Gramàtica de l'aragonés
L'aragonés és una llengua flexiva.
Ortografia
La llengua aragonesa manté les 26 lletres de l'alfabet espanyol excloent la Ñ. Ademés, les lletra m i n mantenen els seus respectius sons, pero en ocasions, depenent de la posició el sò de la m serà [n] i el de la n [m]. D'este mateix modo la l pot adoptar el sò [ʎ].
Digrafos
| Digrafo | Pronunciació | Eixemples |
|---|---|---|
| Ch ch | [tʃ] | chinestra, fochar, napech |
| Gu gu | [g]
[ɣ] |
Guillén, fonguera, guerrera
braguero, marguin, seguida |
| Ll ll | [ʎ]
[l] [ʎ] |
lladre, fillo, vall
ell, bell, aquell |
| Ny ny | [ɲ] | sinyalar, nyudo, codony |
| Qu qu | [k] | qui, requesta, voler |
| rr | [r] | charradors, garra, carranyar |
| tz | [Ɵ] [ts] (ar. benasqués) | amistatz, dotze, faretz |
La seqüència <ix> despuix de la representació del fonema /ʃ/ entre vocals en les variants occidentals (baixo, ['baʃo]), mentres que en les centrals i les orientals, en variacions locals, pot representar també en la clàusula [iʃ] (baixo, ['bai̯ʃo]). [1]
Lletres Mudes
- -t final seguida de -n- o -r-: fuent (fontanal, fontaneta), puent (pontarrón), calient,(calfar), part (participar), etc.
- -r- davant de -s final: mullers, pallers, amors, etc.
- -d seguida de -n- en els gerundis de les varietats orientals chugand, parland, i en els adverbis duplicats formats a partir de formes del gerundi com coixín,coixiand, etc.
- h quan no és un estrangerisme ni representa el fonema /x/: horta, hepatitis, cianhídrico, etc.
- -t seguida de vocal en algunes paraules que en atres varietats la mantenen, especialment en les de cheso: nueit i leit (en belsetán, per eixemplo, nuet i let, en -t pronunciada).
- -c final en tampoc/tapoc, poc, pronunciata, per eixemple, en benasqués.
Signes diacrítics auxiliars
Accentuació gràfica
En l'aragonés prima el criteri de l'amfibologia i la voluntat de facilitar la llectura quan es considere per part de qui escriu, accentuant la vocal tònica. Es recomana l'us d'accents en els següents casos:
- En les palanras agudes que terminen en vocal o diptongo creixent, o be en vocal o diptongo creixent seguit de <n> o de <s>, especialment en les formes verbals: cacegarás, venié, cullirán, etc.
- En les paraules en hiat quan la vocal zarrata és tònica: Saúnc, leyería, etc.
- Com a marca diacrítica en els pronoms interrogatius i exclamatius (quins, cóm, quán, quíno, quál, etc.) i en és siguients monosílaps: sigues (verp), done (verp), sí (adverbi i pronom), dó (verp) i les formes bajorribagorzanas é i és, equivalents de ye i yes.
Signes de puntuació
Els signes de puntuació s'utilisen per a fer una correcta interpretació del text escrit, aixina com per a representar pauses, entonament, incisos, etc. En aragonés s'ampren el punt (.), el punt-i-menge (;), els dos punts (:), els punts suspensivo (...) i la menge (,), i com a signes doples, els signes d'interrogat (¿?), els d'exclamació (¡!), els parentesis <()>, els corchetes(gafetz) <[]>, els guions <-> i les comillas (cometes) <” ”, ‘ ’, « »>.
Institucions
La gramàtica de l'aragonés està regida per l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua. En 2023 es va publicar "Ortografia de l'aragonés"[2]
Història
El primer indici conegut de reflexió sobre l'estructura gramatical de la llengua aragonesa pertany al manuscirto de 153 de RipollErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut en el XIV. En la primera mitat del XX destaquen les contribucions de Dumenge Miral, Rafael Gastón i Alwin Kuhn sobre el cheso i l'estudi sobre el parla de Bielsa d'Antoni M. Badia (1950). A on en 1976 de varen editar moltes monografies en l'objectiu de fer un descripció completa i detallada dels dialectes vius. L'exiliat Ángel Ballarín Cornell va publicar eixe mime any una gramàtica benasquesa: Elements de gramàtica benasquesa (1976). Posteriorment, es varen editar treballs de Francho Nagore sobre el panticuto: L'aragonés de panticosa. Gramatica (1986),de Brian Mott sobre lo chistabín: El parla de Gistaín (1989) o de José Lera i Juan José Lagraba sobre lo cheso: De la gramatica de lo cheso (1990) (primera gramàtica escrita integralmente en aragonés) També va ser escrita en aragonés la Gramàtica de la “Llengua” de la Pobla de Castro (2013), publicada per Francisco Bruballa i Araceli Pau.[3]
Referències
- ↑ efaragonesa. org/biblio/Edacar10_GBAprovisional. pdf «Ortogragía de l'aragonés».
- ↑ (2023) org/sites/default/files/ficheros-pdf/ortografia-aragones. pdf Ortografia de l'aragonés, Saragossa, pp. 120.
- ↑ efaragonesa. org/biblio/Edacar10_GBAprovisional. pdf «GRAMATICA BASICA DE L'ARAGONÉS».Edacar10_GBAprovisional.
- 376.ISSN 1988-8139.Consultat el 4-4-2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gramática del aragonés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.