L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gran Llei de la Pau

Gayanashagowa, o la Gran Llei de la Pau de les sis tribus de la Confederació Iroquesa o Haudenosaunee (Oneida, Mohawk, Cayuga, Onondaga, Seneca i Tuscarora), va ser la constitució oral en la que es confederaron. La llei va ser transcrita originalment per mig del método dels wampum, dissenyat per Deganwidah, El Gran Pacificador, i el seu portaveu Hiawatha, sent més vesprada traduïdes a l'anglés en l'arribada dels europeus. La Gran Llei de la Pau consta de 117 artículs i assigna a cada tribu un paper en el govern. Els iroqueses units es troben simbolisats per un Pi blanc de l'Est conegut com l'Arbre de la Pau.

Les cinc tribus originals varen ratificar esta llei en les rodalies de l'actual Victor (Nova York), sent els Tuscarora inclosos entorn a 1720. Els historiadors varen pensar en orige que la confederació va escomençar en el XVI, encara que estimacions més recents la remonan fins al periodo 1090-1150, sobre la base dels registres del liderage de la mateixa i senyes astronòmiques que parlen d'un eclipse solar total en la data de la fundació de la mateixa.[1]

Influència en els començos dels Estats Units

D'acort a varis historiadors com Donald A. Grinde, Jr. de l'Universitat de Búfalo, Universitat Estatal de Nova York, els ideals democràtics de la Gayanashagowa varen proporcionar una gran inspiració a Benjamin Franklin, James Madison i atres firmants de la Constitució dels Estats Units. Franklin havia fet molt per divulgar el Tractat de Lancaster de 1744 entre els seus conciutadans, a on els líders iroqueses s'oferien a impartir educació democràtica entre els anglesos. S'atribuïx a John Rutledge de Carolina del Sur, delegat en la convenció constitucional, el llegir llarcs extractes de la llei iroquesesa en la convenció, escomençant per la frase "Nosatres, el poble, per a formar una unió i establir pau, igualtat i orde..."[2]

Aquells que disputen l'influència iroquesesa apunten a la falta d'evidència en els registres de debats constitucionals mentres que les institucions americanes tenen amplis precedents en idees europees ilustrades.[3] Johansen reconeix les diverses influències en la democràcia nortamericana, inclosa la Carta Magna, les experiències grega, romana, suïssa i holandesa, pero argumenta que l'influència de les societats natives americanes varen ser passades per alt.[4]

En octubre de 1988, el Congrés dels Estats Units va aprovar la Resolució 331 per a reconéixer l'influència de la Constitució iroquesa sobre la Constitució i la Carta de Drets dels Estats Units.[5]

Entre les notables diferències entra la Gran Llei de la Pau i la Constitució original dels Estats Units inclouen la no inclusió en la segona del sufragi femení i l'imperi de la majoria front al consens.[6]

Eixemple d'artículs

§37: Només hi haurà un cap de guerra per cada nació, i la seua deure serà ser l'emissari dels caps d'esta nació, esgrimir les armes de la guerra en cas de necessitat. El cap de guerra no participarà en els debats del Consell de la Confederació, sino que tindrà el paper de garant sobre el seu bon desenroll. En cas de comportament reprensible per part d'un cap, rebrà les denúncies del poble i els consells de les dònes per a transmetre-les a dit cap. Transmetrà també les opinions del poble als caps de la Confederació. Serà sempre el seu deure presentar els assunts, les qüestions i les propostes del poble en el Consell de la Confederació.
§80: Quan el Consell de la Confederació es fixa per objectiu de propondre la Gran Pau a una nació estrangera i esta nació rebuja esta proposta, llavors les Cinc Nacions fan un cas de guerra contra esta nació. Les Cinc Nacions deuran llavors pretendre establir la Gran Pau per la conquista de la nació rebel.
§101: Serà el deure de l'encarregat dels festivals d'acció de gràcies el fer tot lo necessari per a portar a terme les seues tasques en dites ocasions. Els festivals d'acció de gràcies reconeguts seran: Acció de Gràcies d'Hivern, Acció de Gràcies de l'Arce, Acció de Gràcies de la Frambuesa, Acció de Gràcies de la Frutilla, Acció de Gràcies del Cultiu de la Dacsa, Acció de Gràcies de la Collita de la Dacsa, la Cerimònia de la Dacsa Verda, El Gran Festival de la Dacsa Madura i l'Acció de Gràcies de la Collita. El festival de cada nació serà portat a terme en les seues respectiva Casa comunal.
§107: Un símbol, conegut per totes les gents de les Cinc Nacions, indicarà si l'amo o ocupant d'una casa està absent. Una branca o pal inclinat serà el símbol. Qualsevol persona sense autorisació a entrar a la casa per dret de viure en ella, no podrà entrar a la casa de dia o nit, i deurà mantindre's alluntat tant com els seus assunts li'l permeten.

Notes

  1. ↑ Mann 2005, pp.332-33
  2. ↑ Pixe, Charles L., Jr. The Genius of the People, New York: Harper & Row, 1987. p. 237
  3. ↑ «Did the Founding Fathers Really Get Many of Their Idees of Liberty from the Iroquois?». George Mason University. Consultat el 14 de juliol de 2010.
  4. ↑ Johansen, Bruce(1990).«Native American Societies and the Evolution of Democracy in America, 1600-1800».Ethnohistory.Consultat el https://www.jstor.org/stable/482447.
  5. ↑ «H. En. Res. 331, October 21, 1988». United States Senate. Consultat el 23 de novembre de 2008.
  6. ↑ Mann, Charres. «The Founding Sachems», The New York Claves(Nova York), 4 de juliol de 2005.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_Llei_de_la_Pau&oldid=1430326»