Gonesse

Gonesse

Gonesse és un municipi del departament francés del Valle de l'Oise, en la regió de l'Illa de França.

Geografia

A 16 quilómetros al nornorest de París, Gonesse es troba a abdós costats de la vall del Crould, en el llímit en la Plaine de France. El seu territori, llaugerament ondulat, s'estén a una altitut mija de 60 m, sobre 2009 hectàrees. La seua major dimensió és de 7 km en sentit noroest/surest, i prop de 5 km en sentit noreste/suroest.

Llimita, partint del nort i en el sentit de l'agulles del rellonge, en els territoris dels municipis de Bouqueval, Li Thillay, Vaudherland, Roissy-en-France, Tremblay-en-France, Villepinte, Aulnay-sous-Bois, Li Blanc-Mesnil, Bonneuil-en-France, Arnouville-lès-Gonesse i Villiers-li-Bel.

El municipi està comunicat per la RER D (estació de Villiers-li-Bel- Gonesse-Arnouville)

Geologia

Partint del fondo de la vall, es troben, successivament, les zones geològiques següents –partint del cicle sedimentario del periodo Eoceno (que comprén de -65 a -45 millons d'anys aproximadament).

• Torrentades modernes.
• Bartoniano inferior (arenes de Auvers i de Beauchamp).
• Bartoniano mig (calcáreo de St-Ouen).
• Bartoniano superior (margas de Pholadomies, 4.ª massa d'algeps).
• Rovina loessique o rovina dels replanells.

Tres d'estos elements varen tindre gran importància en el desenroll de la regió: la rovina dels replanells que proporcionava terres agrícoles molt fèrtils, apropiades per al cultiu dels cereals, i les arenes de Beachmap, les capes ascendents de les quals acuífero són orige de numeroses fonts aparegudes entre les margas i la maleza, en la part de les pendents que descendixen cap al Crould. Esta abundància d'aigua va permetre el desenroll en el fondo de la vall de l'horticultura, especialment del berro. La major part d'estes fonts estan, hui en dia, agotades, unes atres han desaparegut, les margas han segut utilisades per a l'abonament de les terres de cultiu.

Durant els quatre últims decenis de el XX s'han anat afegint a esta estratografía geològica capes suplementàries de composts de detritus procedents de l'indústria humana que són, cada volta, més abundants. Estes acumulacions recents tenen gran importància ya que han remodelat, sensiblement, el paisage de les afores.

Història

Gonesse va aparéixer en 832 en el nom de Gaunissa, pero ya existia una població humana en este lloc en époques prehistòriques com ho atesten els numerosos descobriments fortuïts i els resultats de les investigacions arqueològiques. Els descobriments realisats donen testimoni de la presència continuada d'un hàbitat ya existent en el neolític, en l'Edat del Ferro, en l'época gal-romana i en l'Edat Mija.

Gonesse va ser incorporada al domini real per Hugo Capeto. Diversos escrits mencionen esta ciutat com el lloc en el que va nàixer Felipe Augusto, rei de França el 21 d'agost de 1165, encara que alguns historiadors disienten d'això.

De el XI al XIV, Gonesse es va conéixer pels seus panys de llana, cridats gaunace en la fabricació dels quals va tindre mucho que ver Crould i els seus molins, els molins de llana instalats a la vora del riu. De el XV al XVII la ciutat va conseguir una sòlida reputació gràcies a la calitat del seu pa fabricat en farina del seu territori. El pa bla de Gonesse, conegut també en el nom de pa del cabildo degut a que el panader del cabildo de Catedral Notre Dona'm de París va ser el primer en fabricar-ho. Algunes parts de l'edifici, com La Malmaison i Coulanges, aixina com els colomers de Coulanges, de Garlande i de Orgemont, donen testimoni (encara hui) d'este passat agrícola i industrial de la ciutat.

Fortificada en el XIV la ciutat va acollir a Juana d'Arc en 1429, quan va fer un descans en la font de Dona'm-Jeanne, que es trobava en el camí que conduïa a Patte-d’Oie.

Al voltant de l'iglésia de Saint-Pierre-Saint-Paul (sigles XII-XIII) que encara es conserva, existia una atra parròquia i la seua iglésia ubicada en la vora esquerra del Crould, Saint-Nicolas. Esta iglésia de el XIV va ser demolida durant la Revolució francesa. Encara poden descobrir-se alguns vestigis d'este edifici amprats en les parets d'algunes cases del barri. En els anys 70, i en motiu de la construcció d'una casa situada en la part alta de l'a carrer Savigny, varen aparéixer, quan es varen fer les fonaments de la mateixa, les tombes del cementeri que estava prop de l'iglésia de Saint-Nicolas. Aixina mateix es varen descobrir vestigis del Palau-Dieu edificat en 1208 per Pierre de Tehilley, lo que atesta l'importància que, llavors, tenia Gonesse en la regió.

Més recentment, el 25 de juliol de 2000, Gonesse figura en l'història a causa de la catàstrofe aérea produïda pel Concort en caure sobre el seu territori a pocs metros de les vivendes, va derribar un hotel i varen morir tots els passagers. Este greu accident, el primer d'este tipo d'avió, va commoure profundament a tots els ciutadans. Més concretament, l'avió es va estrelar contra l'hotel Els Relais Bleus en La Patte d'Oie, incendiant i destruint l'hotel, en el que varen morir quatre persones que allí es trobaven.