Anar al contingut

Giordano Bruno (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Giordano Bruno (cràter)
Erro al crear miniatura:
Localisació del cràter Giordano Bruno.
Erro al crear miniatura:
Fotografia de la missió Apolo 11.
Erro al crear miniatura:
Fotografia de la missió Apolo 16.

Giordano Bruno és un cràter d'impacte de vintidós km situat en la cara amagada de la Lluna, just més allà de la vora noreste, en una zona que pot ser observada des de la Terra durant les libraciones favorables, encara que apareix molt oblicuo, i per lo tant, sense molt detall. Es troba entre els cràters Harkhebi al noroest i Szilard al surest.

Quan es divisa des de naus en òrbita, Giordano Bruno apareix en el centre d'un sistema de marques radials de eyección simètric, que té un albedo més alt que la superfície circumdant. El material dels rajos s'estén per més de 150 quilómetros, i no s'ha enfosquit significativament per l'erosió espacial. Alguns dels materials expulsats semblen estendre's fins al cràter Boss, més de 300 km al noroest. La vora exterior del cràter és especialment lluent en comparació al seu entorn. A totes llums es tracta d'una formació jove geològicament parlant, que es va crear en un passat relativament recent. L'edat real és desconeguda, pero s'estima que és de menys de 350 millons d'anys.[1]

El cràter va ser nomenat en memòria del filòsof italià Giordano Bruno.

Formació

Cinc monges de Canterbury varen informar al croniste de l'abadia, Gervasio, que poc despuix de la posada de sol del 18 de juny de 1178 (25 de juny en el calendari gregoriano) varen vore "la banya superior [de la Lluna] dividit en dos". Per una atra part, Gervasio va escriure:

"Des del punt mig de la divisió va emergir una antorcha flameante, que vomitava, sobre una distància considerable, fòc, brases i purnes. Mentrestant, el cos de la Lluna que estava davall es retortillava, com si estiguera angustiat, i, per a dir-ho en les paraules d'els qui m'ho varen contar i ho varen vore en els seus propis ulls, la Lluna palpitaba com una serp ferida. Despuix va recuperar el seu estat normal. Este fenomen es va repetir una dotzena de voltes o més, la flama assumint diferents formes retortillades a l'encert i després retornant a la normalitat. Llavors, despuix d'estes transformacions, la Lluna de banya a banya, és dir, a lo llarc de tota la seua llongitut, va adquirir un aspecte negruzco".[2]

En 1976, el geòlec Jack B. Hartung va propondre la teoria de que este relat pot descriure la formació del cràter Giordano Bruno.

Les teories modernes consideren que un (hipotètic) asteroide o cometa impactant en la Lluna podria causar que un penacho de matèria fosa s'elevara des de la superfície, lo que és consistent en la descripció dels monges. Ademés, l'ubicació registrada encaixa be en l'ubicació del cràter. L'evidència adicional de la joventut de Giordano Bruno és el seu espectacular sistema de marques radials: ya que els micrometeoritos cauen constantment sobre la superfície llunar, alcen la pols suficient de forma ràpida (en térmens geològics) per a erosionar un sistema de rajos, per lo que pot ser una hipòtesis raonable que el cràter Giordano Bruno es va formar durant el lapsus d'història de la humanitat, tal volta en juny de 1178.

No obstant, la qüestió de l'edat del cràter no és tan simple. L'impacte que va crear el cràter de 22 km d'ample, hauria alçat 10 millons de tonellades d'enrunes, lo que a la seua volta haguera provocat en la Terra una tormenta de meteors similar a una ventisca de neu d'una semana de duració. No obstant, no hi ha notícies d'una tormenta sense precedents d'intensitat tan notable en cap registre històric conegut, incloent els archius astronòmics europeus, chinencs, àraps, japonesos i coreans.[3] Esta discrepància és una important objecció a la teoria de que Giordano Bruno es va formar en eixe moment.[4]

Açò planteja la qüestió de qué va poder ser lo que varen vore els monges. Una teoria alternativa sosté que els monges varen tindre la fortuna de ser els únics que estaven en el lloc correcte en el moment adequat per a vore la colisió d'un meteorit que s'alineava i va precipitar contra la Lluna. Açò explicaria per qué els monges varen ser les úniques persones que se sap varen ser testics de l'event; tal alliniació solament seria observable des d'un punt específic de la superfície terrestre.[5]

Estudi de 2024

Un estudi publicat en la revista Nature Astronomy en 2024, realisat per un equip internacional d'investigadors liderat per científics de l'Universitat de Tsinghua, va concloure que la “cuasi-lluna” propenca a la Terra coneguda com a asteroide 469219 Kamoʻoalewa —descobert en 2016— es va originar despuix d'un gran impacte sobre la Lluna que hauria creat a la seua volta el cràter Giordano Bruno. Els autors varen determinar que la colisió que va formar el cràter i va provocar la solsida de Kamoʻoalewa, produïda per l'impacte d'un asteroide d'1,7 quilómetros d'ample, va tindre lloc fa entre 1 i 10 millons d'anys segons les seues estimacions.[6]

Referències

  1. ↑ «[1]», American Association for the Advancement of Science. Consultat el 13 de març de 2013.
  2. ↑ The Cosmic Winter, Clube and Napier. Blackwell Publishing, First Edition (May 1990)
  3. ↑ «[2]», BBC. Consultat el 8 d'abril de 2012.
  4. ↑ «What Medieval Witnesses Saw Was Not Big Llunar Impact, Grad Student Says». University of Arizona. Consultat el 13 de març de 2013.
  5. ↑ «The Mysterious Case of Cràter Giordano Bruno». NASA. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2009. Consultat el 8 d'abril de 2012.
  6. ↑ (2024).«Asteroid Kamo‘oalewa’s journey from the llunar Giordano Bruno crater to Earth 1:1 resonance».Nature Astronomy.8
    819–826.doi:10.1038/s41550-024-02258-z.