Anar al contingut

Giróscopo d'estructura vibrant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El giróscopo d'estructura vibrant és un tipo de giroscopi que funciona de manera similar als halterios presents en alguns insectes. El principi físic subjacent és que un objecte vibrant tendix a continuar vibrant en el mateix pla que gira el seu respal. En la lliteratura d'ingenieria, este tipo de dispositius es coneixen com "giroscopi de vibració de Coriolis",[1] degut a que a mida que el pla d'oscilació gira, la resposta detectada pel transductor resulta del terme de Coriolis present en les seues equacions de moviment ("força de Coriolis").

Els giroscopis d'estructura vibrant són més simples - i econòmics, que els giroscopis de rotació convencionals. Els dispositius d'estat sòlit que usen este principi són un tipo econòmic d'indicadors de posició.

Teoria d'Operació

[editar | editar còdic]

Considerar dos masses de prova vibrant en el mateix pla a una freqüència ωr. D'acort al efecte Coriolis,s'induïx una acceleració a les masses igual a ac=2(v×Ω), a on v és la velocitat i Ω és la freqüència angular de la rotació. La velocitat en el pla de les masses de prova està donada per: Xipωrcos(ωrt), si la posició en el pla està donada per Xipsin(ωrt). El moviment fora del pla yop, induït per la rotació seria:

yop=Fckop=2mΩXipωrcos(ωrt)kop

a on

m és la massa de la massa de prova,
kop és la constant d'elasticitat en la direcció del pla,
Ω és la magnitut del vector de rotació en el pla de rotació de la massa de prova.

Implementacions

[editar | editar còdic]

El principi ha permés la construcció de diversos tipos de giroscopis entre els que es destaquen:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. IEEE Std 1431–2004 Coriolis Vibratory Gyroscopes.


Referències

[editar | editar còdic]