Glicoproteína anticongelants

Les glicoproteína anticongelants (AFGPs) constituïxen les principals fraccions de les proteïnes en el sèrum sanguíneu de nototenoideos de l'Antàrtida i l'abadejo en l'àrtic. Cada AFGP consistix en un número variable d'unitats de repetició de (Ala-Ala-Thr)n, en menors variacions en la seqüència i el disacárido beta-D-galactosil.Estos composts permeten als peixos sobreviure en els oceans polars baix zero, poc se sap sobre el mecanisme d'inhibició del creiximent de gèl per les AFGPs  i no hi ha un model definitiu que explique les seues propietats. Ací es resumixen  les propietats estructurals i físiques de les AFGPs .

La degradació dels hidrats de carbono estàndar confirma el paper de part dels hidroxilos del sucre de l'activitat anticongelant.

El recent èxit en la síntesis de smallAFGPs utilisant métodos de solució  i química de fase sòlida proporciona l'oportunitat de realisar estudis clau que clarifiquen l'importància de losresiduos i els grups funcionals necessaris per a esta activitat.

Els estudis genètics han demostrat que  les AFGPs en les dos regions geogràfica i filogenéticamente distintes com la  Antàrtida i l'Àrtic s'han desenrollat de forma independent, en un rar eixemple de l'evolució molecular convergent.

La capacitat de modificar el tipo i la forma de creiximent de cristals i protegir membranes celulars durant les transicions de fase de lípits han va resultar en l'identificació d'un número d'aplicacions potencials de AFGPs com aditius alimentaris i en la crioconservación i almagasenament hipotérmica de cèlules i teixits.