Anar al contingut

Gir de l'Atlàntic Sur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El gir de l'Atlàntic Sur (1943)

El gir de l'Atlàntic Sur és el gir subtropical en l'oceà Atlàntic Sur. En la partix sur del gir, els vents del noroest (o que fluïxen cap al surest) impulsen corrents que fluïxen cap a l'est que són difícils de distinguir del llímit nort de la corrent circumpolar antàrtica.[1] De la mateixa manera que atres girs oceànics, arreplega grans cantitats de rebujos flotants com una taca de fem.[2]

Llímit sur

[editar | editar còdic]

Al sur d'este gir es troba la corrent circumpolar antàrtica. Esta corrent fluïx d'oest a est al voltant de l'Antàrtida. Un atre nom per a esta corrent és la Deriva del Vent de l'Oest. Esta corrent permet que l'Antàrtida mantinga el seu enorme capa de gèl en mantindre alluntades les aigües càlides de l'oceà. D'aproximadament 125 Sv, esta corrent és la corrent oceànica més gran.[3]

Llímit occidental

[editar | editar còdic]
Un zorzal de Tristán dona Cunha en l'Illa Inaccessible, cobert de fem oceànic.

La corrent del Brasil és la corrent de frontera occidental del gir de l'Atlàntic Sur. Fluïx cap al sur a lo llarc de la costa brasilera fins al Riu de l'Argent. La corrent és considerablement més dèbil que la seua contraparte de l'Atlàntic Nort, la corrent del Golf.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Guhin. «The South Atlantic Current». Ocean Surface Currents. Consultat el 2009-10-21.
  2. «National Geographic Endeavour: At Siga, South Atlantic Gyre (March 18, 2004)». Daily Expedition Report. Lindblad Expeditions - National Geographic. Consultat el 2014-04-05.
  3. Smith. «The Antarctic Circumpolar Current». Ocean Surface Currents. Consultat el 2009-10-21.
  4. Bischof. «The Brazil Current». Ocean Surface Currents. Consultat el 2009-10-21.