Gnathosaurus
Gnathosaurus (nom que significa 'mandíbula de fardacho') és un gènero extint de pterosaurio ctenocasmátido conegut d'una sola espècie, G. subulatus, descrita en 1833. Este pterosaurio té una envergadura estimada en prop d'1.7 metros. El prim cràneu de 28-centímetros de llarc tenia més de 130 dents dispostes de manera lateral al voltant de l'extrem de la seua boca en forma de cullera. Fragments de la mandíbula de Gnathosaurus varen ser descoberts per primera volta en 1832 en la Calcàrea de Solnhofen del sur d'Alemània pero varen ser confosos com una peça de mandíbula d'un cocodril teleosáurido, d'ací el sinònim Crocodylus multidens. Només quan un cràneu va ser trobat en 1951 es va descobrir que l'animal havia segut un pterosaurio. Les dents poden haver segut usats per a filtrar aigua i capturar menuts animals, encara que açò és una conjectura.
Varis paleontòlecs, com Christopher Bennett, han sugerit que una suposta espècie diminuta de Pterodactylus, P. micronyx, és provablement un jovenil de Gnathosaurus subulatus.[1] Encara que les dents llargues i curvos del Gnathosaurus li impedien tancar la boca, li permetien peixcar aprisionando en el seu pico als seus assuts, pero deixant escapar l'aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bennett, S.C. (2002). "Soft tissue preservation of the cranial crest of the pterosaur Germanodactylus from Solnhofen." Journal of Vertebrate Paleontology, 22(1): 43-48.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gnathosaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.