Glaciació Andino-Sahariano
La glaciació Andino-Sahariano es va produir durant el Paleozoico, entre 450 Ma i 420 Ma, durant l'Ordovícico Tardà i el Silúrico.
Descripció
Segons Eyles i Young: «un episodi glaciar important, d'uns 440 Ma, es registra en els estrats del Ordovícico Tardà (predominantment asgilianos) en Àfrica occidental (Formació Tamadjert del Sàhara), en Marroc (Conca de Tinduf) i en el centre-oest d'Aràbia Saudita, totes elles zones situades en latitut polars en eixa época. Des del Ordovícico Tardà fins al Silúrico Primerenc, el centre de la glaciació es va desplaçar des del nort d'Àfrica fins al suroest de Sudamérica».[1]
Durant este periodo es coneixen les glaciacions en Aràbia, el Sàhara, Àfrica occidental, el sur de l'Amazones i els Andes. El centre de la glaciació migró des del Sàhara en el Ordovícico (450-440 Ma) fins a Sudamérica en el Silúrico (440-420 Ma). La màxima extensió de la glaciació es va desenrollar en Àfrica i l'est de Brasil.[2]
En l'oest d'Amèrica del Sur (Perú, Bolívia i nort d'Argentina) es varen trobar diamictitas glaciomarinas intercalades en turbiditas, lutitas, fluix de fanc i fluix de detritos, datades en el Silúrico Primerenc (Llandonvery), en una extensió cap al sur en el nort d'Argentina i l'oest de Paraguay, i en una provable extensió cap al nort en Perú, Equador i Colòmbia.
L'edat de gèl Andina-Sahariana, de menor importància, va ser precedida per les edats de gèl criogèniques (720-630 Ma, les glaciacions esturtiana i marinoana), a sovint denominades com «Terra bola de neu», i seguida per l'edat de gèl del Karoo (350-260 Ma).[3]
Causes
Encara que la producció d'energia solar era un 4,5 % menor durant el Ordovícico Tardà, una diferència que desencadenaria una edat de gèl en l'actualitat, els nivells de diòxit de carbono eren 18 voltes majors. Al mateix temps, la placa oceànica subducía baix el continent nortamericà, donant lloc a l'Orogènia dels Apalaches (325-260 Ma), que va provocar un descens dels nivells de diòxit de carbono a través de l'alteració del clima relacionat en el procés d'alteració dels silicat. Les causes no es coneixen en precisió, pero se sospita que açò, combinat en la deriva continental i els canvis en l'òrbita de la Terra, va anar el desencadenant de la glaciació.[4][5]
Referències
- ↑ (1994).«Geodynamic controls on glaciation in Earth history, in Earth's Glacial Record».Cambridge University Press.Cambridge:
- 10-18.Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ (2008).«ES 331/767 Exercise III: Glaciations throughout Earth history».Emporia State University.Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ «Metastability of the Chafee-Infant equation with small heavy-tailed Lévy Noise».Mathematisch-Naturwissenschaftliche Fakultät II.doi:10.18452/16299.Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ (2007).«La valse dones glaciers et du climat dans li passé».IRD éditions.
- 33-47.Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ «First plants cooled the Ordovician».Nature Geoscience.5
- 86-89.doi:10.1038/ngeo1390.Consultat el 27 de giner de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glaciación Andino-Sahariana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.