ser una faula. La gent va deixar de creure en esta i no va voler seguir alimentant esta ficció, lo que va provocar la «gran renúncia».

Vore també

Notes

  1. ↑ L'expressió original en anglés és great resignation.

Referències

  1. ↑ «"gran renúncia" i "gran dimissió", en minúscula | FundéuRAE» (en és). www. fundeu. es. Consultat el 2022-06-01.
  2. ↑ «Ningú renuncia a la gran renúncia». www. elsaltodiario. com. Consultat el 2022-06-01.
  3. ↑ Cohen, Arianne. How to Quit Your Job in the Great Post-Pandemic Resignation Boom, Bloomberg. "Ready to say adios to your job? You're not alone. "The great resignation is coming," says Anthony Klotz, an associate professor of management at Texas A&M University who's studied the exits of hundreds of workers"
  4. ↑ Transcripció: La gran dimissió en Molly M. Anderson, el doctor Anthony C. Klotz i Elaine Welteroth (in (en-US)), Washington Post.
  5. ↑ «[1]». Consultat el 2022-06-04 (en en).
  6. ↑ Plantilla:Lien web
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Plantilla:Lien web
  8. ↑ 8,0 8,1 Plantilla:Lien web
  9. ↑ Plantilla:Lien web
  10. ↑ Plantilla:Lien web
  11. ↑ «Women have been hit hard by the coronavirus llabor market: Their story is worse than industry-based data suggest» (en en-us). Economic Policy Institute. Consultat el 2022-06-01.
  12. ↑ Plantilla:Article